Premi Abel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentPremi Abel
Nom en la llengua original(en) Abel Prize Modifica el valor a Wikidata
Tipuspremi científic Modifica el valor a Wikidata
Motius del premiContribucions científiques excepcionals en matemàtiques
EpònimNiels Henrik Abel Modifica el valor a Wikidata
Vigència2003 Modifica el valor a Wikidata - 
Interval de temps2003 Modifica el valor a Wikidata - 
Freqüènciaanual Modifica el valor a Wikidata
EstatNoruega Modifica el valor a Wikidata
Conferit perAcadèmia Noruega de Ciències i Lletres Modifica el valor a Wikidata

Lloc webabelprize.no Modifica el valor a Wikidata
Youtube: UCIJF5m5y70ZQoDCXVq0k50A Modifica el valor a Wikidata

El Premi Abel és un guardó internacional que s'atorga anualment a un o més matemàtics per contribucions científiques excepcionals en el camp de les matemàtiques. El govern noruec va crear el premi l'any 2002, coincidint amb el segon centenari del naixement del matemàtic noruec Niels Henrik Abel, i es va atorgar per primera vegada l'any 2003. Els objectius del premi són augmentar la consideració de les matemàtiques en la societat i estimular l'interès dels joves per les matemàtiques.[1] [2] La recompensa econòmica per al guanyador és de 6 milions de corones noruegues, uns 770.000 , semblant a la del Premi Nobel. Juntament amb la Medalla Fields, el Premi Abel és el guardó més important en el camp de les matemàtiques, i de fet es considera que és el «premi Nobel dels matemàtics».[3][4][5]

Història[modifica]

Sophus Lie fou el primer a proposar la creació d'un premi Premi Abel, el 1897, un cop s'assabentà que Alfred Nobel no tenia intenció d'incloure la categoria de matemàtiques en els Premis Nobel. El 1902, el rei Oscar II tenia intenció de finançar un premi de matemàtiques en honor d'Abel, i els matemàtics Ludwig Sylow i Carl Størmer van arribar a redactar-ne els estatuts i les normes. Tanmateix, l'intent no va reeixir, en part a causa de la pèrdua de la influència de Lie, que havia mort el 1899. Finalment, la dissolució de la unió entre Suècia i Noruega el 1905 va esvair el primer intent de crear el Premi Abel.

L'any 2001 es va reprendre la idea d'establir un Premi Abel. Es va crear un grup de treball a tal fi, i el mateix any el govern noruec va anunciar la creació del premi.[6] L'1 de gener del 2002 fou establert el Fons Memorial Niels Henrik Abel, amb una provisió inicial de 200 milions de corones noruegues. El primer guardonat fou el matemàtic d'origen nord-català Jean-Pierre Serre, el juny del 2003.[3]

L'any 2010 s'inicià una col·lecció sobre els premiats, la seva biografia i el seu treball. Els primers volums corresponen als anys 2003–2007 i 2008-2012.[7] [8]

D'altra banda, la Junta del Fons decidí crear un Simpòsium Abel, celebrat anualment, i administrat per la Societat Matemàtica Noruega. La primera edició tingué lloc al setembre del 2004.

Objectius, funcionament i selecció dels premiats[modifica]

D'acord amb els seus estatuts, el Fons Memorial Niels Henrik Abel fou creat amb l'objectiu d'atorgar un premi internacional per un treball científic excepcional en el camp de les matemàtiques. És administrat pel Ministeri d'Educació i Recerca de Noruega, per bé que és l'Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres la responsable d'atorgar el Premi.

L'Acadèmia nomena una Junta Abel i un Comitè Abel. La Junta s'encarrega de les tasques d'organització, mentre que el Comitè, format per cinc matemàtics de diferents països, proposa i recomana els candidats per al Premi. L'Acadèmia escull el premiat a partir d'aquesta recomanació.[1]

Guardonats[modifica]

Llista dels guanyadors de cada any amb el país i la institució corresponents, i la citació de justificació.
Any Guardonat(s) estat Institució Citació Ref
2003 Serre, Jean-PierreJean-Pierre Serre França França Collège de France «pel seu paper central en la configuració de la forma moderna de nombroses parts de les matemàtiques, incloent-hi la topologia, la geometria algebraica i la teoria de nombres»

[3] [9]

2004 Atiyah, MichaelMichael Atiyah

Singer, IsadoreIsadore Singer
Anglaterra Anglaterra

Estats Units Estats Units
Universitat d'Edimburg

Massachusetts Institute of Technology
«pel descobriment i la demostració del teorema de l'índex, ajuntant topologia, geometria i anàlisi, i pel paper destacat que han tingut en la construcció de nous ponts entre les matemàtiques i la física teòrica» [10]
2005 Lax, PeterPeter Lax Estats Units Estats Units Institut Courant «per les innovadores aportacions fetes a la teoria i l'aplicació d'equacions en derivades parcials i al càlcul de les solucions» [11]
2006 Carleson, LennartLennart Carleson Suècia Suècia Institut Reial de Tecnologia (KTH) «per les aportacions profundes i determinants a l'anàlisi harmònica i a la teoria de sistemes dinàmics diferenciables» [12]

