Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions
De Viquipèdia
El Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions és un premi literari en llengua catalana convocat per Òmnium Cultural i la Fundació Enciclopèdia Catalana i editat per Edicions Proa.
Al premi hi poden optar les obres de contes o narracions originals i inèdites, escrites en català. La seva entrega es produeix durant la Nit literària de Santa Llúcia durant el mes de desembre i té una dotació de 10.000 euros.
Taula de continguts |
[modifica] Història
Inicialment anomenat Premi Víctor Català, el qual fou concedit per primera vegada el 1953, el 1998 canvià de nom per esdevenir l'actual Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions.
[modifica] Guanyadors
[modifica] Premi Víctor Català
- 1953 Jordi Sarsanedas, per Mites
- 1954 Pere Calders, per Cròniques de la veritat oculta
- 1955 Lluís Ferran de Pol, per La ciutat i el tròpic
- 1956 Manuel de Pedrolo, per Crèdits humans
- 1957 Mercè Rodoreda, per Vint-i-dos contes
- 1958 Josep Maria Espinàs, per Varietés
- 1959 Josep A. Boixaderas, per Perquè no
- 1960 Ramon Folch i Camarasa, per Sala d'espera
- 1961 Estanislau Torres, per La Xera
- 1962 Jordi Maluquer, per Pol·len
- 1963 Carles Macià, per La nostra terra de cada dia
- 1964 Joaquim Carbó, per Solucions provisionals
- 1965 Víctor Mora Pujadas, per El cafè dels homes tristos
- 1966 Guillem Viladot, per La gent i el vent
- 1967 Terenci Moix, per La torre dels vicis capitals
- 1968 Jaume Vidal Alcover, per Les quatre llunes
- 1969 Robert Saladrigas, per Boires
- 1970 Montserrat Roig, per Molta roba i poc sabó
- 1971 Gabriel Janer Manila, per El cementiri de les roses
- 1972 Josep Albanell, per Les parets de l'insomni
- 1973 Jaume Cabré, per Atrafegada calor
- 1974 Beatriu Civera, per Vides alienes
- 1975 Xavier Romeu, per La mort en punt
- 1976 Antoni Mus, per Vida i miracles de n'Aineta dels matalassos
- 1977 Joan Rendé, per Sumari d'homicida
- 1978 Isabel-Clara Simó, per És quan miro que hi veig clar
- 1979 Joan Cases, per Pols de terrat
- 1980 Margarida Aritzeta, per Quan la pedra es torna fang a les mans
- 1981 Francesc d'Assís Sales, per Les alveolars a la Romània
- 1982 Llorenç Sant Marc, per Quaranta històries
- 1983 Pau Faner, per Lady Valentine
- 1984 Llorenç Capellà, per Una cinta de dol al capell
- 1985 Maria Mercè Roca, per Sort que hi ha l'horitzó
- 1986 Jordi Condal, per Els germans Pinçons
- 1987 Jordi Jané, per Microcosmos
- 1988 Carme Guasch, per Situacions insulars
- 1989 Magí Sunyer, per La serp
- 1990 Rafa Gomar, per Legítima defensa
- 1991 Joaquim Soler, per A una sola veu
- 1992 No convocat
- 1993 No convocat
- 1994 No convocat
- 1995 No convocat
- 1996 No convocat
- 1997 Miquel de Palol, per Contes per a vells adolescents
[modifica] Premi Mercè Rodoreda
- 1998 Albert Roca, per Galeries subterrànies
- 1999 Cèlia Sànchez-Mústich, per El tacte de l'ametlla
- 2000 Xavier Gual, per Delirium tremens
- 2001 Àngel Burgas, per Adéu
- 2002 Lluís Muntada i Vendrell, per Canvi d'agulles
- 2003 Joan Rendé, per Una pedra a la sabata
- 2004 Vicenç Pagès, per Com vols que ho sàpiga?
- 2005 Joan Esculies Serrat, per Tràilers
- 2006 Borja Bagunyà, per Defensa pròpia
- 2007 Guillem Frontera, per La mort i la pluja
- 2008 Víctor Alexandre, per Set dones i un home sol
- 2009 Monika Zgustová, per Contes de la lluna absent
- 2010 Alba Dedeu, per Gats al parc[1]
- 2011 Ramon Erra, per La vida per rail[2]
[modifica] Referències
- ↑ L'escriptor Ramon Solsona guanya el Premi Sant Jordi per la novel·la "L'home de la maleta", 3cat24.cat, 17 de desembre 2010 (consulta: 17-12-2010).
- ↑ «Sebastià Alzamora guanya el premi Sant Jordi amb un 'thriller' ambientat a la Guerra Civil». diari Ara, 20 de desembre 2011. [Consulta: 20/12/2011].
[modifica] Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||
