Presidència del Futbol Club Barcelona

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: President del FC Barcelona)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sandro Rosell, actual president del FC Barcelona.

El Futbol Club Barcelona ha tingut 39 presidents i 4 comissions gestores al llarg de la seva història. El fundador del club, el suís Hans Gamper, no va ser, paradoxalment, el primer president: ho va ser l'anglès Walter Wild ja que era la persona de major edat de les onze que van participar en l'assemblea fundacional del club. En Joan Gamper, però, va ser posteriorment president en cinc etapes diferents del club. El president amb més anys de mandat de la història del club va ser en Josep Lluís Núñez, que va ocupar el càrrec durant 22 anys, entre 1978 i 2000.

La gran majoria dels presidents que ha tingut el club (35 dels 39) han estat catalans. En els seus primers anys, el club va tenir dos presidents suïssos (Walter Wild i Hans Gamper), dos alemanys (Paul Haas i Otto Gmelin) i un anglès (Arthur Witty).

La Presidència del FC Barcelona és escollida pels seus socis. En els primers anys de vida del club, fins a la Guerra Civil del 1936, el càrrec era elegit a les assemblees de socis, generalment per consens, sense existir processos electorals.

Durant la Guerra Civil el que fou president del FC Barcelona, en Josep Sunyol i Garriga, fou afusellat per part de les tropes feixistes a la Serra de Guadarrama el 6 d'agost de 1936. La seva tràgica mort quan exercia el càrrec l'ha fet passar a la història del Barça com el "president màrtir".

Després del conflicte bèl·lic i durant els primers anys de la dictadura franquista, entre 1939 i 1953, el president era designat per les autoritats del règim.

El 1953 va tenir lloc el primer procés electoral en la història del club. Foren unes eleccions semi-democràtiques, en les que van poder votar tots els socis, homes, majors d'edat. No obstant això, en els següents comicis, el 1958, i durant dues dècades, l'elecció del president va quedar limitada als anomenats socis compromissaris, és a dir, un grup selecte de socis en representació de tota la massa social de l'entitat.

Des de l'any 1978 el president és elegit per sufragi universal directe mitjançant eleccions en les que tenen dret a elegir i ser elegits tots els socis i sòcies del club majors de 18 anys, amb un mínim d'un any de antiguitat com socis. El 2001, l'Assemblea General aprova limitar la presidència prohibint que un president que ha romàs al càrrec dos mandats seguits es pugui presentar a un tercer consecutiu. Originàriament el mandat de president s'estenia a quatre temporades, però l'any 2009 l'assemblea aprovà que passessin a ser de sis,[1] essent Sandro Rosell, escollit el juny de 2010, el primer president en gaudir d'aquest període més llarg de 6 anys al càrrec, amb la possibilitat de presentar-se a una reelecció.

El 20 de juliol de 2006, el jutge Roberto García Cendrers va dictar una sentència en la qual obligava a la directiva del president Joan Laporta a convocar eleccions de manera immediata, segons reclamava el soci de l'entitat Joan March Torné, ja que així ho recollien els estatuts del club. Joan Laporta va interpretar que les eleccions havien de celebrar-se en el 2007 en complir, segons ell, els 4 anys de mandat. L'error d'un any de diferència provenia en què l'actual directiva va iniciar el seu primer mandat el 22 de juny de 2003, data que suposava iniciar el mandat abans de produir el tancament de l'exercici econòmic de la temporada 2002 -03, de manera que el soci demandant apuntava que la junta de Laporta va haver de cessar el 30 de juny de 2006, ja que els vuit dies previs al tancament van haver de comptar com un any de mandat.

L'actual president del FC Barcelona és Sandro Rosell, que va ser elegit en el càrrec el 13 de juny de 2010 guanyant les eleccions per àmplia majoria. Va prendre possessió del càrrec l'1 de juliol de 2010, succeint a Joan Laporta.

