Premi Nobel

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Premis Nobel)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Premis Nobel
(llista de guardonats)
Medalla del Premi Nobel
Física (llista) | Química (llista) | Medicina o Fisiologia (llista)
Literatura (llista) | Pau (llista) | Economia (llista)
Medalla Premi Nobel

Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred Nobel, inventor de la dinamita i industrial suec. La seua funció és la de premiar les persones la labor de les quals haguera sigut excel·lent al llarg de la seua vida en algun dels camps premiats. Nobel va signar el seu testament al Club Suec-Noruec de París el 27 de novembre de 1895. Se sentia culpable per la seva responsabilitat com a empresari enriquit a través d'una indústria productora de dinamita el principal mercat era la mineria, però també la guerra. Aquesta pot haver estat la motivació principal del seu famós testament, potser lligat al costum de l'època de realitzar accions per fer transcendir el seu nom en morir.

Història[modifica | modifica el codi]

Alfred Nobel va néixer el 21 d'octubre del 1833 a Estocolm, Suècia, a una família d'enginyers.[1] i va ser químic, enginyer i inventor. El 1895 Nobel va comprar la companyia Bofors dedicada a la indústria metal·lúrgica i a la fabricació d'armament, i sota la seva direcció va esdevenir un dels principals fabricants d'armament. Nobel va amassar una fortuna durant la seva vida, la major part gràcies a les seves 355 invencions, d'entre les quals destaca la dinamita com la més famosa.[2] El 1888 Nobel va tenir la desagradable sorpresa de llegir el seu propi obituari, titulat El mercader de la mort és mort, a un diari francès. El diari l'havia confós amb el seu germà Ludvig que era qui realment havia mort a Cannes. Nobel va quedar decebut amb el que havia llegit i preocupat per com seria recordat. Aquest incident li va servir d'inspiració per canviar el seu testament.[3] Alfred Nobel va morir el 10 de desembre del 1896 a la seva casa de San Remo, Itàlia, a l'edat de 63 anys a causa d'una hemorràgia cerebral.[4]

Per a sorpresa de molts, al seu darrer testament demanava que la seva fortuna fos utilitzada per crear una sèrie de premis per a aquells que confereixin el “major benefici a la humanitat” en els camps de la física, la química, la pau , la fisiologia o la medicina i la literatura.[5] Nobel va escriure diversos testaments al llarg de la seva vida. L'últim va ser escrit un any abans de morir, signat al Club Suec-Noruec de París el 27 de novembre del 1895.[6][7] Nobel va donar el 94% dels seus béns, 31 milions de corones sueques, per a crear els cinc Premis.[8] A causa del nivell d'escepticisme que envoltava el testament no va ser fins el 26 d'abril del 1897 que va ser aprovat pel Parlament de Noruega.[9] Els executors del testament van ser Ragnar Sohlman i Lilljequist Rudolf, que van crear la Fundació Nobel (Nobelstiftelsen) per tenir cura de la fortuna de Nobel i organitzar els premis.[10]

Els membres del Comitè Nobel de Noruega que havien d'atorgar el Premi de la Pau van ser nomenats poc després que el testament fos aprovat pel Parlament Noruec. Les altres organitzacions que havien d'atorgar els altres premis ho van fer a continuació: l'Institut Karolinska, el 7 de juny, l'Acadèmia Sueca el 9 de juny, i la Reial Acadèmia Sueca de Ciències l'11 de juny.[11] La Fundació Nobel va arribar a un acord sobre les directrius que s'havien de seguir per atorgar els premis. L'any 1900 la Fundació Nobel va adoptar uns nous estatuts que van ser promulgats pel rei Òscar II.[5] El 1905 es va dissoldre la unió entre Suècia i Noruega i la responsabilitat de la concessió de Premis Nobel es va dividir entre els dos països. El Comitè Nobel de Noruega es va convertir en l'encarregat d'atorgar el Premi Nobel de la Pau mentre les institucions sueques seguien sent les responsables dels altres premis.[9]

El premi[modifica | modifica el codi]

Façana de la Stockholm Konserthuset, on es lliuren els premis Nobel

La primera cerimònia d'entrega dels Premis Nobel es va celebrar en la Reial Acadèmia Sueca de Música d'Estocolm (Suècia) el 1901. L'entrega dels mateixos es realitza pel Rei de Suècia i, a més del seu prestigi, suposa l'entrega de 10 milions de corones sueques (un xic més d'un milió d'euros). La finalitat d'aquesta suma és evitar les preocupacions econòmiques del guardonat perquè així puga desenvolupar millor els seus futurs treballs.

