Priapúlid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Priapúlids
Cambrià - Actualitat
Priapulus caudatus trobat al mar de Barentsz.
Priapulus caudatus trobat al mar de Barentsz.
Classificació científica
Regne: Animalia
Superfílum: Ecdysozoa
Clade: Bilateria
Fílum: Priapulida
Théel, 1906

Els priapúlids (Priapulida, del grec πριάπος, priāpos 'Priapus' i del llatí. -ul-, diminutiu) o priàpuls (Priapula) són un fílum de cucs marins pseudocelomats amb una probòscide o trompa espinosa extensible. Viuen soterrats a fons sorrencs o fangosos, en els que excaven galeries amb la seva trompa. Rarament superen els 15 cm de longitud, exceptuant Halicryptus higinsi que pot arribar als 39 cm.[1]

Els priapúlids fòssils es remunten fins al Cambrià mitjà. Els seus parents més propers probablement són els Kinorhyncha i Loricifera amb els quals constitueix el grup Scalidophora. Conjuntament amb els artròpodes i els onicòfors, és només entre els priapúlids que podem trobar membres dels ecdisozous que són relativament grans de mida. Devien ser grans depredadors del període Cambrià. Existeixen 18 espècies conegudes de cucs priapúlids.[2]

Són animals cilíndrics similars als cucs, amb una boca anterior mitjana bastant desproveïda de qualsevol armadura o tentacles. El cos està anellat, i sovint presenta cercles d'espines, que continuen en la faringe lleugerament protuberant. El tub digestiu és recte, l'anus terminal, encara que en Priapulus un o dos diverticles ventrals buits de la paret del cos s'estenen per darrere d'aquest. El sistema nerviós, compost per un anell i un cordó ventral, reté la connexió primitiva amb l'ectoderma.

No presenten òrgans sensitius especialitzats ni sistemes vascular o respiratori (l'hemeritrina és la proteïna responsable del transport d'oxigen). Tenen una àmplia cavitat corporal, però en tant que no té connexió amb els òrgans renals o reproductius no es pot considerar com a celoma, però probablement és un espai sanguini o hemocel. Els priapuloïdeus són hermafrodites, i els seus òrgans masculins i femenins, que són un amb els òrgans excretors, consisteixen en un parell de flocs ramificats, cadascun dels quals s'obre a l'exterior en un costat de l'anus.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

La mida dels priapúlids oscil·la entre 5 mm i 40 cm. El cos és cilíndric i es divideix en dues regions, la trompa i el tronc. La trompa presenta papil·les cutànies disposades en línies meridianes i forts ganxos que envolten la boca, té una gran capacitat contràctil i pot invaginar-se i evaginar-se, mètode que utilitza l'animal per a excavar galeries. El tronc no està metameritzat però la cutícula està marcada superficialment per un nombre d'anells que oscil·la entre 30 i 100; presenta nombrosos tubercles, de probable funció tàctil, i espines. El tronc acaba en un plomall caudal, de funció respiratòria i segurament també quimioreceptora, amb el qual s'obre l'anus en posició quasi dorsal. Quan l'animal s'enterra deixa només a l'exterior aquests apèndixs caudals.[1]

Anatomia i fisiologia[modifica | modifica el codi]

Els priapúlids tenen una cutícula quitinosa que muden periòdicament. A partir d'aquesta cutícula es desenvolupen les escàlides, espines i dents de l'introvert i la faringe, així com els guarniments del tronc. L'epidermis és uniestratificada i té moltes cèl·lules glandulars. Sota d'ella hi ha dues capes musculars, una circular externa i una altra longitudinal interna.

La cavitat general del cos va ser interpretada per alguns zoòlegs com un celoma autèntic a l'estar revestida d'endoteli, que cobreix les vísceres, que va ser interpretat com a peritoneu: però, sembla ser, que es tracta d'un pseudoceloma, entre altres coses perquè l'endoteli no és ciliat (a diferència del dels celomats); està plena de líquid que conté amebòcit i en algunes espècies corpúscles amb hemeritrina.[1]

Els pripaúlids no tenen aparell circulatori.