El President escull els membres de la Junta Directiva, que són ratificats per una assemblea de "socis compromissaris": 300 socis majors de 18 anys elegits per sorteig i que, durant un període de dos anys, participen en les assemblees anuals de socis, amb veu i vot, en representació de tots els socis del club.

Taula de continguts

Junta Directiva [modifica]

Segons els estatuts del club, la Junta Directiva ha d'estar formada per un mínim de catorze membres i un màxim de vint-i-un. Tots els càrrecs, incloent la presidència, són honoraris i sense retribució econòmica.

Segons l'actual llei de l'esport, tots els directius han de presentar avals econòmics per un valor del 15 per cent del pressupost anual del club. Aquest fet, legislat amb l'ànim de garantir la salut econòmica del club davant una hipotètica mala gestió de la directiva, és criticat per bona part dels socis, que veuen un impediment econòmic al principi estatutari del club, segons el qual qualsevol el soci té dret a presentar la seva candidatura a la presidència.

La Junta Directiva actual està formada, a data de 1 de juliol de 2010, pels directius que detallem a continuació:

  • Josep M. Bartomeu i Floreta Vicepresident Primer - Àrea Esportiva
  • Jordi Cardoner i Casaus Vicepresident - Àrea Social
  • Carles Vilarrubí i Carrió Vicepresident- Àrea Institucional
  • Antoni Freixa i Martín Directiu - Secretari i Portaveu de la Junta Directiva
  • Susana Monje i Gutiérrez Directiva- Tresorera
  • Silvio Elias i Marimón Directiu- Àrea Econòmica i Estratègica (Comissió Econòmica)
  • Javier Bordas de Togores Directiu- Àrea Esportiva (Representant LFP i RFEF)
  • Pilar Guinovart i Massip Directiva- Àrea Social (Atenció al soci)
  • Eduard Coll i Poblet Directiu- Àrea Social (President Comissió de Disciplina)
  • Jordi Moix i Latas Directiu - Àrea Econòmica i Estratègica (Patrimoni)
  • Joan Bladé i Marsal Directiu - Àrea Esportiva (Seccions)
  • Ramon Pont i Amenós Directiu- Àrea Social (Fundació FCB)
  • Jordi Monés i Carilla Directiu - Àrea Esportiva (Àrea Mèdica)
  • Jordi Mestre i Masdeu Directiu - Àrea Esportiva (Futbol Formatiu i Representant FCF)
  • Dídac Lee i Hsing Directiu- Àrea Tecnològica (Noves Tecnologies)
  • J. R. Vidal-Abarca i Armengol Directiu- Àrea Econòmica i Estratègica (Instal·lacions i Seguretat)
  • Manel Arroyo i Pérez Directiu - Àrea Econòmica i Estratègica (Media i Patrocini)
  • Ramon Cierco Noguer Directiu - Àrea Esportiva (Seccions no professionals)

Eleccions a la presidència [modifica]

El primer procés electoral a la presidència del FC Barcelona es realitzà l'any 1953. Des d'aleshores s'han realitzat eleccions en onze ocasions. Els anys 1981, 1985, 1993 no i hagué eleccions perquè Josep Lluís Núñez era l'únic candidat. El mateix succeí el 2006 quan Joan Laporta fou reelegit sense oposició.

I eleccions [modifica]

Eleccions celebrades el 15 de novembre de 1953, per sufragi directe (només els socis homes).

Candidat Vots %
Francesc Miró-Sans 8.771 50,8%
Amat Casajuana 8.470 49,1%

II eleccions [modifica]

Eleccions celebrades el 7 de gener de 1958, per sufragi indirecte (compromissaris).

Candidat Vots %
Francesc Miró-Sans 158 74,1%
Amat Casajuana 55 25,8%

III eleccions [modifica]

Eleccions celebrades el 7 de juny de 1961, per sufragi indirecte (compromissaris).

