Primera República de Txecoslovàquia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Primera República Txecoslovaca)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Československá republika
República de Txecoslovàquia
Flag of Austria-Hungary (1869-1918).svg
Flag of Austria.svg
Flag of the German Empire.svg
1918 – 1938 Flag of German Reich (1935–1945).svg
Flag of Hungary (1920–1946).svg
Flag of Poland.svg
de}}}Txecoslovàquia de}}}Txecoslovàquia
Bandera Escut
Lema nacional: Pravda vítězí / Pravda zvíťazí
"La veritat preval"
Himne nacional: Kde domov můj? Nad Tatrou sa blýska
"On és casa meva? Llampecs sobre els Tatras"
Ubicació de Txecoslovàquia
La República de Txecoslovàquia el 1938
Capital Praga
50° 05′ N, 14° 28′ E / 50.083°N,14.467°E / 50.083; 14.467Coord.: 50° 05′ N, 14° 28′ E / 50.083°N,14.467°E / 50.083; 14.467
Idioma oficial Txec i eslovac
Forma de govern República parlamentària
President
 • 1918–1935 Tomáš Masaryk
 • 1935–1938 Edvard Beneš
Primer Ministre
 • 1918–1919 Karel Kramář (primer)
 • 1935–1938 Milan Hodža (últim)
Període històric Període d'entreguerres
 • Declaració d'independència 28 d'octubre de 1918
 • Adopció de la constitució 29 de febrer de 1920
 • Acord de Munic 30 de setembre de 1938
Superfície
 • 1938 140.800 km2
Població
 • 1938 est. 14.800.000 
     Densitat 105,1 h/km²
Moneda Corona txecoslovaca

La Primera República de Txecoslovàquia (txec/eslovac: Československá republika), és l'estat txecoslovac que va existir des de 1918 fins a 1938. Comunament s'anomenava Txecoslovàquia (Ceskoslovensko).

Va ser fundat oficialment a la ciutat lorena de Darney el 28 d'octubre de 1918 amb els territoris de Bohèmia i Moràvia (segregats d'Àustria pel Tractat de Saint-Germain-en-Laye) i d'Eslovàquia (sostret a Hongria pel Tractat del Trianon), la Silèsia txeca i la Rutènia Carpàtica com a conseqüència del desmembrament de l'Imperi Austrohongarès després de la I Guerra Mundial. El primer president va ser Tomáš Garrigue Masaryk.

Després de 1933, Txecoslovàquia era l'única democràcia que funcionava a l'Europa central i oriental.

Sota la pressió de la minoria alemanya dels Sudets, recolzada per la veïna Alemanya nazi, l'1 d'octubre del 1938 Txecoslovàquia es va veure obligada a cedir la seva regió dels Sudets a Alemanya, com es recollia a l'Acord de Munic (que la pròpia Txecoslovàquia no havia signat). També va cedir parts meridionals d'Eslovàquia i la Rutènia Carpàtica a Hongria i la regió de Zaolzie (Silèsia) a Polònia. El que va quedar de la Primera República Txecoslovaca, fou substituïda per la Segona República de Txecoslovàquia, estat que va durar menys de mig any abans que Alemanya l'acabés d'ocupar.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Primera República de Txecoslovàquia Modifica l'enllaç a Wikidata