Premi Renaudot

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Premi Théophraste Renaudot (en francès: Prix Théophraste Renaudot), que es coneix més usualment com a Premi Renaudot, és un guardó literari que van crear el 1926 deu periodistes i crítics literaris mentre estaven esperant els resultats de la délibération del tribunal del Premi Goncourt.

Història[modifica | modifica el codi]

El primer tribunal del Premi Renaudot constava de Raymond de Nys, Marcel Espiau, Georges Le Fèvre, Noël Sabord, Georges Martin, Odette Pannetier, Henri Guilac, Gaston Picard, Pierre Demartre, i Georges Charensol. Aquests autors van escriure conjuntament una biografia de Renaudot en 10 capítols, i cada capítol va ser redactat per una persona diferent. L'obra va ser publicada el 1929 a l'editorial Gallimard amb el títol La Vie de Théophraste Renaudot.

Encara que no tingui cap lligam directe amb l'Acadèmia Goncourt, el jurat del Renaudot intervé com una mena de complement natural d'aquest. Aquesta complementarietat s'accentua pel fet que el resultat s'anuncia simultàniament i en el mateix lloc (el primer dimarts de novembre al restaurant Drouant de París).

A més del premi principal, el jurat guardona cada any d'ençà el 2003 amb un Premi Renaudot els ensajos i des del 2009 amb un Premi Renaudot els llibres de butxaca. També a partir del 1992 existeix un Premi Renaudot per als alumnes dels liceus.

La polèmica del 2007[modifica | modifica el codi]

L'attribution a Daniel Pennac del Premi Renaudot de 2007 va suscitar algunes crítiques. El periodista i escriptor Christophe Donner va acusar aleshores, el 7 de novembre de 2007 un dels membres més influents del comitè, Franz-Olivier Giesbert, de manipular les deliberacions del jurat.[1] Segons l'Agència de notícies France-Presse, va ser efectivament "à la surprise générale que les jurés du Renaudot ont attribué le prix 2007 à Daniel Pennac, alors que le livre de ce dernier ne figurait pas sur la liste des ouvrages sélectionnés[2]".

Els membres del jurat actual[modifica | modifica el codi]

Llista dels premiats[modifica | modifica el codi]

Louis-Ferdinand Céline per Voyage au bout de la nuit en 1932.
Michel Butor per La Modification en 1957.
Jean-Marie Gustave Le Clézio per Le Procès-verbal el 1963.
Pascal Bruckner per Les Voleurs de beauté el 1997.
Alain Mabanckou amb Mémoires de porc-épic el 2006.
Daniel Pennac amb Chagrin d'école el 2007.

Editorials premiades almenys dos cops[modifica | modifica el codi]

Premi Renaudot d'ensag[modifica | modifica el codi]

Premi Renaudot del llibre de butxaca[modifica | modifica el codi]

Premi Renaudot dels alumnes de liceu[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]