Premi Joan Crexells de narrativa
El Premi Joan Crexells de narrativa és un premi literari que atorga l'Ateneu Barcelonès a la millor obra de narrativa en català publicada durant l'any anterior. Aquest premi s'atorga des de l'any 1932.
Honora la memòria del filòsof, hel·lenista, pedagog i economista Joan Crexells i Vallhonrat (Barcelona 1896 - 1926), soci de la casa, que morí prematurament després d'haver assolit una gran anomenada com a intel·lectual i polígraf.
El premi, en la primera etapa, consistia en una escultura d'Apel·les Fenosa que representa la deessa Atenea i és el guardó degà dels premis literaris instituïts a Catalunya, ja que l'Ateneu el va convocar per primer cop el 1928. Només a partir de 2005 el premi ve acompanyat d'una dotació econòmica de 6.000 euros. A partir del premi corresponent al 2008, es va lliurar un nou guardó obra de l'artista plàstic Antoni Llena.
Taula de continguts |
[modifica] Guanyadors
[modifica] Primera etapa
- 1928 Desert
- 1929, Joan Puig i Ferreter, per «El cercle màgic»
- 1930, Miquel Llor, per «Laura a la ciutat dels sants»
- 1931, Prudenci Bertrana, per «L'hereu»
- 1932, Josep Maria de Sagarra, per «Vida privada»
- 1933, Carles Soldevila, per «Valentina»
- 1934, Maria Teresa Vernet, per «Les algues roges»
- 1935, Ernest Martínez i Ferrando, per «Una dona s'atura al camí»
- 1936, Francesc Trabal, per «Vals»
- 1937, Mercè Rodoreda, per «Aloma»
- 1938, Noel Clarasó, per «Francis de Cer»
[modifica] Segona etapa
- 1982, Joan Perucho, per «Les aventures del cavaller Kosmas»
- 1983, Pere Gimferrer, per «Fortuny»
- 1984, Pau Faner, per «Fins al cel»
- 1985, Maria Barbal, per «Pedra de tartera»
- 1986, Pere Calders, per «Gaeli i l'home de Déu»
- 1987, Baltasar Porcel, per «Les primaveres i les tardors»
- 1988, Jesús Moncada, per «Camí de sirga»
- 1989, Miquel de Palol i Muntanyola, per «El jardí dels set crepuscles»
- 1990, Miquel Àngel Riera, per «Illa Flaubert»
- 1991, Jaume Cabré, per «Senyoria»
- 1992, Robert Saladrigas, per «El sol de la tarda»
- 1993, Víctor Mora Pujadas, per «La dona dels ulls de pluja»
- 1994, Carme Riera, per «Dins el darrer blau»
- 1995, Maria Mercè Marçal, per «La passió segons Renée Vivien»
- 1996, Joan Francesc Mira, per «Borja Papa»
- 1997, Jesús Moncada, per «Estremida memòria»
- 1998, Martí Domínguez, per «Les confidències del comte de Buffon»
- 1999, David Castillo, per «El cel de l'infern»
- 2000, Baltasar Porcel, per «El cor del senglar»
- 2001, Joan Agut, per «El mestre de Taüll»
- 2002, Ferran Torrent, per «Societat limitada»
- 2003, Emili Teixidor, per «Pa negre»
- 2004, Joan-Lluís Lluís, per «El dia de l'ós»
- 2005, Joan-Daniel Bezsonoff, per «Les amnèsies de Déu»
- 2006, Miquel Maria Gibert, per «La victòria de la creu»
- 2007, Edgar Cantero, per «Dormir amb Winona Ryder»
- 2008, Joan Francesc Mira, per «El professor d'història»
- 2009, Vicenç Pagès, per «Els jugadors de Whist»
- 2010, Antoni Vives i Tomàs, per «El somni de Farringdon Road»
