Presoner de consciència

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Presoner de consciència (POC) és un terme creat pel grup de pressió pels drets humans Amnistia Internacional a principis dels seixanta. Es refereix a qualsevol persona empresonada per la seva raça, religió, ètnia, idioma, orientació sexual o creences, mentre no hagi defensat o practicat la violència.

El 28 de maig de 1961, l'article The forgotten prisoners va llançar la campanya 'Appeal for Amnesty 1961' i va definir per primera vegada 'presoner de consciència'. [1]

"Qualsevol persona que és físicament restringida (per empresonament o altres causes) d'expressar (en qualsevol manera de paraules o símbols) qualsevol opinió que honestament manté i que no defensa ni perdona la violència personal". També exclou les persones que han conspirat amb un govern estranger per derrocar el propi.

El principal objectiu d'aquesta campanya, fundada per l'advocat anglès Peter Benenson i un petit grup d'escriptors, acadèmics i advocats, destacant l'activista pacifista i quàquer Eric Baker, va ser identificar 'presoners de consciència' per tot el món i fer campanya pel seu alliberament. A principis de 1962 la campanya havia rebut tant de suport públic que es va convertir en una organització permanent i va canviar el seu nom a 'Amnistia Internacional (AI)'.

Sota la llei britància, AI és una organització política i queda exclosa dels donatius lliures d'impostos. Per solucionar-ho, el 1962 es creà el 'Fund for the Persecuted' per rebre donatius pels presoners i les seves famílies. El nom es va canviar després a 'Prisoners of Conscience Fund' i avui és una entitat separada. [2]

Amnistia Internacional ha pressionat els governs des que va ser fundada per alliberar les persones que considera presoners de consciència. [3][4]. Els governs acusats acostumen a negar que els presoners tinguin l'estatus de consciència i asseguren que aquests presoners són un perill per la seguretat dels seus països.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Tom Buchanan, 'The Truth Will Set You Free': The Making of Amnesty International', Journal of Contemporary History, 37 (2002) pp.575-597

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]