Principat de Lieja
De Viquipèdia
|
||
 |
||
| Capital | Lieja | |
| Creació | 980 Principat bisbal | |
| Dissolució | 1794 Invasió francesa | |
| Llengües | Francès (való a les bones viles romàniques, limburguès a les bones viles germàniques) | |
El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d' Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic. Era un «principat bisbal»: el seu governador era un príncep-bisbe nomenat pel emperador del Sacre Imperi. Nasqué el 980 i els revolucionaris francesos l'aboliren al 1795.
Taula de continguts |
[edita] Història
| Sinopsi dels Estats establerts des del 800 fins a avui al territori del Benelux |
|||||
| Imperi Carolingi ca.800-843 |
|||||
| Lotaríngia 843-855 |
|||||
| Uns 20 Feus (comtats, ducats, principats, senyories…) del rei de França: Flandes o del Sacre Imperi (els altres territoris) amb fronteres i aliances canviants 855-1384 |
|||||
 Principat de Lieja + Principat de Stavelot-Malmedy + Ducat de Bouillon 985–1795 |
 Països Baixos borgonyons |
 Ducat de Luxemburg integrat el 1441 |
|||
| Disset Províncies 1482–1556 |
|||||
| Països Baixos espanyols 1581–1713 |  República de les Set Províncies Unides 1581–1795 |
Luxemburg: 1684-1697 francès | |||
| Països Baixos austríacs 1713–1790 | |||||
| Estats Units bèlgics 1790 | 1713-1795 austríac | ||||
| Països Baixos austríacs 1790–1794 | |||||
 Revolució francesa 1795–1804 |
República batava 1795– |
||||
| 1806 | |||||
Primer Imperi francès 1804–1815 |
Regne d'Holanda 1806–1810 |
||||
 Regne Unit dels Països Baixos 1815–1830 |
 Luxemburg |
||||
 Regne de Bèlgica des 1830 |
Regne dels Països Baixos des 1830 |
(unió personal amb els Països Baixos fins a 1890) | |||
| veure / canviar la plantilla | |||||
El bisbat d'Atuatuca Tungrorum va crear-se al segle IV, per transferir-se al segle VI a Mosæ Traiectum i al 720 a Leodicum amb el bisbe Hubert. Notger n'era el bisbe del 972. L'any 980, l'emperador germànic Otó II l'anomenà príncep que així n'esdevingué el primer príncep-bisbe.
La tradició d'anomenar bisbes com a prínceps a les terres frontereres (marques) prové de la voluntat de l'emperador de mantenir el control i d'evitar que la terra caigui a les mans d'hereus poc fiables pel joc de matrimonis estratègics.
El poder del principat va créixer gràcies a l'acció dels prínceps-bisbes Notger, Eracle i Wazon. El principat que tenia pocs recursos econòmics a aquest època, va aprofitar-se de la reputació de Sant Lambert, que atreia molts pelegrins i desenvolupava escoles i monestirs. Set col·legiates i dues abadies benedictines es van erigir: Sant Pere, Santa Creu, Sant Pau, Sant Joan, la basílica de Sant Martí, Sant Bartomeu, la catedral Sant Lambert, les abadies Sant Jaume i san Llorenç.
Al 1316, la Pau de Fexhe va acabar l'absolutisme del príncep. El tractat estipula per a la primera vegada en la història del principat un repartiment dels poders entre els tres estaments i el príncep-bisbe, una llibertat individual i una justícia més imparcial. Aquest sistema va mantenir-se sense gaire canvis fin al 1795.
A l'any 1366, el principat va annexar el seu feu, el comtat de Loon després d'uns problemes de successió de comtes de Loon sense progenitura quan el comte Arnold de Rummen va vendre el seu títol al príncep-bisbe de Lieja. El principat va haver de defensar la seva independència davant els imperis veïns, en especial contra el duc de Brabant i el de Borgonya. La destrucció de la ciutat i les massacres a càrrec de Carles I de Borgonya dit el Temerari al 1468 resten encara gravades a la memòria històrica de la gent de Lieja contemporània. Mai no ha estat part de les Disset Províncies. El màxim que les ducs de Borgonya van obtenir era el nomenament de bisbes 'amics'.
El 10 abril 1509, el príncep-bisbe Erard de La Marck, va rebre la confirmació dels privilegis de l'emperador Maximilià I.
Durant tota l'edat mitjana el principat de Lieja va restar com a entitat política independent, sense formar part dels Països Baixos espanyols, ni dels els Països Baixos del sud, catòlics, que passaren sota el control dels Habsburg d'Àustria després de la desfeta espanyola.
Segles durant, el principat bisbal adoptava una política de neutralitat. Aquesta aprofitava a la seva economia com que els exèrcits de tots els estats de Europa hi venien per a comprar armes: la indústria de la metal·lórgia hi era força desenvolupada.
L'últim 'gran' príncep-bisbe Francesc Carles de Velbrück (1772-1784), humanista i home de ciència, va investir molt per a desenvolupar les arts, les escoles i l'economia. Va morir massa aviat abans de veure els resultats de la seva feina. El seu successor, Constantí Francesc d'Hoensbroeck (1784-1792) absolutista i poc sensible a les aspiracions del poble impensadament va fer tot per a estimular l'esperit revolucionari.
L'any 1794, desprès la revolució de Lieja, l'exèrcit austríac se'n va anar i l'últim bisbe Francesc Antoni Maria de Méan s'exilià. L' any 1795, la Convenció decretà l'annexió del principat a la República francesa després del qual fou integrat al Departament de l'Ourte i el Departament del Mosa inferior, amb la voluntat de trencar les fronteres de l'ancien régime. L'any 1801 el papa Pius VII va ratificar l'abolició del principat-bisbat al concordat amb Napoleó i la creació d'una diòcesi de Lieja sense cap poder secular.
L'any 1815 s'ha integrat al Regne Unit dels Països Baixos, malgrat la seva voluntat de tornar independent. L'any 1830 va passar al Regne del Bèlgica.
[edita] Geografia
El principat mai no ha sigut un territori continu. Aproximadament ocupava territoris al llarg del Mosa. El territori va canviar tot al llarg de la seva història.
- Capital : Lieja
- Ciutats principals, anomenades Bones Viles :
- Ciutats «romàniques»: Châtelet, Ciney, Couvin, Dinant, Fosses-la-Ville, Huy, Lieja, Thuin, Verviers, Visé, Waremme (viles de parla valona, després francesa)
- Ciutats «germàniques»: Beringen, Bilzen, Bree, Hamont, Hasselt, Herk-de-Stad, Borgloon, Maaseik, Peer, Sint-Truiden, Stokkem, Tongeren (Viles de parla limburguesa, després neerlandesa)
- altres possessions: Maastricht una jurisdicció compartida amb la República de les Set Províncies Unides, el Comtat de Horn, la ciutat de Bouillon, terres a Guelre.
[edita] Avui
Últim afegit al Regne Unit dels Països Baixos i després a Bèlgica, la població va mantenir el seu esperit d'independència d'un país del qual la capital Brusel·les mai no ha sigut seva. Els altres habitants del regne els retreuen el seu esperit principataire, el que la gent de Lieja considera com un compliment.
[edita] Referències
- Jacques Stiennon (redacció), Histoire de Liége, Tolosa, 1991, edicions Privat.
- Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja
[edita] Enllaços externs
- El Principat de Lieja (neerlandès)
- Declaració dels drets de l'home de Franchimont (francès)
