Prilep

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Prilep municipality
Општина Прилеп
Bandera de Prilep municipality [[Image:|120px|Coat of arms of Prilep municipality]]
Bandera Escut
Localització dePrilep municipality
Centre municipal Prilep
Governador Marjan Ristevski
Àrea municipal 1194,44 km²
Població
 - Densitat
76 768
64,27 habitants/km²
Zona horària
 - Estàndard
 - Estiu (DST)

CET (UTC+1)
CEST (UTC+2)
Estatut Urban municipality
Codi d'àrea +389 048
Matrícula PP
Codi postal 2 7500
Pàgina oficial www.Prilep.gov.mk

Prilep (macedònic:Прилеп, turc Pirlepe) és una municipalitat al sud de la República de Macedònia. Prilep també és el nom de la ciutat on hi ha la seu municipal.

El municipi limita amb els de Čaška i Dolneni al nord, Kavadarci a l'est, Krivogaštani, Mogila i Novaci a l'oest i Grècia al sud.

Demografia[modifica | modifica el codi]

La població del municipi és de 76.768 dels que 70.000 viuen la ciutat de Prilep, i la resta a les viles suburbanes. La població el 1990 superava ja els 40.000 habitants. Segons el darrer cens macedoni, els macedonis són 64 527, els gitanos 4 421 , Serbis 315, turcs 254, albanesos 29 i altres.

Per la divisió territorial de 2003, va absorbre els municipis de Topolčani i Vitolište que eren atribuïts a Bitola. Sense ells, la població del municipi de Bitola era de 71 899 el 1994, i 73,351 en el darrer cens. La població el 2003 de Topolčani el 1994 era de 3 385, i en el darrer cens de 2 923. La població de Vitolište el 1994 era de 882, i de 494 en el darrer cens. Amb la divisió actual els municipis de Capari i Bistrica foren atribuïts a Bitola i la seva població arriba a 76.768.

Hi ha 59 assentaments urbans i rurals.

Llocs habitats a Prilep Bandera de Prússia
Viles: Štavica | Čumovo | Belovodica | Berovci | Carevikj | Dabnica | Dren | Galičani | Golemo Radobil | Golemo Konjari | Kadino Selo | Krstec | Leništa | Mažučište | Mal Radobil | Malo Konjari | Malo Ruvci | Nikodin | Novo Lagovo | Oreovec | Pletvar | Prilepec | Prisad | Rakle | Selce | Smolani | Staro Lagovo | Toplica | Trojanci | Varoš | Volkovo | Živovo | Čanište | Bešeište | Dunje | Gugjakovo | Kalen | Kokre | Kruševica | Manastir | Peštani | Polčište | Veprčani | Vitolište | Vrpsko | Šeleverci | Čepigovo | Alinci | Bonče | Erekovci | Kanatlarci | Klepač | Lopatica | Marul | Podmol | Topolčani | Trojkrsti | Veselčani | Zagorani |

Ciutats: Prilep

Història[modifica | modifica el codi]

Prilep fou fundada sobre les ruïnes de la ciutat clàssica de Styberra, una ciutat grega i després part de l'Imperi Romà que el 268 fou arrasada pels gots (tot i que va romandre parcialment habitada). Apareix amb el nom de Prilep el 1014, sent el lloc on el tsar búlgar Samuel se suposa que va patir un atac de cor quan va saber que milers dels seus soldats havien estats cegats pels bizantins després de la batalla de Kleidion. El nom Prilep vol dir "Penjat a una muntanya" i era un castell aïllat a no gaire distància del qual hi havia una vila que portà el mateix nom. De Bizanci va passar al segon Imperi Búlgar el 2101 però els bizantins la van recuperar el 1246. Va restar bizantina fins al 1334 quan Esteve Dushan la va conquerir; a la mort d'Esteve la ciutat fou part del principat de Vukasin que el 1366 es va proclamar rei a Prilep, controlant un territori a l'oest de Macedònia centrat a la ciutat. Mort Vukasin a la batalla del Maritza el 1371 contra els otomans, el seu fill Marko Kraljevic va regnar a Prilep com a vassall turc fins que va morir el 1395 a la batalla de Rovine. Llavors va passar a domini directe dels otomans; les tropes de Marko es van posar al servei dels turcs i va esdevenir sipahis cristians- Prilep fou centre d'un kadilik que anava de la frontera grega actual (al sud) fina al Solunska Glava, el cim més alt de Macedònia (2540 metres, al nord). Al segle XV i XVI era un kada. Es van fundar durant el segle XVI nombrosos pobles turcs a l'entorn.

Evliya Çelebi va visitar la ciutat el 1660/1661 i diu te tenia unes mil cases. El 1807 François Fouqueville va estar a la ciutat i també dona unes mil (o mil cent) cases el que mostra un estancament, ben detectat al segle XVIII. Però al segle XIX va tenir un gran desenvolupament i la població es va multiplicar, especialment els cristians (que van multiplicar el seu nombre per cinc). Un gran incendi el 1856/1857 va frenar l'expansió però molt breument, doncs es va recuperar tot seguit. Al final del segle va arribar a més de 24.000 habitants (16.700 cristians). El 1900 la regió incloïa 141 pobles. En aquestos anys, els darrers del domini otomà, fou la metròpoli de la Macedònia del nord.

El 1912 fou ocupada pels serbis i al final de les guerres va quedar en mans de Sèrbia (1913). Durant la I Guerra Mundial fou ocupada pels búlgars. Va ser després part del regne dels Serbis, Croats i Eslovens i de Iugoslàvia. Durant la II Guerra Mundial fou altre cop ocupada per Bulgària, i després de la guerra fou inclosa (dins Iugoslàvia) a la República Socialista de Macedònia fins al 1991. En aquest any la república va esdevenir independent. Els habitants turcs van marxar després del 1950 però els musulmans pomaks i albanesos hi van restar.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. ^ 2002 census results in English and Macedonian (PDF)


Municipalitats de la República de Macedònia Flag of Macedonia.svg
Aračinovo | Berovo | Bitola | Bogdanci | Bogovinje | Bosilovo | Brvenica | Čaška | Centar Župa | Češinovo-Obleševo | Čučer-Sandevo | Debar | Debartsa | Delčevo | Demir Hisar | Demir Kapija | Dolneni | Drugovo | Gevgelija | Gostivar | Gradsko | Ilinden | Jegunovce | Karbinci | Kavadarci | Kičevo | Kočani | Konče | Kartovo | Kriva Palanka | Krivogaštani | Kruševo | Kumanovo | Lipkovo | Lozovo | Makedonska Kamenica | Makedonski Brod | Mavrovo i Rostuša | Mogila | Negotino | Novaci | Novo Selo | Ohrid | Oslomej | Pehčevo | Petrovec | Plasnica | Prilep | Probištip | Radoviš | Rankovce | Resen | Rosoman | Sopište | Star Dojran | Staro Nagoričane | Štip | Struga | Strumica | Studeničani | Sveti Nikole | Tearce | Tetovo | Valandovo | Vasilevo | Veles | Vevčani | Vinica | Vraneštica | Vrapčište | Zajas | Zelenikovo | Želino | Zrnovci

  Gran Skopje • Aerodrom | Butel | Čair | Centar | Gazi Baba | Gorče Petrov | Kisela Voda | Karpoš | Saraj | Šuto Orizari  


Coord.: 41° 20′ N, 21° 35′ E / 41.333,21.583

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Prilep