Principat d'Antioquia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Principatus Antiochenus
Principat d'Antioquia
Fatimid flag.svg
1098 — 1268 Mameluke Flag.svg

Escut de {{{common-name}}}

Escut

Ubicació de {{{common-name}}}
Capital Antioquia de l'Orontes
Altres idiomes Francès, italià, grec, àrab
Religió Església catòlica, església ortodoxa grega, Església Ortodoxa Siríaca, islam, judaisme
Govern Monarquia
Història
 • Primera Croada 1098
 • Conquesta del principat per Bàybars I 1268

El Principat d'Antioquia fou el primer estat croat fundat l'any 1098 com a conseqüència de la Primera Croada. Va perdurar fins a l'any 1144.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Article principal: Primera Croada
L'Orient pròxim el 1135, amb els estats croats en tons verds.

El 1095 el nou papa Urbà II va cridar a la guerra santa contra els musulmans que ocupaven Jerusalem i d'altres emplaçaments religiosos a Palestina i ajudar a l'emperador bizantí Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia. La febre de les croades es va estendre per Europa, amb les promeses del Papa del perdó de tots els pecats per tots els que hi participessin i per les expectatives de riqueses i terres que es podien arrabassar dels musulmans. L'emperador Aleix va pressionar els croats perquè l'ajudessin a expulsar els turcs de les seves terres; una empresa que els croats consideraven secundària respecte a les campanyes a Palestina. A més, Aleix volia que els croats li juressin lleialtat. Finalment Godofred i els altres cavallers van accedir a pronunciar una versió modificada del jurament, comprometent-se a retornar algunes terres a l'emperador bizantí. La primavera de 1097 els croats van marxar cap a la guerra.

Durant la campanya croada cap a Jerusalem es va aconseguir repel·lir les forces seljúcides a la batalla de Dorilea, i el 1098 es va assetjar Antioquia, que molts veien com una causa perduda. Tant és així que alguns croats van decidir tornar a Europa, i Aleix I va decidir no enviar-hi l'ajuda promesa. Quan els croats van aconseguir prendre la ciutat, van decidir que el seu jurament a l'emperador bizantí quedava des d'aleshores sense efecte. Després d'aquesta victòria, els croats estaven dividits sobre el camí a prendre. Bohemond de Tàrent, que havia estat el primer a entrar a Antioquia reclamava la ciutat per a ell, i va decidir quedar-s'hi per assegurar les seves noves possessions fundant el Principat d'Antioquia.

Caiguda[modifica | modifica el codi]

El 1268 Bàybars I es va apoderar de Jaffa i del castell de Beaufort defensat per l'Orde del Temple i després va pujar en direcció nord cap al Principat i va posar setge a Antioquia. El 18 de maig les tropes del soldà van obrir una bretxa a les muralles per on van aconseguir entrar els mamelucs en massa apoderant-se de la capital. Amb la caiguda de la gran ciutat, que s'havia mantingut més de 160 anys com a capital franca, Bohemond VI va veure el seu títol rebaixat al de comte.

Convertida Latakia en la darrera fortalesa de l'extint principat, i governada des del comtat de Trípoli, el 22 de març de 1287, les seves defenses es van malmetre pels efectes d'un terratrèmol, i Qalàwun va aprofitar l'oportunitat per conquerir-la el 20 d'abril, ja que no estava coberta per les treves amb els llatins.[1]

Llista de prínceps d'Antioquia[modifica | modifica el codi]

Prínceps titulars d'Antioquia 1268–1457

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. David Nicolle i Graham Turner, Acre 1291: Bloody Sunset of the Crusader States, p.15-16 (anglès)

Coord.: 36° 12′ N, 36° 09′ E / 36.200°N,36.150°E / 36.200; 36.150

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Principat d'Antioquia