Premsa pedòfila

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La premsa pedòfila és el conjunt de publicacions impreses dirigides especialment als pedòfils. Pot oferir notícies, assaigs i informació sobre la pedofília i la infància, però també continguts eròtics.

La primera publicació coneguda dedicada en exclusiva a la pedofília va ser la revista acadèmica International Journal of Greek Love, publicada als Estats Units entre gener del 1965 i novembre del 1966 pel numismàtic Walter Breen.[1] Entre la darreria dels anys seixanta i començament dels vuitanta del segle XX, a països com Alemanya, Dinamarca, els Estats Units, els Països Baixos i Suècia, aprofitant un buit legal que permetia la distribució de pornografia infantil, es van publicar revistes impreses com Lolita (una de les publicacions més venudes d'aquesta temàtica),[2] Piccolo, Boy i d'altres, en les quals apareixien des de simples nus infantils fins a escenes de sexe explícit, tant d'incest com d'actes amb menors.[3] En alguns casos, productores comercials com Color Climax Corporation es van fer càrrec de la seva distribució.[4] Amb l'enduriment de les lleis sobre pornografia entre finals dels anys setanta i la primera meitat dels vuitanta, aquest tipus de revistes es van deixar de publicar.

El 1979 es llença el primer número de Pan: A Magazine About Boy-Love (posteriorment Paedo Alert News), una revista internacional en anglès dirigida als pedòfils homosexuals.[5] El 1987 es crea Paidika: The Journal of Paedophilia, fins al 1995, una revista acadèmica publicada als Països Baixos.[6] El consell de redacció i els acadèmics que havien publicat articles o concedit entrevistes a la revista van rebre crítiques per part dels seus detractors, com Bruce Rind, Robert Bauserman i Ralph Underwager.[7][8][9] Entre el 2006 i el 2010, el suec Karl Andersson va editar Destroyer, una revista gai dedicada a la bellesa juvenil masculina, impresa i publicada oficialment a la República Txeca, i distribuïda a escala internacional a través del seu web. Amb un disseny similar al de revistes com Playboy, contenia fotografies, assaigs, entrevistes, ressenyes, reportatges, articles sobre cultura i relats.[10] Va ser molt criticada per «sexualitzar» la infància.[11]

En l'actualitat, la possessió de la majoria de les revistes mencionades és il·legal en molts països.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Norton, Rictor; Crew, Louie. "The homophobic imagination: an editorial" (en anglès). College English, Vol. XXXVI, núm. 3 (novembre 1974), pp. 272-290.
  2. Strachan Peterson, Marilyn; Durfee, Michael; Coulter, Kevin. Child Abuse and Neglect: Guidelines for Identification, Assessment, and Case Management (en anglès). Califòrnia: Volcano Press, 2003, p. 121. ISBN 1884244211. 
  3. Santiago, Pablo. Alicia en el lado oscuro (en castellà). Madrid: Imagine, 2004, p. 335. ISBN 84-95882-46-9. 
  4. Jenkins, Philip. Beyond Tolerance: Child Pornography on the Internet (en anglès). Nova York: NYU Press, 2001, pp. 31-32. ISBN 0814742637. 
  5. Califia, Pat. Public sex: The culture of radical sex. Berkeley: Cleis Press, 1994. 
  6. Dallam, S. J. «Science or Propaganda? An Examination of Rind, Tromovitch and Bauserman». Journal of Child Sexual Abuse, Vol. IX, núm. 3/4, 2002, pp. 109-134.
  7. Salter, Anna. Predators: Pedophiles, Rapists, And Other Sex Offenders (en anglès). Nova York: Basic Books, 2004, p. 64. ISBN 0465071732. 
  8. Whitfield, Charles; Silberg, Joyanna; Fink, Paul. Misinformation concerning child sexual abuse and adult survivors (en anglès). Nova York: Routledge, 2002, p. 124. ISBN 0-7890-1901-9. 
  9. Lilienfeld, Scott O. «When Worlds Collide: Social Science, Politics, and the Rind et al. (1998) Child Sexual Abuse Meta-Analysis"». American Psychologist, Vol. III, núm. 57, 1998, pp. 176-188.
  10. Van Meter, William. «Eternal Youth: Destroyer, the controversial zine that objectified teen idols». , 2012-01-11.
  11. «The Beautiful Boy, The Destroyer: Sexradikalers förhandlingar om tidskriften Destroyer – en intervjustudie om anständiga bögar, fula gubbar och sexualiserade barn» (en suec). Universitat d'Estocolm. [Consulta: 30 de desembre de 2011].