Primera Guerra de l'Opi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Primera Guerra de l'Opi
Destrucció de partides d'opi per part dels juncs de la flota xinesa (Segona Batalla de Chuenpee, 7 de gener de 1841)
Destrucció de partides d'opi per part dels juncs de la flota xinesa (Segona Batalla de Chuenpee, 7 de gener de 1841)
Data 1839-1842
Territori Xina
Resultat Victòria del Regne Unit i Tractat de Nanjing. Hong Kong ocupada pel Regne Unit.
Bàndols
Imperi Britànic Imperi Britànic Imperi Qing
Comandants en cap
Henry John Temple Emperador Daoguang
Forces
19.000 Incert
Baixes
69 morts i 451 ferits 18.000-20.000 morts

La Primera Guerra de l'Opi, també coneguda com la primera guerra angloxinesa, fou un conflicte armat que enfrontà la Gran Bretanya i la Xina entre els anys 1839 i 1842 degut a les diferències en el comerç de l'opi a la Xina continental. Durant aquells anys, la Gran Bretanya buscava llibertat total per traficar amb l'opi, mentre que el govern imperial xinès intentava prohibir-ho.

L'any 1839, els comerciants britànics van ser expulsats de la Xina, i en tornar a Londres presentaren una queixa formal davant del govern britànic. Aquest decidí atacar a la Xina amb la seva flota per obligar-la a comprar l'opi cultivat a l'Índia britànica. Les tropes xineses no van poder fer front a l'exèrcit britànic, i van acabar rendint-se l'any 1842 després de perdre Shanghai.

El conflicte, però, no es va resoldre i va conduir a la Segona Guerra de l'Opi (1856-1860). Amb el Tractat de Nanjing, la Xina va haver de fer nombroses concessions, entre d'altres, el territori de Hong Kong, cedit als britànics per 100 anys. Tot i això, la colònia no fou tornada a la Xina fins al 1997, 155 anys després de la firma del tractat.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Primera Guerra de l'Opi