Primera fitna

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Primera guerra civil islàmica)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Primera fitna
Resultat victòria omeia
Bàndols
califat Raixidun rebels àrabs
Comandants en cap
Alí ibn Abi-Tàlib Àïxa bint Abi-Bakr
Talha ibn Ubayd-Al·lah
Az-Zubayr ibn al-Awwam
Muàwiya ibn Abi-Sufyan
Buixr ibn Artat

La primera fitna (en àrab فتنة مقتل عثمان fitnat maqtal Uthman, "la fitna de l'assassinat d'Uthman") o primera guerra civil islàmica (656-661), va ser una guerra amb repercussions essencials pel jove califat islàmic. Es va originar arran de les divergències per la successió d'Uthman ibn Affan i va significar la primera divisió de l'Umma entre els qui més tard es van anomenar xiïtes i sunnites.

Causes[modifica | modifica el codi]

Quan a la mort del profeta Muhàmmad va ser elegit com a successor (califa) Abu-Bakr as-Siddiq, Alí ibn Abi-Tàlib va refusar reconèixer-lo durant sis mesos. Tanmateix, després en fou conseller, així com ho fou d'Úmar ibn al-Khattab sense tenir cap càrrec excepte el de lloctinent a Medina durant el viatge d'Úmar a Síria i Palestina. En arribar al poder Uthman ibn Affan, Alí el va acusar diverses vegades d'ignorar l'Alcorà. Assassinat Uthman, els omeies van fugir de Medina i l'oposició va quedar mestressa de la situació. Es va demanar a Alí d'acceptar el califat que suposadament va rebre el 18 de juny del 656 esdevenint així el quart califa ortodox. En acceptar el nomenament de part d'algunes de les persones que havien participat en la mort de Uthman, va ser acusat de participació al crim, especialment per Muàwiya ibn Abi-Sufyan, governador de Síria i cosí d'Uthman.

La batalla del Camell[modifica | modifica el codi]

Article principal: Batalla del Camell

La revolta d'Àïxa bint Abi-Bakr, Talha ibn Ubayd-Al·lah i Az-Zubayr ibn al-Awwam va obligar Alí a combatre, iniciant-se una guerra civil. Els tres caps rebels amb uns centenars d'homes van marxar cap a Iraq on esperaven trobar suports i diners. Van ocupar Bàssora, però Alí va reunir tropes a Kufa i va avançar cap a Bàssora; hi va haver negociacions però finalment va esclatar la batalla coneguda per batalla del Camell el 9 de desembre del 656, en la que Talha i Az-Zubayr van ser morts i Àïxa obligada a residir en endavant a Medina.[1]

La batalla de Siffín[modifica | modifica el codi]

Article principal: Batalla de Siffín

Alí ibn Abi-Tàlib va intentar fer entrar en raó a Muàwiya, que encara no s'havia declarat obertament en rebel·lió, però no el reconeixia. El governador de Síria va exigir el lliurament dels assassins d'Uthman ibn Affan per tal d'exercir la venjança establerta a favor dels parents propers per l'Alcorà sobre aquells que maten a algú injustament, però Alí va declarar que la mort d'Uthman havia estat justa per les seves arbitrarietats. Això va produir el trencament, de forma que els dos grups, amb llurs exèrcits, es van concentrar a la plana de Siffín i es van produir lluites parcials però el juny o juliol del 657 es va acordar una treva; finalment el combat es va produir el 28 de juliol del 657. Muàwiya portava la pitjor part, i ja havien mort uns setanta mil homes, quan fou aconsellat per Amr ibn al-As de penjar fulls de l'Alcorà a les llances dels seus soldats, la qual cosa fou considerada com una invitació a resoldre el conflicte consultant el llibre sant; la qüestió fou sotmesa a arbitratge.

Arbitratge[modifica | modifica el codi]

El nomenament d'àrbitres va recaure l'agost del 657 en Abu-Mussa al-Aixarí per part d'Alí ibn Abi-Tàlib i en Amr ibn al-As per part de Muàwiya. Es jutjava si els actes d'Uthman ibn Affan podien ser considerats arbitraris i per tant la seva mort justa, o no. Un arbitratge encarregat a persones tenia molta oposició perquè alguns versos de l'Alcorà encarreguen aquesta amena de decisions a Déu. Els que es van oposar a l'arbitratge en el bàndol d'Alí es van dir harurites perquè es van quedar a Harura, prop de Kufa. Alí en va convèncer una part però la resta, units a altres opositors de Bàssora, es van reagrupar a An-Nahrawan i foren anomenats khawàrij (kharigites).

El febrer del 658 s'havia d'anunciar el resultat de l'arbitratge a un lloc incert entre Iraq i Síria. Sembla que en realitat hi va haver dues reunions, una a Dúmat al-Jafal el febrer del 658 i una posterior a Adhruh, entre Maan i Petra, el gener del 659. El veredicte a la primera trobada no fou fet públic encara que sí que fou comunicat a les dues parts i, pels que sabem dels esdeveniments posteriors, fou evidentment desfavorable a Alí.

La batalla d'An-Nahrawan[modifica | modifica el codi]

Article principal: Batalla d'An-Nahrawan

Alí ibn Abi-Tàlib va reunir tropes, va arribar a Al-Anbar i es va dirigir a An-Nahrawan per tal de destruir primer el focus de rebel·lia dels kharigites. Mentre Alí feia això, el juliol del 658 Muàwiya es va apoderar d'Egipte. Els kharigites exigien a Alí que reconegués haver fet un acte d'impietat (kufr) en haver acceptat l'arbitratge, però Alí va refusar fer-ho; va prometre l'aman (perdó) a aquells que es rendissin i el 17 de juliol del 658 es va lliurar la batalla que en realitat —per la disparitat de les forces en combat— fou una massacre, de la que Alí després es va penedir. Entre els kharigites morts hi havia molts creients sincers. Aquest fet va fer augmentar les defeccions que ja s'havien iniciat, fins al punt que Alí va haver de tornar a Kufa renunciant a la campanya.

Veredicte de l'arbitratge[modifica | modifica el codi]

A la reunió d'Adhruh, el gener del 659, es va fer públic el veredicte: Uthman ibn Affan havia estat assassinat injustament. Es suggeria l'elecció d'un nou califa sense plantejar ni tan sols la continuïtat d'Alí. Aleshores els àrbitres van proposar descartar per al califat Alí ibn Abi-Tàlib i Muàwiya i deixar l'elecció a una comissió, però a la pràctica, es va donar suport a Muàwiya. Aquest va enviar expedicions a Khurasan i la part oriental de conquestes àrabs islàmiques, però foren rebutjades; una revolta pro omeia a favor de Muàwiya, a Fars, fou reprimida pel governador, Ziyad ibn Abihi, que era fidel a Alí (659). El 660 Medina i la Meca foren ocupades pel general omeia Buixr ibn Artat, que va seguir avançant cap al Iemen.

La mort d'Alí[modifica | modifica el codi]

Un kharigita de nom Ibn Múljam, en venjança per la matança de Nahrawan, va ferir Alí amb una espasa enverinada a la porta d'una mesquita a Kufa, residència del califa, el 25 de gener del 661. Alí va sobreviure a l'atac dos dies més i va morir als 62 o 63 anys. Fou enterrat en un lloc secret que, en temps d'Harun ar-Raixid, fou identificat com un llogaret proper a Kufa on va sorgir un santuari que va donar origen a la ciutat de Najaf o An-Najaf.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jaques, Tony. Dictionary of Battles and Sieges: A-E (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2007, p.190. ISBN 0313335370.