Primera Crisi Marroquina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Primera Crisi Marroquina, també coneguda com a Crisi de Tànger, va ser un conflicte diplomàtic entre l'Imperi Alemany, la República Francesa i Espanya entre el març de l'any 1905 i el maig del 1906.[1]

La crisi es va produir quan aquest any el Kàiser Guillem II d'Alemanya va desembarcar a Tànger i va visitar el 31 de març el Sultanat del Marroc, ja que Alemanya, insatisfeta per no tenir massa colònies a Àfrica, va decidir provocar un conflicte al nord d'Àfrica. Aprofitant que Marroc no era propietat de cap imperi, sinó que tenia només influències d'Espanya i Marroc, va aprofitar Guillem II per a fer costat al sultà marroquí en una lluita per la independència que duria Marroc a ser un protectorat alemany.[2]

Els francesos, però, van fer amb els espanyols la Conferència d'Algesires, on van decidir crear el Protectorat espanyol al Marroc, on Espanya es quedava el Rif, França, la resta creant el Protectorat francès del Marroc.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. FIguerola Garreta, Jordi. La Gran Guerra i la Revolucio Russa. UOC, p.10. ISBN 9788484298151. 
  2. 2,0 2,1 Renouvin, Pierre; traducción de Beatriz Simó. «La crisis Marroquí de 1905-1906 y la formación de la Triple Entente». A: La crisis europea y la primera guerra mundial (1904-1918). Madrid: Akal, 1990, p.132-140. ISBN 9788476004005 [Consulta: 19 març 2014].