Lo Rat Penat
Lo Rat Penat és una associació fundada el 1878 per iniciativa Constantí Llombart, Teodor Llorente i Fèlix Pizcueta, amb la intenció de defendre la cultura i llengua valencianes i impulsar un moviment semblant al de la Renaixença al País Valencià. En diversos dels seus escrits es dona per evident el fet de que el valencià i el català són la mateixa llengua, arribant a utilitzar el terme "català-valencià" per referir-se a aquesta.[1] Llombart pretenia constituir una organització que aplegués tots els valencians de diferents tendències polítiques, però aviat fou controlada per elements de la burgesia conservadora valenciana, que va imposar el refús a la politització de les reivindicacions nacionals valencianes, la defensa de la monarquia espanyola i el predomini de la poesia per damunt dels altres gèneres literaris. Organitza els Jocs Florals des de fa més d'un segle.
Aquestes tendències provocaren diverses escissions, entre elles del propi Llombart, qui el 1888 va promoure l'Oronella, de caire republicà. Alhora, la seua inhibició en qüestions com la normalització lingüística del valencià provocaren una nova escissió, València Nova, el 1904. Tot i això, sigué promotora dels contactes amb altres escriptors de l'àmbit lingüístic i firmà les Normes de Castelló, tot adoptant-les com a pròpies. Durant la Segona República Espanyola patí fortes convulsions internes de caire polític. El 1936 fou tancat per contrarevolucionari.
Després de la guerra civil espanyola va restar en mans de valencians addictes al règim franquista. En foren expulsats els considerats separatistes (Xavier Casp, Miquel Adlert[2]) i organitzaren actes en castellà d'homenatge als vencedors (Antonio Goicoechea, General Aranda, Federico García Sanchiz). Poc a poc reprengueren els Jocs Florals, on presentaren prosa floralesca i sense pretensions. Des del 1948, però, Carles Salvador organitzà la Secció de Literatura i Filologia, on va aplegar jóvens intel·lectuals que formarien part de la futura resistència cultural (Francesc Ferrer i Pastor, Enric Matalí i Timoneda, Vicent Sorribes, Vicent Ferrís, Ismael Rosselló), i des del 1951 organitzà uns cursos de llengua que popularitzaren les Normes de Castelló entre els escriptors valencians.
A les acaballes del franquisme va capgirar a postures anticatalanistes i des dels anys 80 va modificar la seua ortografia i gramàtica diferenciant-les en allò possible de la catalana, en conjunció amb la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). El ratpenatisme seria el nom del corrent associat a aquest gir.
Malgrat que la llei de creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) obliga totes les administracions a de seguir les normes de l'AVL, 'Lo Rat Penat' rep subvencions de diverses institucions públiques, tot i que seguix les normes de la RACV.
Presidents de Lo Rat Penat [modifica]
- Fèlix Pizcueta i Gallel (1878-1879) i (1884-1886)
- Teodor Llorente Olivares (1879-1880)
- Jacint Labaila i González (1880-1881)
- Rafael Ferrer i Bigné (1881-1882)
- Vicent Pueyo i Ariño (1882-1883)
- Ferran Reig i Garcia (1883-1884)
- Ciril Amorós i Pastor (1886-1887)
- Pasqual Frígola Ahís Xacmar i Beltrán (1887-1889) i (1891-1893)
- Lluís Cebrián i Mezquita (1889-1891)
- Honorat Berga i Garcías (1893-1903)
- Josep Maria Ruiz de Lihory i Pardines (1903-1908) i (1912-1915)
- Leopold Trénor i Palavicino (1908-1910)
- Vicent Dualde i Furió (1910-1912)
- Francesc Cantó i Blasco (1915-1916)
- Joan Pérez i Lúcia (1916-1918)
- Francesc Almarche i Vázquez (1919-1927)
- Facund Burriel i Garcia de Polavieja (1927-1928)
- Manuel González i Martí (1928-1930) i (1949-1958)
- Carles Sarthou i Francesc (1930-1931)
- Agustí Alomar i Ruiz (1931-1932)
- Nicolau Primitiu Gómez i Serrano (1933-1935) i (1959-1961)
- Josep Monmeneu Gómez (1935-1936) i (1939-1941)
- Josep Casanova i Dalfó (1936-1939)
- Josep Calatayud Bayà (1942-1948)
- Joan Segura de Lago (1961-1972)
- Emili Beüt i Belenguer (1972-1980)
- Xavier Casp (1980-1982)
- Joan Gil i Barberà (1982-1992)
- Josep Maria Boluda i Sanambrosio (1992-1996)
- Enric Esteve i Mollà (1996 -)
Referències [modifica]
- ↑ "Anexos del Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l'entitat del valencià de la AVL"
- ↑ Ballester, Josep. Temps de quarantena: Cultura i societat durant la Postguerra al País Valencià (1939-1959). Universitat de València, 2006, p.140. ISBN 8437063450.
