President de la Junta de Caps de l'Estat Major dels Estats Units

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
President de de la Junta de Caps d'Estat Major
Chairman of the Joint Chiefs of Staff
Flag of the Chairman of the US Joint Chiefs of Staff.svg
Bandera del President de la Junta de Caps d'Estat Major
GEN Martin Dempsey
des del 1 d'octubre de 2011
Creació 19 d'agost de 1949
Primer titular GOA Omar Bradley
Precedit per ADM Michael Mullen
Lloc web Pàgina Oficial


El President de la Junta de Caps d'Estat Major (anglès: Chairman of the Joint Chiefs of Staff - CJCS) és el màxim rang al servei actiu de les Forces Armades dels Estats Units,[1] i és el principal conseller militar del President, del Consell de Seguretat Nacional, el Consell de Seguretat Interior[2] i del Secretari del Defensa.[2][3] Si bé el President de la Junta de Caps d'Estat Major està per damunt de tota la resta d'oficials a l'escalafó, no té cap mena d'autoritat de comandament operatiu sobre les Forces Armades, sinó que assisteix al President i a Secretari de Defensa en l'exercici de les seves funcions de comandament.[1]

El President de la Junta convoca les reunions i coordina els esforços de la Junta de Caps dels Estats Majors (JCS), un cos conseller format pel President, el Vicepresident, els caps de l'Estat Major d'Exèrcit i de la Força Aèria, el Cap d'Operacions Navals i el Comandant del Cos de Marines.[2] L'Estat Major Conjunt està sota la direcció exclusiva del President.

Rerefons[modifica | modifica el codi]

Autoritat[modifica | modifica el codi]

Insígnia de la Junta de Caps d'Estat Major

Encara que el càrrec de President de la Junta de Caps de l'Estat Major és considerat com a molt important i d'alt prestigi, ni el President ni el Vicepresident, ni l'Estat Major Conjunt com a cos té cap mena d'autoritat sobre les forces en combat. La Llei Goldwater-Nichols situa la cadena de comandament del President al Secretari del Defensa i directament als comandants dels Comandaments Unificats de Combat.[4] Malgrat això, els caps tenen autoritat en el nomenament del personal i per supervisar els recursos i el personal destinats als comandaments de combat dels seus serveis respectius. El President també pot transmetre comunicacions del President o del Secretari de Defensa[5] als comandants combatents, així com enviar-los fons addicionals si és necessari.[6] També realitza altres funcions descrites al 10è Títol del Codi dels Estats Units, o assignar la seva missió i responsabilitats a altres oficials a l'estat major conjunt en el seu nom.

Assistents[modifica | modifica el codi]

El President de la Junta de Caps d'Estat Major és assistit pel Director de l'Estat Major Conjunt, un oficial de 3 estrelles. L'Estat Major Conjunt està format aproximadament pel mateix nombre d'oficials de cadascuna de les armes de les Forces Armades, els quals han estat nomenats per assistir al President en la direcció estratègica unificada, operació i integració del les forces combatents de terra, mar i aire.

Entre 2005 i 2008 el President ha estat aconsellat en assumptes del personal allistat pel Conseller del President del Personal Allistat, que serví com a conducte comunicatiu entre el President i els consellers allistats superiors (sergents majors, contramestres en cap) dels comandaments de combat, tot i que aquest càrrec actualment és inactiu.

Nomenament i rang[modifica | modifica el codi]

El President és nomenat pel President dels Estats Units i ha de ser confirmat per un vot majoritari del Senat.[1] Pels seus estatus, el President ha de ser un General de 4 estrelles o Almirall.[1]

Tot i que el primer ocupant del càrrec, Omar Bradley, va rebre una cinquena estrella, els CJCS no la reben per sí, i la promoció de Bradley va estar políticament motivada per no permetre que el seu subordinat Douglas MacArthur, tingués un rang superior.[7][8]

Durant la dècada de 1990 van haver diverses propostes als cercles acadèmics del Departament de Defensa per concedir un rang de 5 estrelles al President de la Junta de Caps de l'Estat Major.[9][10] [11]

D'acord a la Taula de Pagaments Militars del 2011, efectiva des de l'1 de gener, els que serveixen com a President, Vicepresident, membre de l'Estat Major Conjunt, Cap d'Operacions Navals, Comandant del Cos de Marines, Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit i de la Força Aèria o Comandant d'un comandament combatent, el sou bàsic és de $220.263,50.-

Llistat de Presidents[modifica | modifica el codi]

Cap de l'Estat Major del Comandant en Cap (càrrec històricament anterior)[modifica | modifica el codi]

Nom Foto Branca Accés al càrrec Final del càrrec
1. FADM William D. Leahy William D. Leahy USN 20 de juliol de 1942 21 de març de 1949

Presidents de la Junta de Caps d'Estat Major[modifica | modifica el codi]

