Principat de Lieja

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Principauté de Liège
Principåté d'Lidje
Prinsbisdom Luik
Escut del principat de Lieja
Localització del Principat de Lieja enclavat als Països Baixos
Capital Lieja
Creació 980 Principat bisbal
Dissolució 1794 Invasió francesa
Llengües Francès (való a les bones viles romàniques, limburguès a les bones viles germàniques)

El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d' Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic. Era un «principat bisbal»: el seu governador era un príncep-bisbe nomenat per l'emperador del Sacre Imperi. Nasqué el 980 i els revolucionaris francesos l'aboliren al 1795.

Història[modifica | modifica el codi]

Sinopsi dels Estats
establerts des del 800 fins a avui al territori del
Benelux
Imperi Carolingi
ca.800-843
Lotaríngia
843-855
Uns 20 Feus (comtats, ducats, principats, senyories…)
del rei de França: Flandes
o del Sacre Imperi (els altres territoris)
amb fronteres i aliances canviants
855-1384
Armoiries Principauté de Liège.svg
Principat de Lieja
+
Principat de Stavelot-Malmedy
+
Ducat de Bouillon
9851795
Flag of the Low Countries.svg
Països Baixos borgonyons
Arms of Luxembourg.svg
Ducat de Luxemburg
integrat el 1441

1384/14731482

Disset Províncies
14821556
Països Baixos espanyols 15811713 Prinsenvlag.svg
República de les Set Províncies Unides
15811795
Luxemburg: 1684-1697 francès
Països Baixos austríacs 17131790
Estats Units bèlgics 1790 1713-1795 austríac
Països Baixos austríacs 17901794
Flag of France.svg
Revolució Francesa 17951804
República batava
1795
1806
Flag of France.svg
Primer Imperi francès 18041815
Regne d'Holanda
18061810

Flag of the Netherlands.svg
Regne Unit dels Països Baixos
18151830
Flag of Luxembourg.svg
Luxemburg
Flag of Belgium (civil).svg
Regne de Bèlgica
des 1830
Regne dels Països Baixos
des 1830
(unió personal amb els Països Baixos fins a 1890)
vegeu / modifiqueu la plantilla

El bisbat d'Atuatuca Tungrorum va crear-se al segle IV, per transferir-se al segle VI a Mosæ Traiectum i al 720 a Leodicum amb el bisbe Hubert. Notger n'era el bisbe del 972. L'any 980, l'emperadriu alemanya, Teofania, tutora del d'Otó II li donà el comtat d'Huy com feu a Notger que així n'esdevingué el primer príncep-bisbe amb poders temporals.

La tradició d'anomenar bisbes com a prínceps a les terres frontereres (marques) prové de la voluntat de l'emperador de mantenir el control i d'evitar que la terra caigui a les mans d'hereus poc fiables pel joc de matrimonis estratègics.

El poder i el territori del principat va créixer gràcies a l'acció dels prínceps-bisbes Notger, Èracli i Wazon. El principat que tenia pocs recursos econòmics a aquesta època, va aprofitar-se de la reputació de Sant Lambert, que atreia molts pelegrins. Per a acollir tots aquests visitors, van haver dedesenvolupar-se escoles i monestirs. Set col·legiates i dues abadies benedictines es van erigir: Sant Pere, Santa Creu, Sant Pau, Sant Joan, la basílica de Sant Martí, Sant Bartomeu, la catedral de Sant Lambert, les abadies de Sant Jaume i de Sant Llorenç.

Al 1316, la Pau de Fexhe va acabar l'absolutisme del príncep. El tractat estipula per a la primera vegada en la història del principat un repartiment dels poders entre els tres estaments i el príncep-bisbe, una llibertat individual i una justícia més imparcial. Aquest sistema va mantenir-se sense gaire canvis fin al 1795.

L'any 1366, el principat va annexar el comtat de Loon, un dels seus feus, després d'uns problemes de successió dels comtes de Loon sense progenitura quan el comte Arnold de Rummen va vendre el seu títol al príncep-bisbe Joan d'Arkel. El principat va haver de defensar la seva independència davant els imperis veïns, en especial contra el duc de Brabant i el de Borgonya. El ducs de Borgonya van voler annexar el principat que formava un enclavat entre els seus "països baixos i altos" però el màximum que van obtenir era el nomenament de bisbes 'amics'. Van imposar Lluís de Borbó, el nebot de Felip III de Borgonya com príncep-bisbe, tot i que els liegesos mai no van acceptar-lo. La gent de Lieja va deposar-lo i el conflicte va escalar. El que va conduir a la batalla de Montenaken (1465) i la pau de Sint-Truiden que implicarà la quasi annexió del principat. Tot i això, la revolta va continuar fins a la batalla de Brustem (1467) i finalment a la destrucció de la ciutat i les massacres a càrrec de Carles I de Borgonya dit el Temerari. La data del sac de Lieja, 1468 resta encara gravada a la memòria històrica de la gent de Lieja contemporània. Lieja mai no ha estat part de les Disset Províncies.

Al 1477 Maria de Borgonya va restaurar les llibertats del principat i tornar el perron a Lieja. Al 1487, el príncep-bisbe Joan d'Horne va concloure amb els estats de Lieja la Pau de Sant Jaume, un tractat que restaura les llibertats i que codifica els drets i els usos i costums. Fins a avui, certes disposicions sempre tenen força de llei.

