Prestige

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Prestige (lletra tipogràfica)».

El Prestige fou el petrolier monobuc carregat amb 77.000 tones de fuel que s'enfonsà en novembre de l'any 2002 enfront de les costes gallegues, produint una gran marea negra que va afectar a una àmplia zona compresa des del nord de Portugal fins a les Landes de França, tenint especial incidència a Galícia.

Voluntari netejant el chapapote a Muxia

Les investigacions han demostrat la falta de mesures de seguretat en la costa atlàntica. El Govern va ordenar al petrolier allunyar-se de la costa, amb la intenció que s'enfonsés en alta mar.[1]

El 13 de novembre de 2002, un dels tancs del vaixell va explotar durant una tempesta a Galícia. Es van vessar 63.000 tones de fuel-oil en l'incident. El capità grec del Prestige, Apostolos Mangouras, va ser detingut i acusat de no cooperar amb els equips de salvament durant el naufragi i de danyar el medi ambient.

El 19 de novembre el vaixell es va partir en dos a les 8 del matí, enfonsant-se a una profunditat de 3850 m. El petrolier, que estava a uns 250 Km de la costa espanyola, va provocar les primeres taques negres en la costa.

Voluntaris netejant les costes de Galícia després de la catàstrofe del Prestige, març de 2003

El president de la Xunta de Galícia, Manuel Fraga Iribarne, va assegurar que l'enfonsament no tindria efectes sobre el medi ambient.[cal citació] El 10 de desembre el president del govern espanyol, José María Aznar, va dir que l'executiu havia comès errors d'apreciació.[cal citació]

La part afectada de la costa no només té una importància ecològica (com és el cas de les Ries Baixes), sinó també posseïx una notable indústria pesquera. El 2 de gener de 2003, les taques de combustible estaven a 50 quilòmetres de la costa. El Primer Ministre francès va prometre 50 milions d'euros per a la neteja. Des del desastre, els petroliers similars al Prestige han estat apartats de la costa francesa i espanyola.

El 12 de desembre de 2003 el Consell de Ministres d'Espanya va acordar l'extracció del combustible del Prestige mitjançant un sistema de llançadores, també denominat "extracció per gravetat". El sistema consisteix a perforar el casc obrint una obertura de 70 cm de diàmetre per a instal·lar un sistema de doble vàlvula que reguli la sortida del combustible. S'acobla una llançadora d'alumini que es va omplint de combustible (fins a 300 m³) per a després dur-la fins a uns 40 m de la superfície i traslladar el combustible a un vaixell el Polar Prince mitjançant una canonada, tota l'operació trigava entre 6 i 12 hores, segons les condicions del mar i es va repetir 51 vegades. Això va ser factible atès que la densitat del fuel del Prestige s'acostava a 1,00 quilograms per litre i la del mar a 1,03 quilograms per litre en superfície. Més tard l'hidrocarbur es transferia al petrolier Odín.

El cost total està al voltant dels 99,3 milions d'euros.[cal citació]

L'accident va posar al descobert les deficiències dels sistemes de prevenció, i va generar un allau de crítiques contra els governs espanyol i gallec (ambdós en mans del Partit Popular en aquell moment) i va donar lloc al naixement d'un ampli moviment de protesta ciutadana liderat per la plataforma Nunca Máis; i va fer que milers de voluntaris d'arreu de l'estat espanyol es desplacessin fins a les costes afectades per tal col·laborar solidàriament en les tasques de neteja, en un moviment que es va conèixer popularment com marea blanca (pel color dels uniformes que utilitzaven els voluntaris, i en oposició a la marea negra provocada per l'accident).

[modifica] Enllaços externs

  1. [enllaç sense format] http://canals.diariovasco.com/ekoplaneta/dades/temis/novembre/prestige_191102_3.htm
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Prestige