Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles
De Viquipèdia
El Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles (Premio Nacional de Literatura en la modalidad de Poesía, en castellà) és un premi literari que atorga anualment el Ministeri d'Educació, Cultura i Esports.
Premia a la millor obra en la modalitat de poesia escrita per un autor espanyol, en qualsevol de les llengües oficials de l'Estat, entre totes les obres d'aquest gènere publicades a Espanya l'any anterior. Està dotat amb 15.000 euros. El jurat està presidit pel director general del Llibre i està format per 10 persones, entre elles el guanyador de l'any anterior i s'entrega el mes d'octubre.
El seu origen rau en la creació el 27 de setembre de 1922 del "Concurso Nacional de Literatura" per part del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts.
[edita] Guanyadors
[edita] Premi Nacional de poesia (pre democràtic)
- 1923
- 1924 Gerardo Diego per Versos humanos
- 1925 Rafael Alberti per Marinero en tierra
- 1927 Dámaso Alonso per El viento y el verso
- 1933 Manuel Altolaguirre per La lenta libertad
- 1934 Vicente Aleixandre per La destrucción o el amor
- 1938 Emilio Prados per Destino fiel
- 1949 Leopoldo Panero per Escrito a cada instante
- 1950 José María Valverde per La espera
- 1951 José García Nieto per Tregua
- 1952 Dionisio Ridruejo per En Once años. Poesías completa de juventud
- 1953 Luis Rosales per Rimas
- 1954 José Hierro per Antología
- 1957 José García Nieto per Geografía es amor
- 1963 Eladio Cabañero per Marisa Sabia y otros poemas
- 1965 Alfonso Canales per Aminadab
- 1967 Carmen Conde per Obra poética
- 1973 Ángel García López per Elegía en Astaroth
[edita] Premi Nacional de poesia
- 1977 Miguel Fernández per Eros y Anteros
- 1978 Félix Grande per Las rubáiyatas de Horacio Martín
- 1979 Leopoldo de Luis per Igual que guantes grises
- 1980 Carlos Sahagún per Primer y último oficio
- 1982 Antonio Colinas per Poesía, 1967-1981
- 1983 Claudio Rodríguez per Desde mis poemas
- 1984 No es va atorgar en aquesta modalitat
- 1985 Joan Vinyoli per Passeig d'aniversari
- 1986 No es va atorgar en aquesta modalitat
- 1987 Francisco Brines per El otoño de las rosas
- 1988 Antonio Gamoneda per Edad
- 1989 Pere Gimferrer per El vendaval
- 1990 Carlos Bousoño per Metáfora del desafuero
- 1991 Luis Álvarez Piñer per En resumen, 1927-1988
- 1992 Basilio Fernández López per Poemas 1927-1987
- 1993 José Ángel Valente per No amanece el cantor
- 1994 Rafael Guillén prt Los estados transparentes
- 1995 Luis García Montero per Habitaciones separadas
- 1996 Felipe Benítez Reyes per Vidas improbables
- 1997 Diego Jesús Jiménez per Itinerario para naúfragos
- 1998 José Antonio Muñoz Rojas per Objetos perdidos
- 1999 José Hierro per Cuaderno de Nueva York
- 2000 Guillermo Carnero per Verano inglés
- 2001 José Ángel Valente per Fragmentos de un libro futuro
- 2002 Carlos Marzal per Metales pesados
- 2003 Julia Uceda per En el viento, hacia el mar
- 2004 Chantal Maillard per Matar a Platón
- 2005 Josep Corredor Matheos per El don de la ignorancia
- 2006 José Manuel Caballero Bonald per Manual de infractores
- 2007 Olvido García Valdés per Y todos estábamos vivos
- 2008 Joan Margarit per Casa de Misericordia
