Presbícia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaPresbícia
Relació entre les diòptries i l'edat
Tipusmalaltia d'acomodació ocular i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatoftalmologia i optometria Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-119D00.3 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10H52.4
CIM-9367.40
CIAPF91 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0134339, 0217949 i 0134341 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB29647 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus001026 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD011305 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0033075 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:11638 Modifica el valor a Wikidata

La presbícia, vista cansada o presbiopia és una ametropia en la qual hi ha una disminució de la capacitat d'acomodació de l'ull per veure-hi de prop, a causa d'una pèrdua d'elasticitat del cristal·lí que és la lent interna de l'ull que enfoca els objectes.[1][2]El terme presbícia prové de la unió dels termes grecs presby (vell) i tes (propi de). Fa referència a que la presbícia es una afecció que habitualment no afecta els joves.[3]

La vista cansada es presenta cap als 40-45 anys en la persona sense graduació amb un ull normal, és a dir, aquell que no precisa cap correcció per veure-hi bé de lluny. Quan existeix cansament visual en llegir abans d'aquesta edat, es tracta normalment d'una hipermetropia o un astigmatisme que no s'han corregit. Gairebé tothom arriba a presentar presbícia, malgrat que existeix alguna persona excepcional que als 70 anys conserva una agudesa visual perfecta tant de lluny com de prop.

Mecanisme[modifica]

Existeixen diferents agents que intervenen en el procés d'acomodació: el cristal·lí, el múscul ciliar, la càpsula o les zònules; l'existència de canvis al llarg dels anys en algun d'ells podria explicar l'aparició de la presbícia. Històricament, han existit teories que han assenyalat com a responsables de la pèrdua de funció cada un d'aquests elements. També han existit teories que han apuntat que la responsabilitat en podria recaure sobre una combinació de diversos fenòmens.[4]

Els estudis mostren que l'amplitud d'acomodació disminueix linealment amb l'edat, al voltant d'unes dues diòptries per dècada. El procés comença ja a la infantesa i culmina al voltant dels cinquanta anys amb la pèrdua completa de la capacitat d'acomodació.[5] Alguns subjectes amb miopia i presbícia són capaços de llegir sense fer servir lents a causa de la compensació que es produeix entre ambdós fenòmens.

Punt pròxim[modifica]

En els principis de l'òptica ocular, es coneix com a punt pròxim o punt proper, el punt més proper en què un objecte pot ser enfocat per l'ull (portat al focus de l'ull). Normalment, en el disseny d'instruments òptics i en la caracterització de dispositius òptics com les lupes, se li dona al punt proper una distància estàndard de 25 cm.[6]

A partir dels 40-50 anys, la compensació de la presbícia requereix l'ús de lents convergents per a tasques de visió propera. La gent amb algun defecte de visió previ sol canviar-se a lents bifocals o progressives. A més, l'èxit de les operacions de cataractes ha potenciat la investigació en lents intraoculars amb capacitat acomodativa.[7]

Vegeu també[modifica]

Altres ametropies:

Referències i notes[modifica]

  1. «Presbícia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Presbícia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Martín Herranz, Raúl. Manual de optometría. Madrid: Médica Panamericana, 2010, p. 167. ISBN 978-84-9835-272-6. 
  4. Pathai, S; Shiels, PG; Lawn, SD; Cook, C; Gilbert, C «The eye as a model of ageing in translational research--molecular, epigenetic and clinical aspects.». Ageing Research Reviews, 12, 2, març 2013, pàg. 490–508. DOI: 10.1016/j.arr.2012.11.002. PMID: 23274270.
  5. Nota: els estudis basats en mesures subjectives, no en autorefractómetres, troben valors residuals d'acomodació d'aproximadament 1,2 diòptries en el cas d'edats avançades. Aquest és un efecte originat per la profunditat de focus de l'ull, que contamina aquest tipus de mesures. Vegeu Kaufman, Paul L.; Adler, A. A.: Fisiología del Ojo. Aplicación Clínica, cap. 7
  6. punt pròxim a Optimot
  7. Gregory, Richard Langton. Eye and brain : the psychology of seeing.. 3rd ed. rev. and update.. Nova York; Toronto: McGraw-Hill, 1977. ISBN 978-0070246652. 

Enllaços externs[modifica]

  • Presbícia (Portal informatiu d'un centre mèdic).