Candidat Vots %
Enric Llaudet 122 55,4%
Jaume Fuset 98 44,5%

IV eleccions [modifica]

Eleccions celebrades el 15 de maig de 1965, per sufragi indirecte (compromissaris).

Candidat Vots %
Enric Llaudet 164 82,4%
Josep Maria Vendrell 35 17,5%

V eleccions [modifica]

Eleccions celebrades el 18 de desembre de 1969, per sufragi indirecte (compromissaris).

Candidat Vots %
Agustí Montal i Costa 126 52,9%
Pere Baret 112 47,1%

VI eleccions [modifica]

Eleccions celebrades el 18 de desembre de 1973, per sufragi indirecte (compromissaris).

Candidat Vots %
Agustí Montal i Costa 902 72,6%
Lluís Casacuberta 340 27,3%

VII eleccions [modifica]

Eleccions celebrades el 6 de maig de 1978, por sufragi universal directe. Participació del 48,6% dels socis amb dret a vot.

Candidat Vots %
Josep Lluís Núñez 10.352 39,7%
Ferran Ariño 9.527 36,6%
Nicolau Casaus 6.202 23,8%

VIII eleccions [modifica]

Eleccions celebrades l'1 de abril de 1989, per sufragi universal directe. Participació del 46,9% dels socis amb dret a vot.

Candidat Vots %
Josep Lluís Núñez 25.441 59,1%
Sixte Cambra 17.609 40,9%

IX eleccions [modifica]

Eleccions celebrades el 27 de juliol de 1997, per sufragi universal directe.

Candidat Vots %
Josep Lluís Núñez 24.025 76,3%
Ángel Fernández 5.209 17,5%

X eleccions [modifica]

Celebrades el 23 de juliol de 2000, per la dimissió de Josep Lluís Núñez. Sufragi universal directe amb la participació del 49,34% dels socis amb dret de vot.

Candidat Vots %
Joan Gaspart 25.181 54,87%
Lluís Bassat 19.791 43,13%

XI eleccions [modifica]

Celebrades el 15 de juny de 2003, per sufragi universal directe. Amb sis candidats foren les eleccions amb més participació de la història del Club, votaren 50.745 dels 94.339 socis amb dret a vot (53,79%) i Joan Laporta va guanyar amb el nombre de vots més alt de la història de l'entitat blaugrana.

Candidat Vots %
Joan Laporta 27.138 52,57%
Lluís Bassat 16.412 31,80%
Jordi Majó 2.490 4,82%
Josep Martínez-Rovira 2.388 4,63%
Josep Maria Minguella 1.867 4,63%
Jaume Llauradó 987 4,63%
Nuls / En blanc 336 0%

XII eleccions [modifica]

Article principal: XII eleccions a la Presidència del Futbol Club Barcelona

Es realitzaren el el dia 13 de juny de 2010 per sufragi universal directe, i el president Joan Laporta no pogué tornar a presentar-se com candidat ja que havia complert el límit de dos mandats consecutius, període màxim segons els estatuts vigents de l'entitat. Una vegada validades les firmes d'aval presentades pels precandidats. n'hi hagué 4 que passaren el tall per poder presentar-se a les eleccions. Sandro Rosell guanyà les eleccions i els resultats finals que obtingueren els 4 candidats varen ser:[2]

Candidat Vots %
Sandro Rosell 35.021 61,35%
Agustí Benedito 8.044 14,09%
Marc Ingla 7.014 12,29%
Jaume Ferrer 6.168 10,80%
Nuls / En blanc 841 1,47%

Llista de Presidents [modifica]

Foto de tots els presidents del FC Barcelona fins a Sandro Rosell. Museu del FC Barcelona

La llista completa de presidents del FC Barcelona és la següent:

  • 29-09-1914: Joaquim Peris de Vargas (president interí)
  • 27-06-1920: Gaspar Rosés i Arús
  • 30-06-1930: Gaspar Rosés i Arús
  • 20-12-1931: Joan Coma i Sarasols
  • 15-08-1936: Comissió gestora integrada per Francesc X. Casals, Paulí Carbonell i Agustí Bo
  • 13-08-1942: Enrique Piñeyro Queralt
  • 01-03-1961: Antoni Julià de Capmany (president interí)
  • 06-05-2003: Comissió gestora presidida per Joan Trayter i Garcia
  • 22-08-2006: Joan Laporta i Estruch

Presidents amb més anys de mandat [modifica]

Hans Gamper, president en cinc etapes distintes.
  • Del 02-12-1908 al 14-10-1909: 8 mesos i 12 dies.
  • Del 17-11-1910 al 30-06-1913: 2 anys, 7 mesos i 13 dies.
  • Del 17-06-1917 al 19-06-1919: 2 anys i 2 dies.
  • Del 17-07-1921 al 29-06-1923: 1 any, 11 mesos i 18 dies.
  • Del 01-06-1924 al 16-06-1925: 1 any i 15 dies.

Referències [modifica]

  1. ↑ El FC Barcelona amplia el període de mandat presidencial dels quatre als sis anys
  2. ↑ Sandro Rosell serà el president del Barça per golejada

Bibliografia [modifica]

  • Els presidents del Barça, de Santiago Codina. 1998, Editorial Barcanova, La Col·lecció del Centenari. ISBN 84-95184-60-5
  • FC Barcelona, cien años de historia, de Jaume Sobrequés Callicó. 1998, Edi-Liber Editorial. ISBN 84-7589-040-7.
  • Historia crítica del Futbol Club Barcelona: 1899-1999, de Ramon Barnils i altres autors. 1999, Editorial Empuries. ISBN 84-7596-618-7.
  • Historia del Fútbol Club Barcelona, de Rossend Calvet i Mata. 1978, Editorial Hispano Europea. ISBN 84-255-0496-1.
  • Cien años azulgrana, de Pere Ferreres. 1998, El País-Aguilar. ISBN 84-03-59499-2.
  • Mitos del Barça, de Jordi Finestres. 2005, Angle Editorial. ISBN 84-96521-03-6.
  • El Barça y el franquismo, de Carles Santacana i Torres. 2005, Editorial Mina. ISBN 84-96499-29-4.
  • Crònica del nuñisme, de Jordi Badia. 2003, Editorial Portic. ISBN 84-7306-833-5.
  • El Barça vist per dins, de Josep Mussons. 2003, Pagès Editors. ISBN 84-9779-095-2.
  • A un pam de la glòria, d'Antoni Bassas. 1994, Edicions de La Magrana. ISBN 84-7410-774-1.
  • Parlem del Barça, de Manuel Ibáñez Escofet. 1991, Edicions La Campana. ISBN 84-86491-53-3.
  • Los secretos del Barça, de Jaume Miserachs i Joan Domènech. 1996, El Mundo Deportivo.
  • La balada de Wembley, de Josep Abril i Pere Cullell. 1994, Edicions La Campana. ISBN 84-88791-05-4.
  • Barça campeón, de Josep María Casanovas i altres autors. 1985, Diario Sport. ISBN 84-398-3622-8.
  • Sunyol, l'altre president afusellat, de Josep M Solé i Sabaté, Carles Llorenç Vila i Antoni Strubell i Trueta, 1996, Pages editors. ISBN 84-7935-345-7
  • Fábrica de campeones, de Josep María Casanovas i altres autors. 1996, Diario Sport.
  • El Barça a la postguerra, de Josep M. Solé i Sabaté. 1998, Barcanova Esports, ISBN 84-95184-06-0.
  • El Barça en guerra (1936-1939), de Josep M. Solé i Sabaté i Jordi Finestres. 2006, Angle Editorial. ISBN 84-96521-18-4.

Enllaços externs [modifica]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
 Commons

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Presidència_del_Futbol_Club_Barcelona&oldid=11426847»