Inicialment, el rei Òscar II no estava d'acord en donar el premi a estrangers, però es diu que va canviar d'idea en adonar-se de l'enorme potencial publicitari per al país.

Els premis es concedeixen en una cerimònia celebrada anualment a la Sala de Concerts d'Estocolm, seguint el banquet a l'ajuntament el 10 de desembre, data en què Alfred Nobel va morir. El lliurament del Premi Nobel de la Pau es realitza a Oslo, Noruega. Els noms dels premiats, però, solen anunciar-los a l'octubre els diversos comitès i institucions que actuen com tribunals de selecció dels premis.

Els diversos camps en què es concedixen premis són els següents:

A la mort d'Alfred Nobel es va produir una situació curiosa respecte a les institucions responsables de concedir els premis, ja que Alfred Nobel els nomenava sense prèvia consulta a les pròpies institucions sobre la seva acceptació o sobre els criteris per a l'adjudicació dels premis. Tanmateix, després de molts dubtes dins d'aquestes mateixes institucions, totes elles van acceptar.

El Premi Nobel d'Economia no està proveït dels fons amb base al "Testament de Nobel" i per tant tècnicament no és un Premi Nobel (i l'actual família Nobel no l'accepta com a tal). Tanmateix, aquest premi es concedeix juntament amb els altres Premis Nobel. En 1968 es va decidir no afegir cap altre premi "en memòria de Nobel" en el futur. Al febrer de 1995 es va acordar que el premi de ciències econòmiques es redefiniria com un premi en ciències socials, obrint així el Premi Nobel a grans contribucions en camps com les ciències polítiques, la psicologia i la sociologia. A més, el comitè del premi de ciències econòmiques va patir canvis perquè dos membres no economistes participessin cada any en el procés de selecció (anteriorment el comitè del premi estava compost únicament per cinc economistes).

L'absència de les matemàtiques[modifica | modifica el codi]

Les matemàtiques no són recompensades per un premi Nobel. Alfred Nobel mai no va explicar les seves motivacions en relació amb l'absència de les matemàtiques.

La llegenda pretén que Alfred Nobel s'hauria negat a honorar les matemàtiques per evitar que el premi fos donat un dia a Gösta Mittag-Leffler, un matemàtic suec que li hauria robat el cor de la seva dona, Sophie Hess. El 1985, Lars Garding i Lars Hörmander han ensenyat que aquesta història està desproveïda de fonaments.[12] Primer de tot, Nobel mai no ha estat casat, Sophie Hess era la seva amant, una jove vienesa de 20 anys que va conèixer quan en tenia 42.[13] Finalment, és poc probable que Nobel i Mittag-Leffler s'hagin conegut realment, Nobel abandonà Suècia el 1865 mentre que Mittag-Leffler era encara estudiant.

Aquesta disciplina és recompensada des de 1936 per la Medalla Fields, que es distingeix tanmateix del Nobel per una edat màxima de 40 anys i una adjudicació només cada quatre anys, i des de 2003 pel premi Abel.