Palau dels prínceps-bisbes, després de l'ampliació d'Erard de la Mark i la reconstrucció de Jordi Lluís de Berghes

El 10 abril 1509, el príncep-bisbe Erard de la Mark, va rebre la confirmació dels privilegis de l'emperador Maximilià I.

Mapa històric de Lieja, vers el 1740

Durant tota l'edat mitjana el principat de Lieja va restar com a entitat política independent, sense formar part dels Països Baixos espanyols, ni dels els Països Baixos del sud, catòlics, que passaren sota el control dels Habsburg d'Àustria després de la desfeta espanyola.

Segles durant, el principat bisbal adoptava una política de neutralitat. Aquesta aprofitava a la seva economia com que els exèrcits de tots els estats de Europa hi venien per a comprar armes: la indústria de la metal·lórgia hi era força desenvolupada. Així, des de la fi del segle XVI l'empresari i industrial Joan Decorte dit Curtius va desenvolupar un "grup" industrial de fabricació de pólvora amb una sucursal a Liérganes que va esdevenir el proveïdor principal de l'imperi espanyol. Fins a avui, la fabricació d'armes va romandre una indústria important.

L'últim 'gran' príncep-bisbe Francesc Carles de Velbrück (1772-1784), humanista i home de ciència, va invertir molt per a desenvolupar les arts, les escoles i l'economia. Va morir massa aviat abans de veure els resultats de la seva feina. El seu successor, Constantí Francesc d'Hoensbroeck (1784-1792) absolutista i poc sensible a les aspiracions del poble impensadament va fer tot per a estimular l'esperit revolucionari.

L'any 1794, després la revolució de Lieja, l'exèrcit austríac se'n va anar i l'últim bisbe Francesc Antoni Maria de Méan s'exilià. L' any 1795, la Convenció decretà l'annexió del principat a la República francesa després del qual fou integrat al Departament de l'Ourte i el Departament del Mosa inferior, amb la voluntat de trencar les fronteres de l'ancien régime. L'any 1801 el papa Pius VII va ratificar l'abolició del principat-bisbat al concordat amb Napoleó i la creació d'una diòcesi de Lieja sense cap poder secular.

L'any 1815 es va integrar al Regne Unit dels Països Baixos, malgrat la seva voluntat de tornar a ser independent. L'any 1830 va passar al Regne de Bèlgica.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El principat mai no ha sigut un territori continu. Aproximadament ocupava territoris al llarg del Mosa. El territori va canviar tot al llarg de la seva història.

Llengües[modifica | modifica el codi]

Al principat plurilingüe les llengües administratives eren el llatí, el francès o l'alemany. La població parlava való, ripuàric o limburguès. De les 23 Bones Viles, 12 eren de parla germànica i 11 de parla romànica.

Avui[modifica | modifica el codi]

Últim afegit al Regne Unit dels Països Baixos i després a Bèlgica, la població va mantenir el seu esperit d'independència d'un país del qual la capital Brussel·les mai no ha sigut seva. Els altres habitants del regne els retreuen el seu esperit principataire, el que la gent de Lieja considera com un compliment.

Persones[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Principat de Lieja
Bandera de la Província de Lieja Prínceps-bisbes del Principat de Lieja Bandera de la Província de Lieja

972 Notger1008 Balderic II1018 Wolbodo1021 Durand1025 Reginard de Lieja1037 Nitard de Lieja1042 Wazon1048 Teoduí de Baviera1075 Enric I de Verdun1091 Otbert de Lieja1119 Frederic de Namur1122 Alberó I de Lovaina1128 Alexandre I de Jülich1135 Alberó II de Chiny-Namur1145 Enric II de Leez1164 Alexandre II de Lieja1167 Raúl de Zähringen1191 Albert de Lovaina1192 Lotari d'Hochstaden1193 Simó de Limburg1195 Otó de Valkenburg1195 Albert II de Cuijk1200 Hug de Pierrepont1229 Joan d'Eppes1238 Guillem de Savoia i Otó d'Eberstein1240 Robert de Thourotte1247 Enric III de Gueldre1274 Joan d'Enghien1282 Joan de Flandes1291 sede vacante1296 Hug III de Chalon1301 Adolf II de Waldeck1302 Teobald de Bar1313 Adolf de la Mark1345 Engelbert de la Mark1364 Joan d'Arkel1378 Arnold d'Horne1389 Joan III de Baviera1418 Joan de Wallenrode1419 Joan d'Heinsberg1456 Lluís de Borbó1484 Joan d'Horne1505 Erard de la Mark1538 Corneli de Berghes1544 Jordi d'Àustria1557 Robert de Berghes1564 Gerard de Groesbeek1581 Ernest de Baviera1612 Ferdinand de Baviera1650 Maximilià Enric de Baviera1688 Joan Lluís d'Elderen1694 Josep Climent de Baviera1724 Jordi Lluís de Berghes1744 Joan Teodor de Baviera1763 Carles Nicolau d'Oultremont1772 Francesc Carles de Velbrück1784 Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck1792 Francesc Antoni Maria de Méan29 de novembre de 1792 - sede vacante21 d'abril de 1793 - Francesc Antoni Maria de Méan20 de juliol de 1794 Suppressió del principat

Vegeu també: Sacre Imperi RomanogermànicBisbat de Lieja