President d'Itàlia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
President d'Itàlia
Presidente della Repubblica Italiana
Presidential flag of Italy.svg
Estendard del President
Residència Palau del Quirinal, Roma
Mandat 7 anys
Creació 29 de juny de 1946
Primer titular Enrico De Nicola
Precedit per Carlo Azeglio Ciampi
Lloc web quirinale.it

El President d'Itàlia és el cap d'estat d'Itàlia i n'és escollit per un període de set anys.

Residència[modifica | modifica el codi]

El President viu a Roma al Palau del Quirinal, i també té a la seva disposició la residència presidencial de Castelporziano, vora Roma, i Villa Rosebery, a Nàpols.

Qualificació requerida[modifica | modifica el codi]

  • Ciutadania italiana
  • Almenys 50 anys
  • No haver estat inhabilitat per a càrrecs públics i drets civils

Elecció en el càrrec[modifica | modifica el codi]

El President italià és escollit pel Parlament en una sessió conjunta, juntament amb tres representants de cada regió (llevat de la Vall d'Aosta, que només n'envia un) com a garantia de representació de les minories.

Per assolir el màxim consens d'una institució creada per a garantir la vigilància de la constitució, es requereix una majoria de dos terços en les tres primeres votacions. Si no surt escollit, la següent cal només majoria absoluta.

El seu mandat és de set anys; això evita que sigui escollit per les mateixes cambres, com passava en un mandat de cinc anys, i l'allibera dels excessius lligams amb els votants que l'escolliren. Pren possessió després de jurar el càrrec en el Parlament.

Funcions del President[modifica | modifica el codi]

Segons la constitució italiana, el president té com a funcions:

  1. en relació a la representació exterior:
    • Rebre les acreditacions del personal diplomàtic;
    • Ratificar tractats internacionals, sota autorització del Parlament;
    • Fer visites oficials a l'estranger, acompanyat per un membre del govern;
    • Declarar l'estat de guerra, acordat pel Parlament;
  2. En relació a l'exercici de funcions parlamentàries:
    • Nomenar cinc senadors vitalicis:
    • Enviar missatges a les Cambres, cridar sessions extraordinàries, dissoldre-les als sis mesos del seu mandat (el semestre blanc);
    • Convocar eleccions i fixar la data de constitució de les Cambres;
  3. En relació a les funcions legislatives:
    • Autoritzar la presentació al Parlament de propostes de llei del govern;
    • Promulgar les lleis aprovades al Parlament;
  4. En relació a la sobirania popular:
    • Convocar referendum, i, en cas que sigui aprovat pels votants, declarar l'abolició de les lleis que s'hi subjectin;
  5. En relació a la funció executiva i guiança política;
    • Nomenar, prèvia consulta, al Primer ministre d'Itàlia, i a proposta seva, els ministres;
    • Acceptar el jurament del govern, i la seva dimissió si ho fa;
    • Emanar lleis per decret (proposades pel govern sense aprovació del Parlament; seran vàlides només un temps limitat) i els actes i regulacions administratives del govern;
    • Nomenar alguns alts funcionaris estatals;
    • Presidir el Consiglio Supremo della Difesa i comandar les forces armades;
    • Decretar la dissolució dels consells regionals i destituir els presidents regionals;
  6. En relació a l'exercici jurisdiccional:
    • Presidir el Consiglio Superiore della Magistratura;
    • Nomenar un terç de la Corte Constitutizionale;
    • Oferir perdons i commutacions.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: President d'Itàlia Modifica l'enllaç a Wikidata

Vegeu també[modifica | modifica el codi]