El testament d'Alfred Nobel[modifica | modifica el codi]

Segons es recull en el testament d'Alfred Bernhard Nobel:[14]

« La totalitat del que queda de la meva fortuna quedarà disposada de la manera següent: el capital invertit en valors segurs pels meus testamentaris, constituirà un fons els interessos seran distribuïts cada any en forma de premis entre aquells que durant l'any precedent hagin realitzat el major benefici a la humanitat. Aquests interessos es dividiran en cinc parts iguals, que seran repartides de la següent manera: una part a la persona que hagi fet el descobriment o l'invent més important dins del camp de la física; una part a la persona que hagi realitzat el descobriment o millora més important dins de la química; una part a la persona que hagi fet el descobriment més important dins del camp de la fisiologia i la medicina; una part a la persona que hagi produït l'obra més destacada de tendència idealista dins del camp de la literatura, i una part a la persona que hagi treballat més o millor en favor de la fraternitat entre les nacions, l'abolició o reducció dels exèrcits existents i la celebració i promoció de processos de pau. Els premis per a la física i la química seran atorgats per l'Acadèmia Sueca de les Ciències, el de fisiologia i medicina serà concedit per l'Institut Karolinska d'Estocolm, el de literatura, per l'Acadèmia d'Estocolm, i el dels defensors de la pau , per un comitè format per cinc persones escollides per l'Storting (Parlament) noruec. És el meu exprés desig que, en atorgar aquests premis, no es tingui en consideració la nacionalitat dels candidats, sinó que siguin els més mereixedors els que rebin el premi, siguin escandinaus o no. »

Procés d'atorgament[modifica | modifica el codi]

El procés d'atorgament és similar per a cada premi Nobel, la principal diferència rau a les persones que poden presentar candidats per a cadascun.[15]

L'anunci del guanyador del Premi Nobel de química del 2009 per Gunnar Öquist, secretari permanent de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències
Anunci del Nobel de Literatura del 2009 per Peter Englund, en suec, anglès i alemany

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Els formularis de nominació són enviats pel Comitè del Premi Nobel a unes 3.000 persones, en general el setembre de l'any anterior al de l'atorgament del premi. Aquestes persones són sovint acadèmics que treballen en àrees pertinents a cada disciplina premiada. Per al Premi de la Pau s'envien als governs, als membres dels Tribunals Internacionals, professors i rectors, antics premiats amb el Nobel de la Pau i membres i ex-membres del Comitè Noruec del Nobel. La data límit per a la devolució dels formularis de candidatura és el 31 de gener de l'any de l'atorgament.[15][16] El Comitè del Nobel designa uns 300 potencials guanyadors a partir d'aquests formularis i pot afegir altres noms.[17] Els noms dels nominats no es fan públics, ni se'ls comunica que han estat proposats per a rebre el premi. Tots els expedients de nominació dels premis romanen segellats durant 50 anys a partir de l'adjudicació del premi.[18][19]

Selecció[modifica | modifica el codi]

El Comitè del Nobel elabora un informe amb l'assessorament d'experts en els àmbits pertinents. Aquests informes i la llista preliminar de candidats són presentats a les diferents institucions que atorguen els premis, les respectives Acadèmies, que debaten durant mesos els guanyadors.[20] Aquestes institucions es reuneixen per escollir el guanyador o guanyadors en cada camp per una majoria de vots. La seva decisió, que no pot ser apel·lada, s'anuncia immediatament després de la votació.[21] Per a cada premi es pot seleccionar un màxim de tres premiats i dos treballs diferents. A excepció del Premi de la Pau, que pot ser atorgat a institucions, els premis només es poden donar a persones individuals.[22] Si el Premi de la Pau no es concedeix, els diners que li correspondrien són repartits entre els premis científics. Fins el moment això ha passat 19 vegades.[23]

Nominació pòstuma[modifica | modifica el codi]

Tot i que no es permeten les nominacions pòstumes, les persones que morien durant els mesos entre la seva nominació i la decisió del comitè del premi eren premiables. Això va passar dues vegades, el 1931 amb el Nobel de Literatura guanyat per Erik Axel Karlfeldt, i el Nobel de la Pau del 1961 concedit al Secretari General de les Nacions Unides Dag Hammarskjöld. Però des del 1974, els guanyadors dels premis han de ser vius en el moment de l'anunci a l'octubre. Hi ha hagut un guanyador, William Vickrey, que va morir després que s'anunciés la concessió del premi, abans de la seva entrega.[24]