El sistema nerviós consta d'un collar perifaringi, amb ganglis cerebroides dorsals, i una única corda longitudinal mig-ventral amb indicis de metamerització, que acaba en un gangli caudal. De la corda nerviosa ventral surt una sèrie de nervis anulars que envolten l'intestí mitjà. També hi ha un plexe intraepidèrmic dorsal. Els òrgans sensorials estan poc desenvolupats, limitant-se a papil·les epidèrmiques.

Els aparells excretor i reproductor estan fusionats formant un parell d'òrgans disposat a ambdós costats de l'intestí, fet característic dels priapúlids. Aquests òrgans urogenitals consten d'una part excretora amb protonefridis vertaders (cèl·lules excretores de tipus solenòcit) i una part genital, s'obren al recte directament a l'exterior a través d'un conducte evacuador o uroducte que actua com a nefroducte o gonoducte.[1]

Sistema digestiu[modifica | modifica el codi]

El sistema digestiu és complet, rectilini i està dividit en tres zones (anterior, mitja i posterior), en les que la primera i l'última estan revestides per cutícula i formen, respectivament, un estomodeu i un proctodeu. La boca es comunica amb un tub bucal que va cap a la faringe (que és evaginable i té dents cuticulars). A continuació hi ha l'esòfag que conté una sèrie de vàlvules de naturalesa muscular. L'aliment segueix el recorregut per l'intestí, amb moltes microvellositats per tal d'augmentar la superfície d'absorció, arribant al recte i desembocant a l'anus.

Biologia[modifica | modifica el codi]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Els priapúlids són depredadors i utilitzen la trompa per a inspeccionar el terreny i capturar petits invertebrats.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Els priapúlids viuen preferentment en aigües fredes, tant àrtiques com antàrtiques, tot i que algunes espècies viuen en mars temperats. Viuen a fons fangosos o sorrencs, des de zones intermareals fins a milers de meters de fondària.[1]

Reproducció i desenvolupament[modifica | modifica el codi]

Els sexes estan separats i la fecundació és externa. La segmentació és total, i no espiral, sinó radial, fet que diferencia els priapúlids dels sipúnculs. La segmentació origina una celoblàstula; la gastrulació es dóna per invaginació, es dóna una estereogàstrula. Finalment es forma una larva molt especialitzada, amb plaques cuticulars, un peu posterior i tubs adhesius, que recorda a un rotífer. Aquesta larva cau al fons i és detritívora.[1]

Sistemàtica i filogènesi[modifica | modifica el codi]

La cavitat general del cos va ser interpretada per alguns zoòlegs com a un celoma autèntic[3] pel que els priapúlids van ser situats propers als sipúnculs i equiúrids.

La tendència actual és relacionar-los amb els fílums pseudocelomats, concretament amb els quinorrincs i loricífers, amb els que formaria el clade Cephalorhyncha o Scalidophora.

Classificació[modifica | modifica el codi]

Il·lustració d'Ottoia, un priapúlid extint del Cambrià.

Fílum Priapulida

Gènere †Ancalagon
Gènere †Anningvermis
Gènere †Corynetis
Gènere †Ottoia
Classe Priapulimorpha
Ordre Priapulimorphida
Família Priapulidae
Gènere Acanthopriapulus
Gènere Priapulopsis
Gènere Priapulus
Família Tubiluchidae
Gènere Meiopriapulus
Gènere Tubiluchus
Classe Halicryptomorpha
Ordre Halicryptomorphida
Família Halicryptidae
Gènere Halicryptus
Classe Seticoronaria
Ordre Seticoronarida
Família Maccabeidae
Gènere Maccabeus

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Hickman, C. P., Roberts, L. S. i Larson, A., 2003. Principios integrales de zoología, 11ª edició. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.).
  2. Hickman, C. P., Ober, W. C. i Garrison, C. W., 2006. Principios integrales de zoología, 13ª edició. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XVIII+1022 p. ISBN 84-481-4528-3
  3. Barnes, R, D., 1983. Zoología de los Invertebrados, 3ª edición. Interamericana, México, D. F., 826 p. ISBN 968-25-0094-X

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Priapúlid