Primavera Silenciosa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Primavera Silenciosa (Silent Spring en anglès) és un llibre de Rachel Carson publicat el 27 de setembre de 1962,.[1] que advertia dels efectes perjudicials dels pesticides en el medi ambient, especialment en els ocells, per això el títol, i en culpava la indústria química. Molts científics el van qualificar de fantasiós. D'altres van donar suport a l'autora, i van aconseguir que el Departament d'Agricultura revisara la seva política sobre pesticides i que el DDT fos prohibit el 1972 per la legislació dels EUA.[2]

Quan el llibre es va publicar, Rachel Carson ja era una coneguda autora de llibres d'història natural però no s'havia mostrat com crítica social. El New York Times va escollir aquesta obra com Llibre del mes. L'autora també va acusar la indústria química de desinformar.

Una continuació del llibre, Beyond Silent Spring,[3] va aparéixer el 1996 a càrrec de H.F. van Emden i David Peakall.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

El gener de 1958 una amiga de Carson, Olga Owens, va escriure una carta[4] al diari The Boston Herald, descrivint la mort de nombrosos ocells al voltant de la seva finca per efecte del DDT amb que es van ruixar els mosquits, Carson en va rebre una còpia.[5][6]

Tesis[modifica | modifica el codi]

El llibre argumenta que l'aplicació incontrolada de plaguicides és perillosa i pot matar no només ocells sinó també els humans. El títol del llibre fa referència a la mort d'ocells cantaires i està inspirat en un poema de John Keats, "La Belle Dame sans Merci".[7]

Suport[modifica | modifica el codi]

Carson va deixar clar que no propugnava la prohibició total dels plaguicides sinó que se'n fes un ús curós i responsable.

En resposta a la publicació del llibre Primavera silenciosa el president dels Estats Units John F. Kennedy va fer que el seu comitè científic investigués les queixes de Carson. Aquests investigador van donar suport a les tesis de Rachel Carson cosa que va portar a l'immediat enduriment de la regulació dels plaguicides químics.[8][9]

Crítica[modifica | modifica el codi]

Carson va ser acusada de dona histèrica no qualificada per escriure un lllibre com aquest. Les empreses de plaguicides com Monsanto, Velsicol, American Cyanamid van organitzar un contraatac.[10]

Es va criticar que l'oposició de Carson al DDT contra els mosquits havia provocat moltes morts per la malària. Tanmateix el DDT mai va estar prohibit en usos contra la malària,[11] i ella ja ho té en compte al seu llibre i que els mosquits acabarien desenvolupat resistència al DDT.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. McLaughlin, Dorothy. «Fooling with Nature: Silent Spring Revisited». Frontline. PBS. [Consulta: 2010-08-24].
  2. EPA reference: DDT. Retrieved 2007-11-04. [Enllaç no actiu]
  3. "Beyond Silent Spring: Integrated Pest Management and Chemical Safety. Edited by H.F. van Emden and D.B. Peakall". SpringerLink. Retrieved on 2007-11-04.
  4. Matthiessen, Peter. Courage for the Earth: Writers, Scientists, and Activists Celebrate the Life and Writing of Rachel Carson. Mariner Books, 2007, p. 135. ISBN 0618872760. 
  5. Wishart, Adam. One in Three: A Son's Journey Into the History and Science of Cancer. New York, NY: Grove Press, 2007, p. 82. ISBN 0802118402. 
  6. Plantilla:Cite document
  7. Coates, Peter A.. «The Strange Stillness of the Past: Toward an Environmental History of Sound and Noise». Environmental History, 10, 4, October 2005 [Consulta: 4 novembre 2007].
  8. Graham, Frank. «Nature’s Protector and Provocateur». Audubon Magazine.
  9. NRDC: The Story of Silent Spring
  10. Matthiessen, Peter. «Environmentalist Rachel Carson». Time Magazine, 153, 12, March 29, 1999.
  11. «Malaria Prevention and Control». East African Community Health.

Fonts[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]