Reconeixement desfasat[modifica | modifica el codi]

El testament de Nobel estableix que els premis s'han d'atorgar en reconeixement dels descobriments realitzats "durant l'any anterior". I durant els primers anys els premis acostumaven a reconèixer els descobriments recents,[25] però alguns d'aquests primers descobriments van ser desacreditats posteriorment[26] i per evitar aquestes situacions vergonyants, els premis reconeixen cada vegada més descobriments científics que han resistit la prova del temps.[27][28][29] En aquesta línia, dos dels premiats amb el Premi Nobel de Física del 2009, Willard S. Boyle i George E. Smith, ho van ser per la invenció d'un circuit de semiconductor, el detector CCD,[30] que havien fet el 1969.[31] Segons Ralf Pettersson, expresident del Comitè del Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, “el criteri de l'any anterior s'interpreta per l'Assemblea del Nobel com l'any en que l'impacte del descobriment s'ha fet evident.”[28]

El desfase entre la realització del fet que reconeix el premi i l'atorgament varia d'una disciplina a una altra. En el cas del Nobel de Literatura el premi acostuma a reconèixer el treball acumulat al llarg d'una vida en comptes d'un èxit únic.[32][33] El Premi de la Pau també pot ser atorgat pel treball desenvolupat al llarg d'una vida, és el cas de Martti Ahtisaari, guanyador del Nobel del 2008 que va ser guardonat per la seva aportació a la resolució de conflictes internacionals.[34][35] Però també pot ser atorgat per motius recents,[36] un exemple és el cas de Kofi Annan que va ser guardonat amb el Nobel de la Pau del 2001, només quatre anys després d'esdevenir Secretari General de les Nacions Unides.[37] o els de Iàssir Arafat, Isaac Rabin i Shimon Peres que van rebre el premi del 1994, un any després que van concloure els Acords d'Oslo.[38]

Els Nobels de física, química i medicina requereixen que la importància del descobriment passi la prova del temps, el que a la pràctica comporta que el desfase entre el descobriment i el premi acostumi a ser de 20 anys o més. Per exemple, Subrahmanyan Chandrasekhar va compartir el Nobel de Física del 1983 pel seu treball del 1930 sobre l'estructura estel·lar i la seva evolució.[39][40] No tots els científics viuran prou perquè el seu treball sigui reconegut, alguns descobriments mai podran optar a un premi si el seu impacte es produeix després de la mort dels seus descobridors.[41][42][43]

Premis[modifica | modifica el codi]

Medalles[modifica | modifica el codi]

El diploma de Wilhelm Röntgen del 1901, primer Nobel de Física.

Les medalles del premi Nobel, encunyades per les fàbriques de moneda de Suècia (Myntverket) a Suècia i la de Noruega (Det Norske Myntverket) des de 1902, són marques registrades de la Fundació Nobel.[44] A totes les medalles destaca una imatge d'Alfred Nobel de perfil esquerre sobre l'anvers. Les medalles del Premi Nobel de Física, de Química, de Fisiologia o Medicina, i de Literatura tenen el mateix disseny a l'anvers, mostrant la imatge d'Alfred Nobel i les dates del seu naixement i la seva mort. La imatge de Nobel també apareix a l'anvers de la medalla del Premi Nobel de la Pau i a la del de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel però amb un disseny diferent, per exemple en el cas de la d'economia el nom del premiat és gravat a la vora de la medalla.[45] El revers varia en funció de la institució que atorga el premi. El revers de les medalles de química i física comparteixen el mateix disseny.[46]