[13]

2007 Varadhan, S. R. SrinivasaS. R. Srinivasa Varadhan Índia Índia / Estats Units Estats Units Institut Courant «per les aportacions fonamentals a la teoria de probabilitat i en particular per crear una teoria de grans desviacions unificada» [14]

[15]

2008 Thompson, John G.John G. Thompson

Tits, JacquesJacques Tits
Estats Units Estats Units

Bèlgica Bèlgica / França França
Universitat de Florida

Collège de France
«pels assoliments profunds en àlgebra i en particular per donar forma a la teoria de grups moderna» [16]

[17]

2009 Grómov, MikhaïlMikhaïl Grómov Rússia Rússia / França França Institut des Hautes Études Scientifiques i Institut Courant «per les aportacions revolucionàries a la geometria» [18]

[19]

2010 Tate, John T.John T. Tate Estats Units Estats Units Universitat de Texas a Austin «per l'impacte vast i durador que ha tingut en la teoria de nombres» [20]

[21]

2011 Milnor, JohnJohn Milnor Estats Units Estats Units Universitat de Stony Brook «pels descobriments pioners en topologia, geometria i àlgebra» [22]

[23]

2012 Szemerédi, EndreEndre Szemerédi Hongria Hongria / Estats Units Estats Units Alfréd Rényi Institute i Universitat Rutgers «per les aportacions fonamentals a la matemàtica discreta i a la informàtica teòrica, i en reconeixement de l'impacte profund i durable d'aquestes aportacions en teoria additiva de nombres i teoria ergòdica» [24]

[25]

2013 Deligne, PierrePierre Deligne Bèlgica Bèlgica Institut d'Estudis Avançats de Princeton «per contribucions fonamentals a la geometria algebraica i pel seu impacte transformador en teoria de nombres, teoria de representacions i camps relacionats» [26]

[27]

2014 Sinai, IàkovIàkov Sinai Rússia Rússia / Estats Units Estats Units Institut Landau de Física Teòrica (Txernogolovka) i

Universitat de Princeton

«per les contribucions fonamentals als sistemes dinàmics, teoria ergòdica i física matemàtica» [28]

[29]

2015 Nash, John F.John F. Nash

Nirenberg, LouisLouis Nirenberg
Estats Units Estats Units

Canadà Canadà / Estats Units Estats Units
Universitat de Princeton i MIT

Institut Courant
«per les contribucions notables i fonamentals a la teoria d'equacions en derivades parcials no lineals i les seves aplicacions a l'anàlisi geomètrica» [30]
2016 Wiles, AndrewAndrew Wiles Anglaterra Anglaterra Universitat de Princeton «per la seva impressionant demostració de l'últim teorema de Fermat mitjançant la conjectura de la modularitat de les corbes el·líptiques semiestables, que obre una nova era en la teoria de nombres». [5][31]
2017 Yves Meyer França França École normale supérieure Paris-Saclay «pel seu rol pivotal en el desenvolupament de la teoria matemàtica de les ondetes». [32]
2018 Robert Langlands Canadà Canadà / Estats Units Estats Units Institut d'Estudis Avançats de Princeton «pel seu programa visionari connectant la teoria de la representació amb la teoria de nombres». [33]
2019 Karen Uhlenbeck Estats Units Estats Units Universitat de Texas «Pels seus assoliments pioners en equacions diferencials parcials geomètriques, teoria de gauge i sistemes integrables, i per l'impacte fonamental del seu treball en anàlisi, geometria i física matemàtica». [34]
2020 Hillel Furstenberg


Grigory Margulis

Israel Israel / Estats Units Estats Units


Rússia Rússia / Estats Units Estats Units

Universitat Hebrea de Jerusalem


Universitat Yale

«Per ser pioners en l'ús de mètodes de probabilitat i dinàmica en teoria de grups, teoria de nombres i combinatòria». [35]

Guardonats per país[modifica]

En la següent llista es calcula el nombre de guardonats atorgant un punt per guanyador i país i mig punt si té doble nacionalitat. Segons aquest barem, el país amb més guanyadors del Premi Abel és els Estats Units, seguit de França.

Nació Nombre de guardonats
Estats Units Estats Units 10,5
França França 3
Anglaterra Anglaterra 2
Bèlgica Bèlgica 1,5
Rússia Rússia 1,5
Suècia Suècia 1
Índia Índia 1
Canadà Canadà 1
Hongria Hongria 0,5
Israel Israel 0,5