No. Foto Nom Ocupació del Càrrec Secretaris sota els que servi: Nomenat pel President:
Inici Final Dies de servei
1. Omar Bradley General de l'Exèrcit Omar Bradley, USA 19 d'agost de 1949 15 d'agost de 1953 1457 Louis A. Johnson
George C. Marshall
Robert A. Lovett
Charles E. Wilson
Harry Truman
2. Arthur W. Radford Almirall Arthur W. Radford, USN 15 d'agost de 1953 15 d'agost de 1957 1461 Charles E. Wilson Dwight D. Eisenhower
3. Nathan Twining General Nathan F. Twining, USAF 15 d'agost de 1957 30 de setembre de 1960 1142 Charles E. Wilson
Neil H. McElroy
Thomas S. Gates
Dwight D. Eisenhower
4. Lyman Lemnitzer General Lyman Lemnitzer, USA 1 d'octubre de 1960 30 de setembre de 1962 729 Thomas S. Gates
Robert S. McNamara
Dwight D. Eisenhower
5. Maxwell D. Taylor General Maxwell D. Taylor, USA 1 d'octubre de 1962 1 de juliol de 1964 639 Robert S. McNamara John F. Kennedy
6. Earle Wheeler General Earle Wheeler, USA 3 de juliol de 1964 3 de juliol de 1970 2190 Robert S. McNamara
Clark M. Clifford
Melvin R. Laird
Lyndon B. Johnson
7. Thomas H. Moorer Almirall Thomas H. Moorer, USN 2 de juliol de 1970 1 de juliol de 1974 1460 Melvin R. Laird
Elliot Richardson
James R. Schlesinger
Richard Nixon
8. George S. Brown General George S. Brown, USAF 1 de juliol de 1974 20 de juny de 1978 1450 James R. Schlesinger
Donald Rumsfeld
Harold Brown
Richard Nixon
9. David C. Jones General David C. Jones, USAF 21 de juny de 1978 18 de juny de 1982 1458 Harold Brown
Caspar Weinberger
Jimmy Carter
10. John W. Vessey General John W. Vessey Jr., USA 18 de juny de 1982 30 de setembre de 1985 1200 Caspar Weinberger Ronald Reagan
11. William J. Crowe Almirall William J. Crowe, Jr., USN 1 d'octubre de 1985 30 de setembre de 1989 1460 Caspar Weinberger
Frank Carlucci
Dick Cheney
Ronald Reagan
12. Colin Powell General Colin Powell, USA 1 d'octubre de 1989 30 de setembre de 1993 1460 Dick Cheney
Les Aspin
George H.W. Bush
(en funcions) David E. Jeremiah Almirall David E. Jeremiah, USN 1 d'octubre de 1993 24 d'octubre de 1993 23 Les Aspin Bill Clinton
13. John Shalikashvili General John Shalikashvili, USA 25 d'octubre de 1993 30 de setembre de 1997 1436 Les Aspin
William J. Perry
William S. Cohen
Bill Clinton
14. Hugh Shelton General Hugh Shelton, USA 1 d'octubre de 1997 30 de setembre de 2001 1460 William S. Cohen
Donald Rumsfeld
Bill Clinton
15. Richard B. Myers General Richard B. Myers, USAF 1 d'octubre de 2001 30 de setembre de 2005 1460 Donald Rumsfeld George W. Bush
16. Peter Pace General Peter Pace, USMC 1 d'octubre de 2005 30 de setembre de 2007 729 Donald Rumsfeld
Robert M. Gates
George W. Bush
17. Michael Mullen Almirall Michael Mullen, USN 1 d'octubre de 2007 30 de setembre de 2011 1460 Robert M. Gates George W. Bush
18. Martin Dempsey General Martin Dempsey, USA 1 d'octubre de 2011 Al càrrec 1067 Leon Panetta Barack Obama

Presidents de la Junta de Caps de l'Estat Major per Branca de Servei[modifica | modifica el codi]

Aquesta relació no inclou ni al Cap de l'Estat Major del CINC FADM Leahy ni a l'ADM Jeremiah, en funcions.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: President de la Junta de Caps de l'Estat Major dels Estats Units Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 [1] 10 USC 152. Chairman: appointment; grade and rank
  2. 2,0 2,1 2,2 [2] 10 USC 151. Joint Chiefs of Staff: composition; functions
  3. [3] Goldwater-Nichols Act of 1986
  4. [4] 10 USC 162. Combatant commands: assigned forces; chain of command
  5. [5] 10 USC 163. Role of Chairman of Joint Chiefs of Staff
  6. [6] 10 USC 166a. Combatant commands: funding through the Chairman of Joint Chiefs of Staff
  7. Abrams, Jim. «Higher rank not in the stars for nation's top generals». Associated Press, March 22, 1991. «Bradley received his fifth star in 1950 when he became chairman of the Joint Chiefs of Staff so he would not be outranked by MacArthur.»
  8. Tillman, Barrett. Brassey's D-Day encyclopedia: the Normandy invasion A-Z. Brassey's, 2004, p. 48. ISBN 9781574887600 [Consulta: 22 febrer 2011]. «MacArthur, having been army chief of staff before World War II, was senior to everyone on the Joint Chiefs, and some observers felt that Bradley was given his fifth star in order to deal with the vainglorious field commander on an equal footing.» 
  9. (January 1986) "Organizing for National Security: The Role of the Joint Chiefs of Staff". , Institute for Foreign Analysis. Data de consulta {Plantilla:Accessdate].  
  10. Jones, Logan. «Toward the Valued Idea of Jointness: The Need for Unity of Command in U.S. Armed Forces» (PDF). . Naval War College, February 2000, pàg. 2. ADA378445 [Consulta: 21 febrer 2011]. «Promoting the Chairman to the five star rank and ceding to him operational and administrative control of all U.S. Armed Forces would enable him to provide a unifying vision...»
  11. Owsley, Robert Clark. «Goldwater-Nichols Almost Got It Right: A Fifth Star for the Chairman» (PDF). . Naval War College, de juny de 1997, pàg. 14. ADA328220 [Consulta: 21 febrer 2011]. «...Chairman's title be changed to Commander of the Armed Forces and commensurate with the title and authority he be assigned the grade of five stars.»