Presbícia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Presbícia
Classificació i recursos externs

Relació entre les diòptries i l'edat
CIM-10 H52.4
CIM-9 367.40

La presbícia o vista cansada és una ametropia en la qual hi ha una disminució de la capacitat d'acomodació de l'ull per veure-hi de prop, a causa d'una pèrdua d'elasticitat del cristal·lí que és la lent interna de l'ull que enfoca els objectes.

La vista cansada es presenta cap als 40-45 anys en la persona sense graduació amb un ull normal, és a dir, aquell que no precisa cap correcció per veure-hi bé de lluny. Quan existeix cansament visual al llegir abans d'aquesta edat, es tracta normalment d'una hipermetropia o un astigmatisme que no s'han corregit. Gairebé tothom arriba a presentar presbícia, malgrat que existeix alguna persona excepcional que als 70 anys conserva una agudesa visual perfecta tant de lluny com de prop.

Els estudis mostren que l'amplitud d'acomodació disminueix linealment amb l'edat, al voltant d'una 2 diòptries per dècada. El procés comença ja a la infantesa i culmina al voltant dels 50 anys amb la pèrdua completa de la capacitat d'acomodació.[1] Alguns subjectes amb miopia i presbícia són capaços de llegir sense fer servir lents a causa de la compensació que es produeix entre ambdós fenòmens.

A partir dels 40-50 anys, la compensació de la presbícia requereix l'ús lents convergents per a tasques de visió propera. La gent amb algun defecte de visió previ, sol canviar-se a lents bifocals o progressives. A més, l'èxit de les operacions de cataractes ha potenciat la investigació en lents intraoculars amb capacitat acomodativa.

Com s'ha vist, existeixen diferents agents que intervenen en el procés d'acomodació: el cristal·lí, el múscul ciliar, la càpsula o les zònules; l'existència de canvis al llarg dels anys el temps en algun d'ells podria explicar l'aparició de la presbícia. Històricament, han existit teories que han assenyalat com responsables de la pèrdua de funció a cada un d'aquests elements. També han existit teories que han apuntat que la responsabilitat podria recaure sobre una combinació de diversos fenòmens.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Altres ametropies:

Referències i notes[modifica | modifica el codi]

  1. Nota: els estudis basats en mesures subjectives, no en autorefractómetres, troben valors residuals d'acomodació d'aproximadament 1'2 diòptries en el cas d'edats avançades. Aquest és un efecte originat per la profunditat de focus de l'ull, que contamina aquest tipus de mesures. Vegeu Kaufman, Paul L.; Adler, A. A.: Fisiología del Ojo. Aplicación Clínica, cap. 7