Preste Joan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El "Preste Joan" com a emperador d'Etiòpia, entronitzat sobre un mapa de l'Àfrica oriental a un atles per a la reina Maria I d'Anglaterra, (British Library, 1558 )

El Preste Joan també conegut com a prevere Joan va ser un personatge molt popular a l'Europa dels segles XII a XVII . Es diu que era un patriarca, d'aquí el seu títol de Preste (del francès prestre i aquest del llatí presbyter): sacerdot, que presideix la celebració de la missa o d'altres actes litúrgics), i rei cristià que dirigia una nació cristiana aïllada entre musulmans i pagans a l'Orient. Els annals escrits d'aquest regnat consisteixen en col·leccions de fantasia popular medieval. Suposadament descendia dels tres Reis Mags, i era un mandatari generós i un home virtuós, que regia un territori ple de riqueses i estranys tresors, on es trobava el Patriarcat de Sant Tomàs. El seu regne contenia meravelles com un mirall a través del qual podia veure totes les seves províncies; de la faula original va derivar la "literatura especular" de la Baixa Edat Mitjana i el Renaixement. En aquesta, els regnes de cada príncep eren censats i els seus deures fixats.[1]

La primera vegada que s'esmenta aquest personatge és a la crònica del bisbe alemany Otto de Freising. Inicialment, es creia que el regne del Preste Joan es trobava a l'Índia. Corria aleshores la creença molt divulgada que els cristians nestorians havien tingut èxit en evangelitzar aquestes terres, i estaven regits per un sacerdot-rei anomenat Joan. Probablement els viatges de Tomàs apòstol, documentats en obres com els Fets de Tomàs , van servir de germen per a la llegenda. Després de l'arribada dels mongols al món occidental, es va situar el rei a Àsia Central. Eventualment, exploradors portuguesos es van convèncer que l'havien trobat a Etiòpia. L'emperador de Bizanci i el Papa havien rebut diversos missatges d'aquesta figura misteriosa, en els quals ell mateix descrivia la grandesa i la riquesa dels seus feus.

Il·lustració d'un llibre portuguès del segle XVI sobre Preste Joan

El regne del Preste Joan va ser objectiu d'una recerca, que va disparar la imaginació de generacions d'aventurers, però estava fora del seu abast. Representava un símbol de la universalitat de l'església per als cristians europeus, que transcendia la cultura i la geografia per abastar tota la humanitat, en temps en què la tensió ètnica i interreligiosa convertien aquesta visió en un fet molt improbable.

Segons la tradició esotèrica cristiana, els Reis Mags, que a l'evangeli apareixen com a «magistrats (d'on es va traduir erròniament per 'mags') d' Orient», procedien del regne del Preste Joan, que vivia en un indret d'Àsia on Parsifal va portar el sant Graal tret de Monsalvat.

El nom "Joan" (Iohan) donat a aquest personatge llegendari deriva del títol donat als monarques búlgars, tàrtars i mongols: jan (normalment escrit "kan" o "khan"), ja que, en efecte, hi va haver alguns jans tàrtars i mongols que van adoptar el cristianisme nestorià a l' Edat Mitjana prèviament a la formació de l'Imperi mongol per part de Gengis Khan, però, tal com va observar el viatger italià Giovanni Pian de Carpini, ja al segle XIII amb prou feines hi havia cap tolerància per als cristians, i els nestorians estaven ja en decadència precisament per l'ascens de Gengis Khan, que va haver de lluitar amb rivals que practicaven una síncresis de cristianismes nestorians i xamanisme.

La llegenda del Preste Joan va influir en els viatges d'exploració de la baixa edat mitjana. Quan al segle XV els portuguesos van entrar en contacte amb el regne cristià d' Etiòpia, a l'Àfrica, van pensar que havien trobat aquest regne, considerant al Negus o Negus negusti (Rei de reis) etíop com el mític Preste Joan. Altres llegendes identifiquen Preste Joan amb Joan apòstol perquè basant-se en el capítol 21 de l'evangeli de Joan, assumeixen que Joan Apòstol no va morir mai i que seguia viu a l'edat mitjana. El preste Joan podria haver estat algun dels monarques de l' Etiòpia cristiana.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vegeu Speculum en títols medievals com el Speculum maius de Vincent de Beauvais, el Mirrour of the Blessed Lyf of Iesu Christ (h. 1400) i Un Mirall per als magistrats (1559), entre altres obres.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]