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Statutes» (en anglès). Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres. Arxivat de l'original el 14 de maig 2013. [Consulta: 14 març 2013].
  2. Jackson, Allyn «Norway Establishes Abel Prize in Mathematics». Notices of the AMS, 2002, pp. 39-40 [Consulta: 18 març 2013].
  3. 3,0 3,1 3,2 Vila, Núria «Jean-Pierre Serre, primer Premi Abel». SCM/Notícies, 19, juliol 2003, pp. 22-25.
  4. Devlin, Keith. «Abel Prize Awarded: The Mathematicians' Nobel» (en anglès). Mathematical Association of America. Arxivat de l'original el 2012-08-27. [Consulta: 14 març 2013].
  5. 5,0 5,1 «Gana el «Nobel» de Matemáticas por resolver un problema formulado hace tres siglos». diari ABC, 15-03-2016. [Consulta: 17 març 2016].
  6. «The History of the Abel Prize» (en anglès). Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres. Arxivat de l'original el 2018-09-17. [Consulta: 14 març 2013].
  7. Helge Holden and Ragni Piene, editors. The Abel Prize 2003–2007. Heidelberg: Springer, 2010. DOI 10.1007/978-3-642-01373-7. ISBN 978-3-642-01372-0. 
  8. Helge Holden and Ragni Piene, editors. The Abel Prize 2008–2012. Heidelberg: Springer, 2014. DOI 10.1007/978-3-642-39449-2. ISBN 978-3-642-39449-2. 
  9. «The Abel Prize Laureate 2003». Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres. Arxivat de l'original el 2013-05-21. [Consulta: 23 desembre 2012].
  10. «The Abel Prize Laureate 2004». Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres. Arxivat de l'original el 2013-05-21. [Consulta: 23 desembre 2012].
  11. «The Abel Prize Laureate 2005». Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres. Arxivat de l'original el 2013-05-14. [Consulta: 23 desembre 2012].
  12. «Swedish mathematician receives the Abel Prize». Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres. Arxivat de l'original el 2013-05-21. [Consulta: 23 desembre 2012].
  13. «The Abel Prize Laureate 2006». Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres. Arxivat de l'original el 2013-05-14. [Consulta: 23 desembre 2012].
  14. «Fields Institute – Thematic Program on Dynamic and Transport in Disordered Systems». Fields Institute for Research in Mathematical Sciences. [Consulta: 23 desembre 2012].
  15. «The Abel Prize Laureate 2007». Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres. Arxivat de l'original el 2013-05-14. [Consulta: 23 desembre 2012].
  16. «Abel Prize Ceremony 2008». The Royal Norwegian Embassy in Seoul. Arxivat de l'original el 2013-06-16. [Consulta: 23 desembre 2012].
  17. «The Abel Prize Laureate 2008». Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres. Arxivat de l'original el 2013-05-14. [Consulta: 23 desembre 2012].
  18. «Russian-French mathematician receives the Abel Prize». Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres. Arxivat de l'original el 2013-06-15. [Consulta: 23 desembre 2012].
  19. «The Abel Prize Laureate 2009». Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres. Arxivat de l'original el 2013-05-14. [Consulta: 23 desembre 2012].
  20. «Abel Prize to John T. Tate for path-breaking work». Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres. Arxivat de l'original el 1 de juliol 2013. [Consulta: 26 març 2014].
  21. «The Abel Prize Laureate 2010». Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres. Arxivat de l'original el 2013-05-14. [Consulta: 23 desembre 2012].
  22. «Dimension-Cruncher: Exotic Spheres Earn Mathematician John Milnor an Abel Prize». Scientific American. [Consulta: 23 desembre 2012].
  23. «The Abel Prize Laureate 2011». Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres. Arxivat de l'original el 2013-05-14. [Consulta: 23 desembre 2012].
  24. «Hungarian-American Endre Szemerédi named Abel Prize winner». Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres. Arxivat de l'original el 2012-08-30. [Consulta: 23 desembre 2012].
  25. «The Abel Prize Laureate 2012». Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres. Arxivat de l'original el 2012-09-16. [Consulta: 23 desembre 2012].
  26. «Belgian-born Pierre Deligne named Abel Prize winner». Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres. Arxivat de l'original el 9 de maig 2013. [Consulta: 20 març 2013].
  27. «The Abel Prize Laureate 2013». Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres. Arxivat de l'original el 2015-05-27. [Consulta: 20 març 2013].
  28. «Russian mathematician receives the 2014 Abel Prize». Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres. Arxivat de l'original el 25 de setembre 2021. [Consulta: 26 març 2014].
  29. «The Abel Prize Laureate 2014». Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres. Arxivat de l'original el 2015-05-27. [Consulta: 26 març 2014].
  30. «The Abel Prize Laureate 2015». Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres. Arxivat de l'original el 2019-06-16. [Consulta: 25 març 2015].
  31. «The Abel Prize Laureate 2016». Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres. Arxivat de l'original el 26 de desembre 2018. [Consulta: 17 març 2016].
  32. «The Abel Prize Laureate 2017» (en anglès). Arxivat de l'original el 2017-05-26. [Consulta: 20 març 2018].
  33. «News: Robert P. Langlands receives the Abel Prize» (en anglès). Arxivat de l'original el 2018-03-23. [Consulta: 20 març 2018].
  34. «Karen Uhlenbeck primera mujer que gana el Nobel de las matemáticas» (en castellà), 19-03-2019. [Consulta: 12 octubre 2020].
  35. «Premio Abel,» (en castellà), 18-03-2020. [Consulta: 12 octubre 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Premi Abel