Presocràtic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Se sol anomenar presocràtics als filòsofs grecs anteriors a Sòcrates, tot i que aquesta denominació tampoc és absolutament exacta, ja que alguns serien contemporanis d'ell i no anteriors (els pluralistes). La seva preocupació bàsica és ontològica, busquen l'essència o arché de les coses, del món, així com explicar el seu origen. Aquest terme va adquirir popularitat amb la publicació de l'obra Fragmente der Vorsokratiker de Herman Alexander Diels el 1903, tot i que existeix des del segle XIX.

Són els primers pensadors que intenten donar una explicació racional i no a partir de mites (encara que els puguin usar com a metàfores puntuals) sobre el perquè del que ens envolta.

Hi ha qui adopta l'opinió segons la qual, els filòsofs sofistes potser haurien de ser inclosos com a "filòsofs presocràtics", tot i que la pràctica totalitat dels sofistes importants foren, de fet, contemporanis de Sòcrates. En general, no se'ls sol incloure, ja que és justament la preocupació per la natura d'uns (presocràtics) i la preocupació política, social o humana dels altres (sofistes) la que marca una diferència destacable.

Del Mite al Logos[modifica | modifica el codi]

Els mites són llegendes fantàstiques que es transmeten de pares a fills. A Milet, a la Jònia grega, va sorgir la filosofia perquè molts homes intentaven donar respostes als problemes de la humanitat. El concepte de destí comporta una felicitat. La filosofia comença quan l'home sent per si mateix. El primer filòsof reconegut va ser Tales de Milet (624-546 aC).

Aquesta expressió del mite al logos fa referència a l'origen de la filosofia com a superació de les formes mítiques i religioses de pensament i a l'adveniment d'un pensament racional que inclou tant la filosofia com la ciència. I és que intentaren respondre les preguntes que els inquietaven sense recorre als Mites, buscant les causes necessàries dels fenòmens en la natura mateixa, mirant de trobar una llei a partir de la qual s'expliqui racionalment, i no arbitràriament, la realitat. Logos/raó es fa servir per l'observació i l'experiència.

Els filòsofs presocràtics deien que el coneixement humà es pot produir de dues maneres: A través dels sentits, que ens mostra l'aparença, (diversitat i pluralitat). A través de la raó, ens mostra l'essència, (un, és permanent).

Miracle Grec[modifica | modifica el codi]

El pas del del mite al logos es considera un miracle grec. Les civilitzacions antigues tenien com a precedent de ciències sobretot les matemàtiques. Els coneixements estan dominats pels sacerdots egipcis però influïts per la religió. La ciència va començar a Grècia.

Segons si creuen que totes les coses es componen d'una única essència o no, es poden classificar de la següent forma:

Monistes[modifica | modifica el codi]

Pluralistes[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Filosofia

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Presocràtic


Els presocràtics al web del Dr. Ramon Alcoberro



Filòsofs presocràtics

Escola de Milet: Tales de Milet · Anaximandre de Milet · Anaxímenes

Escola pitagòrica: Pitàgores · Alcmeó de Crotona · Filolau · Arquites de Tàrent

Escola d'Efes: Heràclit d'Efes — Escola d'Elea: Xenòfanes de Colofó · Parmènides d'Elea · Zenó d'Elea · Melissos de Samos

Pluralistes: Anaxàgores · Empèdocles — Atomistes: Leucip · Demòcrit

Sofistes: Protàgores · Pròdic de Queos · Gòrgies de Leontins · Hípies d'Elis · Críties · Antifont