Totes les medalles fetes abans de l'any 1980 van ser encunyades en or de 23 quirats (ct). Des de llavors han estat encunyades en or verd de 18 quirats (75% Au i 25% Ag) i xapades en or de 24 quirats. El pes de cada medalla varia amb la quantitat d'or, però la mitjana és d'uns 175 grams. El diàmetre és de 66 mm i el gruix varia entre 5,2 i 2,4 mm.[47] A causa de l'alt valor pel seu contingut en or i la tendència a ser exposades en públic, les medalles Nobel estan subjectes a robatori.[48][49][50] Durant la Segona Guerra Mundial les medalles de científics alemanys Max von Laue i James Franck van ser enviades a Copenhaguen per a la seva custòdia. Quan els nazis va envair Dinamarca, el químic George de Hevesy les va dissoldre en aigua règia per evitar-ne la confiscació i els consegüents problemes legals als seus titulars. Després de la guerra, l'or va ser recuperar de la solució i les medalles va tornar a ser encunyades.[51]

Diplomes[modifica | modifica el codi]

El premiats amb el Nobel reben un diploma de mans del rei de Suècia o del president del Comitè Noruec del Nobel, segons el cas. Cada títol té un disseny únic fet per les institucions que atorguen els diferents premis per a cada premiat.[45] El títol conté una imatge i un text que indica el nom del guardonat i, normalment, la raó per la què va rebre el premi. En el cas dels premis Nobel de la Pau, fins ara, en cap dels diplomes concedits ha aparegut la raó per la qual s'ha atorgat el premi.[52][53]

Premi en metàl·lic[modifica | modifica el codi]

El guardonat amb el Nobel també rep una suma de diners en forma d'un document que indica el seu import.[45] L'import dels premis pot variar en funció de la quantitat de diners que la Fundació Nobel pot esmerçar cada any. La quantitat ha augmentat des de la dècada del 1980, quan el valor del premi era de 880.000 corones sueques (uns 2,6 milions de corones sueques actuals). El 2009, la dotació econòmica va ser de 10 milions de corones sueques.[54][55] Si hi ha dos guanyadors en algun dels premis, l'import es divideix en parts iguals entre els premiats de la categoria. Si hi ha tres, el comitè atorgador té l'opció de dividir l'import en parts iguals, o adjudicar la meitat a un dels guanyadors i una quarta part de cadascun dels altres dos.[56][57][58] No és estrany que els premiats donin els diners del premi a causes científiques, culturals o humanitàries.[59][60]

Altres premis[modifica | modifica el codi]

En algunes disciplines sense Premi Nobel s'han instituït premis específics que, per ressaltar la seva importància, reben oficiosament el nom de Nobel de cada especialitat. Entre alguns d'aquests premis es troben:

D'altres d'aquests premis són d'àmbit regional, com el Premi Ramon Magsaysay o premi Nobel d'Àsia.

