Prim i Felicià de Mentana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«Sant Prim i Sant Felicià» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Prim i Felicià d'Agen».
sants Prim i Felicià de Mentana

Miniatura francesa del s. XIV, amb el martiri dels sants
màrtirs
Nom secular Primus et Felicianus Nomentani
Naixement Segle III
Nomentum?, actual Mentana (província de Roma)
Defunció 297 o 303
Nomentum
Enterrament Santo Stefano Rotondo (Roma)
Commemoració en Tota la cristiandat
Canonització Antiga
Festivitat 9 de juny
Iconografia Junts, amb palma de martiri

Prim i Felicià (Nomentum?, actual Mentana, província de Roma, s. III - ca. 297 o 303) foren dos cristians, martiritzats durant les perseucions de Dioclecià i Maximià. Són venerats com a sants a tota la cristiandat. Van originar la llegenda dels sants Prim i Felicià d'Agen, en un procés de desdoblament de personalitat hagiogràfica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Se'n sap poca cosa del cert. Una passio[1] tardana (s. VI), poc versemblant, que Jacopo da Varagine fa servir a la Legenda aurea, diu que eren germans, ja grans, d'uns vuitanta anys, que es negaren a fer sacrificis als déus pagans i que foren torturats i decapitats.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Ja el Martyrologium Hieronymianum del s. V els cita el 9 de juny dient que són sebollits a la XV milla de la Via Nomentana de Roma, prop de l'actual Mentana. El Liber Pontificalis diu que el papa Teodor I (642-649) va fer traslladar els seus cossos a Roma, on foren inhumats a un altar de Santo Stefano Rotondo, on són representats en un mosaic del segle VII, a banda i banda d'una creu. Foren els primers màrtirs dels que consta que les restes foren traslladades a Roma.

Foren inclosos al Martirologi romà, però en 1969 es deixà el seu culte com a optatiu, ja que es considerà que tenien una devoció local.

Veneració a Baviera[modifica | modifica el codi]

Segons una tradició bavaresa, Prim i Felicià eren legionaris romans, cristians i missioners a la regió de Chiemgau. Prim descobrí una font amb propietats guaridores en un bosc, i mentre predicaven, guarien els malalts que hi anaven. En tornar a Itàlia, foren martiritzats per Dioclecià.

La font, encara existent a Adelholzen, té el nom de Font de Sant Prim i és termal; en 1615 es construí a la vora una capella dedicada als dos germans.

Confusió amb els sants d'Agen[modifica | modifica el codi]

Article principal: Prim i Felicià d'Agen

Durant el segle X, a Agen, on es veneraven els sants Caprasi i Alberta d'Agen, es desenvolupà el culte a una llegendària santa Fe d'Agen. Alhora, aquest culte es barrejà amb les figures dels sants Prim i Felicià i es crearen les figures llegendàries dels sant Prim i Felicià d'Agen, que suposadament eren germans de Caprasi.

Una llegenda diu que durant les persecucions del prefecte Dacià, Caprasi marxà a Mont-Saint-Vincent, prop d'Agen; fou testimoni del martiri de Fe i, proclamant-se cristià, ell mateix fou condemnat i executat, juntament amb Alberta, la germana de Fe, i segons algunes fonts mare de Caprasi, i els dos germans de Caprasi, Prim i Felicià.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Acta Sanctorum, Junii II, 152-ss.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Prim i Felicià de Mentana