Pressupost públic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Pressupost públic , pressupostos de l'Estat o pressupostos generals dels poders públics és el document financer de l'estat o un altre poder de l'l'administració pública, que balanceja ingressos públics i despesa pública l'any fiscal. El pressupost constitueix l'expressió xifrada, conjunta i sistemàtica de les obligacions (despeses) que, com a màxim, poden reconèixer i els drets (ingressos) que prevegin liquidar durant el corresponent exercici (anual).

L'aprovació dels pressupostos constitueix una de les atribucions bàsiques del congrés o parlament d'un país, mitjançant la corresponent Llei de pressupostos , que és una norma legal, que preveu diversos ordenaments jurídics dictada per aquest òrgan a finals d'any (generalment els últims dies de desembre) que regula tot el concernent als pressupostos per a l'any següent. Aquesta llei inclou la relació de despeses que pot exercir l'Estat i els ingressos que aquest ha d'assolir en el proper any. A més, és una llei de naturalesa mixta, ja que la seva funció és legislativa però també de control. Per les seves especials característiques, la llei de pressupostos pot tenir una tramitació especial o diferent de les altres lleis.

S'entenen per despeses al conjunt de erogacions, generalment dineràries que fa l'Estat per complir les seves finalitats, és a dir, satisfer les necessitats de la societat. Per contra, els recursos són el grup d'ingressos que té l'Estat, preferentment diners per a l'atenció de les erogaciones determinades per les exigències administratives o d'índole econòmic-social.

Per obtenir aquests recursos l'Estat estableix lleis tributàries que han d'estar d'acord amb el que garanteix la Constitució del país.

Elements fonamentals del pressupost públic[modifica | modifica el codi]

  • Caràcter jurídic: El pressupost és una institució jurídica fonamental del Dret Públic, que sanciona la competència del poder legislatiu per controlar l'activitat financera de l'Estat, com a manifestació del caràcter representatiu de la sobirania popular que suposa el parlament.
  • Caràcter polític
  • Document d'elaboració periòdica, aquest caràcter es deriva de la seva naturalesa política i d'instrument de control, que ha de ser renovat periòdicament.
  • El pressupost adopta una forma comptable. Des d'aquest punt de vista el pressupost apareix formalment equilibrat, la qual cosa no implica que des del punt de vista econòmic estigui equilibrat.
  • El pressupost suposa una autorització de despeses i una previsió d'ingressos
  • Representa la concreció del pla econòmic del la Hisenda Pública.

Marcs de Mitjà Termini[modifica | modifica el codi]

Són eines institucionals que permeten transcendir al pressupost. Es basa en les projeccions macroeconòmiques per establir límits de despesa tenint en compte l'endeutament i els recursos futurs. Els objectius perseguits són l'estabilitat i disciplina macrofiscal, l'eficiència en la distribució, i l'eficiència en l'ús dels recursos. [1] (vegeu també Eficiència distributiva)

Marc pressupostari a mitjà termini[modifica | modifica el codi]

Es basa a usar les projeccions per poder estimar les despeses de les agències governamentals per donar certa predictibilitat a les agències. Generalment, la despesa es classifica per funció, sector o ministeri. D'aquesta manera, es col·loca recursos per a les prioritats de la nació al mateix temps que es cuida la disciplina fiscal. [1] És el tipus de Marc de Mitjà Termini més usat. [2]

Marc de despesa a mitjà termini[modifica | modifica el codi]

Afegeix al Marc pressupost a mitjà termini elements sobre programes i resultats a la vegada que intenta reforçar la disciplina fiscal i la priorització de recursos. [2] Aquest marc pot adoptar diferents graus de detalls en les projeccions de despesa i replica tot el classificacions del pressupost anual. [1] el pressupost públic és una gat de puntuatluidad

El procés pressupostari[modifica | modifica el codi]

La vida d'un pressupost públic es prolonga temporalment per uns trenta-sis mesos en circumstàncies normals i deixant un ampli marge per a les peculiaritats dels diferents països. En tot aquest temps es poden diferenciar per un pressupost quatre fases que es solapen cronològicament.

Elaboració[modifica | modifica el codi]

Es desenvolupa en el poder executiu i suposa un sistema de negociacions múltiples entre els diferents responsables de la confecció del pressupost i els diversos departaments ministerials i òrgans de l'Estat.

És obligació de l'estat de fer el pressupost, en ser aquest un instrument de preparació i control.

En el procés d'elaboració del pressupost actuen: el govern central, constituït pels operadors constitucionals; governs regionals, governs locals, municipalitat provincial i districte; organismes descentralitzats; institucions públiques descentralitzades, la societat de beneficència pública, empreses públiques, privades o mixtes.

La institució encarregada d'elaborar el pressupost busca l'equilibri financer, o pressupostari, d'ingressos i despeses.

Aprovació[modifica | modifica el codi]

Un cop acabada l'elaboració del pressupost pel govern ha de passar a les al parlament respectiu - Corts Generals a Espanya -, on es discuteix i, si s'escau, es pot aprovar. A més del fet que aquestes són regides pel parlament abans esmentat.

Execució[modifica | modifica el codi]

L'execució pressupostària no és més que l'activitat de l'Administració dirigida a la realització dels ingressos i despeses previstes en el pressupost per a un període determinat, en general anual.

Control[modifica | modifica el codi]

El control es realitza durant el procediment mitjançant els interventors i després del procediment comprova el correcte despesa dels diners.

Principis pressupostaris[modifica | modifica el codi]

Principi de competència popular[modifica | modifica el codi]

Correspon al poble, titular de la sobirania nacional, la fixació de tot cobrament i pagament de l'Estat. Això es desenvolupa sobre la base que al Poder legislatiu li correspon l'aprovació i promulga

Principi d'universalitat[modifica | modifica el codi]

Els pressupostos han de recollir la totalitat dels ingressos i despeses derivades de l'activitat financera de l'Estat, perquè d'aquesta forma sigui adequadament controlable pel Parlament.

Principi d'especialitat qualitativa, quantitativa i temporal[modifica | modifica el codi]

Els recursos s'han d'assignar exactament per als objectiu fixats en el document pressupostari. Aquest principi queda atenuat a través de les transferències pressupostàries que autoritzen el transvasament entre distitintos conceptes del pressupost seguint els procediments establerts. L'autorització que suposa la despesa pública té com a àmbit temporal el que fixa el pressupost.

Principi de publicitat[modifica | modifica el codi]

la publicitat sorgeix com una conseqüència inevitable en ser el pressupost una qüestió que afecta tots els ciutadans que han determinat el seu contingut a través del parlament.

El pressupost públic a Argentina[modifica | modifica el codi]

L'enviament del Projecte de la Llei es realitza sobre la base del que estableix l'article 75, incís 8, de la Constitució Nacional, referit a l'atribució al Poder Legislatiu de fixar anualment el Pressupost General de Despeses i Càlcul de Recursos de l'Administració Nacional i d'acord amb l'article 100, incís 6, de l'esmentada Constitució que assigna al cap de Gabinet de Ministres la responsabilitat d'enviar al Congrés el Projecte de Pressupost Nacional, previ tractament en acord de gabinet i aprovació del Poder Executiu Nacional.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]