A banda també s'adjudiquen els anti-Nobel premis Ig Nobel per a recerques científiques inusuals o trivials.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Levinovitz, Agneta Wallin. The Nobel Prize: The First 100 Years, 2001, p. 5. 
  2. Levinovitz, Agneta Wallin. The Nobel Prize: The First 100 Years, 2001, p. 11. 
  3. Golden, Frederic. «The Worst And The Brightest». Time Warner, 16 octubre 2000 [Consulta: 25 d'agost del 2010].
  4. Sohlman, Ragnar. The Legacy of Alfred Nobel – The Story Behind the Nobel Prizes, 1983, p. 13. 
  5. 5,0 5,1 Agence France-Presse. «Alfred Nobel's last will and testament». The Local, 5 octubre 2009. [Consulta: 25 d'agost del 2010].
  6. Sohlman, Ragnar. The Legacy of Alfred Nobel – The Story Behind the Nobel Prizes, 1983, p. 7. 
  7. von Euler, U. S.. «The Nobel Foundation and its Role for Modern Day Science» (PDF). Die Naturwissenschaften. Springer-Verlag, 6 juny 1981 [Consulta: 25 d'agost del 2010].
  8. Abrams, Irwin. The Nobel Peace Prize and the Laureates, 2001, p. 7. 
  9. 9,0 9,1 Levinovitz, Agneta Wallin. The Nobel Prize: The First 100 Years, 2001, p. 13–25. 
  10. Abrams, Irwin. The Nobel Peace Prize and the Laureates, 2001, p. 7–8. 
  11. Crawford, Elizabeth T.. The Beginnings of the Nobel Institution – The Science Prizes, 1901–1915, 1984, p. 1. 
  12. (en anglès) Lars Garding i Lars Hörmander, «Why Is There No Nobel Prize in Mathematics?», Mathematical Intelligencer 7:3, 1985
  13. Pascal Riché, «Per què no un Nobel de matemàtiques? Una (falsetat) història de cul, Rue89.com , 10 octubre de 2007 (pàgina consultada el 10 d'octubre 2008).
  14. testament
  15. 15,0 15,1 Feldman, Burton. The Nobel prize: a history of genius, controversy, and prestige, 2001, p. 16–17. 
  16. Levinovitz, Agneta Wallin. The Nobel Prize: The First 100 Years, 2001, p. 26. 
  17. Abrams, Irwin. The Nobel Peace Prize and the Laureates, 2001, p. 15. 
  18. Feldman, Burton. The Nobel prize: a history of genius, controversy, and prestige, 2001, p. 315. 
  19. «Nomination Facts». Nobel Foundation. [Consulta: 3 de març del 2010].
  20. Feldman, Burton. The Nobel prize: a history of genius, controversy, and prestige, 2001, p. 52. 
  21. Levinovitz, Agneta Wallin. The Nobel Prize: The First 100 Years, 2001, p. 25–28. 
  22. Abrams, Irwin. The Nobel Peace Prize and the Laureates, 2001, p. 8. 
  23. Philp, Catherine. «How the Nobel Peace Prize winner is decided». The Times. Times Newspapers Limited [London], 10 octubre 2009 [Consulta: 4 de setembre del 2010].
  24. Abrams, Irwin. The Nobel Peace Prize and the Laureates, 2001, p. 9. 
  25. «The Nobel Prize in Literature». Nobel Foundation, 3 desembre 1999. [Consulta: 3 de setembre del 2010].
  26. Levinovitz, Agneta Wallin. The Nobel Prize: The First 100 Years, 2001, p. 125. : Per exemple, Johannes Andreas Grib Fibiger va ser guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia del 1926 pel seu suposat descobriment d'un paràsit que causava el càncer.
  27. Abrams, Irwin. The Nobel Peace Prize and the Laureates, 2001, p. 25. 
  28. 28,0 28,1 Breithaupt, Holger. «The Nobel Prizes in the new century». EMBO Reports. Nature Publishing Group, 2, 2, 2001, pàg. 83. DOI: 10.1093/embo-reports/kve034. PMC: 1083830. PMID: 11258715.
  29. «Nobel Prize in Physics Honors "Masters of Light"». Scienceline, 7 octubre 2009. [Consulta: 19 febrer 2010].
  30. The Nobel Prize in Physics 2009, Nobelprize.org
  31. James R. Janesick. Scientific charge-coupled devices. SPIE Press, 2001, p. 4. ISBN 9780819436986. 
  32. «All Nobel Laureates in Literature». Nobel Foundation. [Consulta: 4 de setembre del 2010].
  33. «The Nobel Prize in Literature». Nobel Foundation. [Consulta: 4 de setembre del 2010].
  34. «Peace 2008». Nobel Foundation. [Consulta: 4 de setembre del 2010].
