| Període |
Sèrie |
Estage |
Edat (Ma) |
| Neogen |
Miocè |
Aquitanià |
més recent |
| Paleogen |
Oligocè |
Chattià |
23,03–28,4 |
| Rupelià |
28,4–33,9 |
| Eocè |
Priabonià |
33,9–37,2 |
| Bartonià |
37,2–40,4 |
| Lutecià |
40,4–48,6 |
| Ypresià |
48,6–55,8 |
| Paleocè |
Thanetià |
55,8–58,7 |
| Selandià |
58,7–61,7 |
| Danià |
61,7–65,5 |
| Cretaci |
Superior |
Maastrichtià |
més antic |
| Subdivisió del període Paleogen segons IUGS, el juliol del 2009. |
El període Priabonià és l'últim estatge faunal de l'Eocè. Coincideix aproximadament amb el Ludià. Començà fa 37,2 ± 0,1 milions d'anys. És l'últim estatge faunal de l'Eocè, i la Grande Coupure, un episodi d'extincions, de canvis faunístics i d'abundant especiació, tingué lloc a finals del període. Estratigràficament, el seu inici queda marcat per una de les aparicions més inferiors del nanofòssil calcari Chiasmolithus oamaruensis. El seu final queda marcat per foraminífers planctònics i l'extinció del gènere Hantkenina. S'acabà fa 33,9 ± 0,1 milions d'anys i deu el seu nom a la localitat de Priabona (Itàlia).[1]
Animals del Priabonià [modifica]
