Principat de Romania
| |||||
|
| |||||
| |||||
| Lema nacional: Toti in unu (en romanès: «Tots en un») Nihil Sine Deo (en llatí: «Res sense déu») (des de 1866) | |||||
| Himne nacional: Marş triumfal şi primirea steagului şi a Măriei Sale Prinţul Domnitor (des de 1862) | |||||
 | |||||
| Informació | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Capital | Bucarest i Iaşi Bucarest (des de 1862) | ||||
| Idioma oficial | Romanès | ||||
| Moneda | Ruble rus (1859-1867) Leu romanès (des de 1867) | ||||
| Període històric Segle XIX | |||||
| Elecció de Cuza | 24 de gener de 1859 | ||||
| Proclamació de Carles de Hohenzollern-Sigmaringen com a Príncep | 10 de maig de 1866 | ||||
| Guerra d'Independència | 24 d'abril de 1877 - 3 de març de 1878 | ||||
| Proclamació del Regne | 15 de març de 1881 | ||||
| Política | |||||
| Forma de govern | Monarquia parlamentària | ||||
| Príncep | |||||
| • 1859-1866: | Alexandru Ioan Cuza | ||||
| • 1866-1881: | Carles de Hohenzollern-Sigmaringen | ||||
| Primer Ministre | |||||
| • 1862: | Barbu Catargiu | ||||
| • 1876-1881: | Ion Brătianu | ||||
| Legislatura | Senatul i Adunarea Deputaţilor | ||||
.svg)
El Principat de Romania és el nom pel qual es coneix i identifica a Romania al llarg del període comprès entre la data d'elecció de Alexandru Ioan Cuza, com a príncep de Valàquia i Moldàvia (5 i 24 de gener de 1859), fins a la constitució oficial de Romania en un regne, l'any 1881, quan el príncep Carol va ser coronat com a Carol I, Rei de Romania. Aquesta denominació va ser començada a utilitzar de forma oficial a partir de l'any 1862. El Principat de Romania va tenir només dos prínceps, el primer Alexandru Ion Cuza (1859-1866) i el príncep alemany Carol de Hohenzollern-Sigmaringen, que posteriorment es convertiria en el futur rei Carol I. Al llarg de l'existència del Principat de Romania, el país centre europeu va aconseguir llur independència l'any 1877, que va ser ratificada al Tractat de Berlín (1878), que posava fi a la Guerra russoturca (1877-1878). El principat de Romania estava integrat territorialment per Valàquia i Moldàvia, així com la Dobrudja meridional.