  35. Bryant, Lisa. «Former Finnish President Martti Ahtisaari Wins Nobel Peace Prize». Voice of America. International Broadcasting Bureau, 10 octubre 2008 [Consulta: 27 desembre 2008].
  36. «All Nobel Peace Prize Laureates». Nobel Foundation. [Consulta: 4 de setembre del 2010].
  37. Abrams, Irwin. The Nobel Peace Prize and the Laureates, 2001, p. 330. 
  38. Abrams, Irwin. The Nobel Peace Prize and the Laureates, 2001, p. 27. 
  39. Vishveshwara, S.. «Leaves from an unwritten diary: S. Chandrasekhar, Reminiscences and Reflections» (PDF). Current Science, 78, 8, 25 April 2000, pàg. 1025–1033 [Consulta: 4 de setembre del 2010].
  40. «Subramanyan Chandrasekhar – Autobiography». The Nobel Foundation, 1983. [Consulta: 4 de setembre del 2010].
  41. «Finn Kydland and Edward Prescott's Contribution to Dynamic Macroeconomics» (PDF). Nobel Foundation, 11 octubre 2004. [Consulta: 4 de setembre del 2010].
  42. Gingras, Yves; Wallace, Matthew L.. «Why it has become more difficult to predict Nobel Prize winners: a bibliometric analysis of nominees and winners of the chemistry and physics prizes (1901–2007)». Scientometrics, 82, 2010, pàg. 401. DOI: 10.1007/s11192-009-0035-9.
  43. Editorial. «Access : A noble prize : Nature Chemistry». Nature Chemistry, 1, 2009, pàg. 509. DOI: 10.1038/nchem.372.
  44. «Medalj – ett traditionellt hantverk» (en Suec). Myntverket. [Consulta: 25 d'agost del 2010].
  45. 45,0 45,1 45,2 Feldman, Burton. The Nobel prize: a history of genius, controversy, and prestige, 2001, p. 2. 
  46. "Nobel Prize for Chemistry. Front and back images of the medal. 1954", "Source: Photo by Eric Arnold. Ava Helen and Linus Pauling Papers. Honors and Awards, 1954h2.1", "All Documents and Media: Pictures and Illustrations", Linus Pauling and The Nature of the Chemical Bond: A Documentary History, the The Valley Library, Oregon State University. Revisat el 25 d'agost del 2010.
  47. Lemmel, Birgitta. «The Nobel Prize Medals and the Medal for the Prize in Economics». Nobel Foundation. [Consulta: 25 d'agost del 2010].
  48. «University of California – UC Newsroom - Nobel Prize medal stolen from Lawrence Hall of Science is found, student arrested». University of California [Consulta: 25 d'agost del 2010].
  49. Kumar, Hari. «Poet's Nobel Medal Stolen». The New York Times. Arthur Ochs Sulzberger, Jr., 26 març 2004 [Consulta: 25 d'agost del 2010].
  50. «Police hand back Tutu's stolen Nobel medal». Reuters. Reuters, 16 juny 2007 [Consulta: 25 d'agost del 2010].
  51. Feldman, Burton. The Nobel prize: a history of genius, controversy, and prestige, 2001, p. 397. 
  52. Abrams, Irwin. The Nobel Peace Prize and the Laureates, 2001, p. 18. 
  53. Lemmel, Birgitta. «The Nobel Prize Diplomas». Nobel Foundation, 2009. [Consulta: 3 de setembre del 2010].
  54. «The Nobel Prize Amounts». Nobel Foundation, 2009. [Consulta: 3 de setembre del 2010].
  55. «Video - Breaking News Videos from CNN.com». CNN, 11 octubre 2009 [Consulta: 3 de setembre del 2010].
  56. Abrams, Irwin. The Nobel Peace Prize and the Laureates, 2001, p. 8–10. 
  57. Sample, Ian. «Nobel prize for medicine shared by scientists for work on ageing and cancer». The Guardian. Guardian Media Group [London], 3 de setembre del 2010 [Consulta: 15 gener 2010].
  58. Sample, Ian. «Three share Nobel prize for physics». The Guardian. Guardian Media Group [London], 7 octubre 2008 [Consulta: 3 de setembre del 2010].
  59. Locke, Michelle. «Berkeley Nobel laureates donate prize money to charity» (PDF). [Consulta: 3 de setembre del 2010].
  60. Pederson, T.. «Reflections on the prize of prizes: Alfred Nobel». The FASEB Journal. The FASEB Journal, 20, 13, 2006, pàg. 2186. DOI: 10.1096/fj.06-1102ufm. PMID: 17077294.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Sohlman, Ragnar. The Legacy of Alfred Nobel – The Story Behind the Nobel Prizes. The Nobel Foundation, 1983. ISBN 0-370-30990-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Premi Nobel