Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes és un premi a la trajectòria instituït per Òmnium Cultural a proposta de la seva Junta Consultiva l'any 1969. Segons les bases, "el premi és atorgat a una persona que per la seva obra literària o científica, escrita en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans".[1]
El premi, que es concedeix anualment, té una dotació econòmica de 30.000 euros i no pot ser repartit entre diferents persones ni declarar-se desert. El jurat està format per nou persones d'àmplia representativitat intel·lectual i es renova per terços cada dos anys, a proposta de la junta directiva i dels òrgans consultius d'Òmnium Cultural.
El lliurament del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes té lloc el mes de juny, en el transcurs d'un acte solemne al Palau de la Música Catalana de Barcelona, amb presència de persones de l'àmbit cultural, polític i social del país.
Taula de continguts |
[modifica] El Guardó
El 1994 Òmnium Cultural va encarregar a l'escultor Ernest Altés la realització d'un guardó per lliurar-lo a la persona premiada. Aquell any, en un acte solemne al Palau de la Generalitat, es van lliurar amb caràcter retroactiu els vint-i-cinc guardons als premiats d’honor anteriors, o bé als seus hereus. Fins l'any 2005 el guardó era cada any igual: estava fet de ferro i basalt. Però el 2006, i d’acord amb la renovació de la imatge de l'entitat, es va decidir fer un nou model, tot mantenint l'esperit de l'anterior. A partir d'aquell any el guardó té una estructura fixa de ferro, basada en les quatre barres, a la que s'hi adjunta el còdol d'algun riu dels territoris de parla catalana: el 2006 va ser del riu Segre, el 2007 del Ter, el 2008 del Llobregat, el 2009 del Francolí i el 2010 del Pamano.
[modifica] Llista de persones guardonades amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
- 1969 – Jordi Rubió i Balaguer. Historiador i bibliòleg. Barcelona, 1887-1982
- 1970 – Joan Oliver i Sallarès (Pere Quart). Poeta i dramaturg. Sabadell, 1899 – Barcelona, 1986
- 1971 – Francesc de Borja Moll i Casasnovas. Lingüista i editor. Ciutadella 1903 – Palma, 1991
- 1972 – Salvador Espriu i Castelló. Poeta, dramaturg i prosista. Santa Coloma de Farners, 1913 – Barcelona, 1985
- 1973 – Josep Vicenç Foix i Mas. Poeta, prosista i periodista. Sarrià, 1893 – Barcelona, 1986
- 1974 – Manuel Sanchis i Guarner. Lingüista i historiador. València, 1911-1981
- 1975 – Joan Fuster i Ortells. Assagista i poeta. Sueca, 1922-1992
- 1976 – Pau Vila i Dinarès. Geògraf i pedagog. Sabadell, 1881 – Barcelona, 1980
- 1977 – Miquel Tarradell i Mateu. Arqueòleg i historiador. Barcelona, 1920-1995
- 1978 – Vicent Andrés Estellés. Poeta, prosista i periodista. Burjassot, 1924 – València, 1993
- 1979 – Manuel de Pedrolo i Molina. Prosista. L’Aranyó, 1918- Barcelona, 1990
- 1980 – Mercè Rodoreda i Gurguí. Prosista, dramaturga i poeta. Barcelona, 1908- Girona, 1983
- 1981 – Josep Maria de Casacuberta i Roger. Editor, lingüista i historiador. Barcelona, 1897-1985
- 1982 – Josep M. Llompart i de la Peña. Poeta, assagista i traductor. Palma, 1925-1993
- 1983 – Ramon Aramon i Serra. Lingüista. Barcelona, 1907-2000
- 1984 – Joan Coromines i Vigneaux. Lingüista. Barcelona, 1905 – Pineda de Mar, 1997
- 1985 – Marià Manent i Cisa. Poeta, prosista, crític literari i traductor. Barcelona, 1898-1988
- 1986 – Pere Calders i Rossinyol. Prosista i dibuixant. Barcelona, 1912-1994
- 1987 – Enric Valor i Vives. Lingüista i prosista. Castalla, 1911 – València, 2000
- 1988 – Xavier Benguerel i Llobet. Poeta, dramaturg, prosista i traductor. Barcelona, 1905-1990
- 1989 – Marià Villangómez i Llobet. Poeta i traductor. Ciutat d’Eivissa, 1913-2002
- 1990 – Miquel Batllori i Munné. Historiador. Barcelona, 1909-2003
- 1991 – Miquel Martí i Pol. Poeta i traductor. Roda de Ter, 1929 - 2003
- 1992 – Joan Triadú i Font. Pedagog, poeta i crític literari. Ribes de Freser, 1921 - Barcelona, 2010
- 1993 – Tomàs Garcés i Miravet. Poeta. Barcelona, 1901-1993
- 1994 – Jordi Sarsanedas i Vives. Poeta i prosista. Barcelona, 1924 - 2006
- 1995 – Antoni Cayrol (Jordi-Pere Cerdà). Poeta, prosista i dramaturg. Sallagosa, 1920
- 1996 – Josep Benet i Morell. Historiador i editor. Cervera, 1920 – Sant Cugat del Vallès, 2008
- 1997 – Avel·lí Artís i Gener (Tísner). Periodista i prosista. Barcelona, 1912 - 2000
- 1998 – Joaquim Molas i Batllori. Historiador i crític literari. Barcelona, 1930
- 1999 – Josep Palau i Fabre. Poeta, prosista i crític d’art. Barcelona, 1917 - 2008
- 2000 – Josep Vallverdú i Aixalà. Prosista, poeta, dramaturg, lingüista i pedagog. Lleida, 1923
- 2001 – Teresa Pàmies i Bertran. Prosista. Balaguer, 1919
- 2002 – Josep Maria Espinàs i Massip. Prosista, periodista i editor. Barcelona, 1927
- 2003 – Antoni Maria Badia i Margarit. Lingüista. Barcelona, 1920
- 2004 – Joan Francesc Mira i Casterà. Prosista, traductor, antropòleg i sociòleg. València, 1939
- 2005 – Feliu Formosa i Torres. Poeta, traductor i dramaturg. Sabadell, 1934
- 2006 – Josep Termes i Ardèvol. Historiador. Barcelona, 1936
- 2007 – Baltasar Porcel i Pujol. Prosista, dramaturg, periodista i crític literari. Andratx, 1937 – Barcelona, 2009
- 2008 – Montserrat Abelló i Soler. Poeta i traductora. Tarragona, 1918
- 2009 – Joan Solà i Cortassa. Lingüista. Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010
- 2010 – Jaume Cabré i Fabré. Prosista, guionista i dramaturg. Barcelona, 1947
- 2011 – Albert Manent i Segimon. Filòleg, historiador i escriptor. Premià de Dalt, 1930
[modifica] Referències
- ↑ «Bases del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes». Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. [Consulta: 24 de gener del 2011].
[modifica] Enllaços externs
- (català) Web oficial del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
- (català) Web oficial d'Òmnium Cultural