Primera Guerra de l'Opi
| Primera Guerra de l'Opi | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Destrucció de partides d'opi per part dels juncs de la flota xinesa (Segona Batalla de Chuenpee, 7 de gener de 1841) |
|||||||
|
|||||||
| Bàndols | |||||||
 Regne Unit (Companyia Britànica de les Índies Orientals) |
 Xina |
||||||
| Comandants en cap | |||||||
| Henry John Temple | Emperador Daoguang | ||||||
| Forces | |||||||
| 19.000 | Incert | ||||||
| Baixes | |||||||
| 69 morts i 451 ferits | 18.000-20.000 morts | ||||||
|
|||||
La Primera Guerra de l'Opi, també coneguda com la primera guerra angloxinesa, fou un conflicte armat que enfrontà la Gran Bretanya i la Xina entre els anys 1839 i 1842 degut a les diferències en el comerç de l'opi a la Xina continental. Durant aquells anys, la Gran Bretanya buscava llibertat total per traficar amb l'opi, mentre que el govern imperial xinès intentava prohibir-ho.
L'any 1839, els comerciants britànics van ser expulsats de la Xina, i en tornar a Londres presentaren una queixa formal davant del govern britànic. Aquest decidí atacar a la Xina amb la seva flota per obligar-la a comprar l'opi cultivat a l'Índia britànica. Les tropes xineses no van poder fer front a l'exèrcit britànic, i van acabar rendint-se l'any 1842 després de perdre Shanghai.
El conflicte, però, no es va resoldre i va conduir a la Segona Guerra de l'Opi (1856-1860). Amb el Tractat de Nanjing, la Xina va haver de fer nombroses concessions, entre d'altres, el territori de Hong Kong, cedit als britànics per 100 anys. Tot i això, la colònia no fou tornada a la Xina fins al 1997, 155 anys després de la firma del tractat.
Vegeu també [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Primera Guerra de l'Opi |
