Priscià de Cesarea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Priscià, o la Gramàtica, relleu procedent del campanar de Florència, de Luca della Robbia

Priscià de Cesarea (fl. segle VI), conegut de comú com a Priscià, fou un gramàtic llatí.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va escriure les Institutiones grammaticae, que constituí una obra àmpliament usada per a l'estudi del llatí a les escoles a l'Edat mitjana i que forní la matèria primera per a l'àmbit de la gramàtica especulativa de l'Escola modista.

Els detalls de la vida de Priscià són desconeguts. D'ascendència grega, nasqué i s'educà a Cesarea (actualment Cherchell, Algèria), la capital de la provincia romana de Mauretania Caesariensis, i d'acord amb Cassiodor, va ensenyar llatí a Constantinoble.

Entre les obres menors de Priscià hi ha un panegíric a l'emperador romà Anastasi I (491—518), que ajuda a ubicar-lo en el temps. A més, els manuscrits de les seves Institutiones grammaticae conténen una referència a que foren copiades el 526 o 527 per Flavius Theodorus, un escrivent del secretarial imperial.

Obres[modifica | modifica el codi]

L'obra més famosa de Priscià, les Institutiones grammaticae, és una exposició sistemàtica de la gramàtica llatina. La dedicatòria a Julià probablement fa referència al cònsol i patrici Julià l'Apòstata. Aquesta gramàtica està dividida en divuit llibres, els primers setze dels quals tracten principalment dels sons, la formació de les paraules i les inflexions; els dos darrers, que suposen entre una quarta part i una tercera part de la total obra, tracten de la sintaxi.

La gramàtica de Priscià es basa en obres prèvies de Eli Herodià i Apol·loni Díscol. Els exemples que inclou per a il·lustrar les normes han servit per a preservar nombrosos fragments d'autors llatins que d'altra forma s'haurien perdut, incloent-hi Ennius, Pacuvius, Accius, Lucilius, Cató i Marc Terenci Varró. Però els autors més citats són Virgili i, al costat seu, Terenci, Ciceró, Plaute; després Lucà, Horaci, Juvenal, Sal·lusti, Estaci, Ovidi, Livi i Persi.

Entre les obres menors de Priscià s'hi inclouen:

  • Tres tractats dedicats a Simancus (el sogre de Anicius Manlius Severinus Boetius): sobre pesos i mesures; sobre la mètrica de Terenci; i el Praeexercitamina, una traducció al llatí dels exercicis retòrics grecs d'Hermògenes de Tars.
  • De nomine, pronomine, et verbo ("Sobre el nom, el pronom i el verb"), un resum de part de les seves Institutiones per a l'ensenyament de gramàtica a les escoles.
  • Partitiones xii. versuum Aeneidos principalium: un altre manual escolar, usant preguntes i respostes per a disseccionar les primeres dotze línies de l'Eneida. N'examina la mètrica, cada vers i cada paraula.
  • El poema a Anastasi abans esmentat, en 312 hexàmetres amb una breu introducció iàmbica.
  • Una traducció en vers, en 1087 hexàmetres, del Periegesis de Dionís Periegeta, un repàs geogràfic del món.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • A. Schönberger: Priscians Darstellung der lateinischen Pronomina: lateinischer Text und kommentierte deutsche Übersetzung des 12. und 13. Buches der Institutiones Grammaticae, Frankfurt am Main: Valentia, 2009, ISBN 978-3-936132-34-2 (text llatí i traducció alemanya dels llibres XII i XIII sobre el pronom).
  • A. Schönberger: Priscians Darstellung der lateinischen Präpositionen: lateinischer Text und kommentierte deutsche Übersetzung des 14. Buches der Institutiones Grammaticae, Frankfurt am Main: Valentia, 2008, ISBN 978-3-936132-18-2 (text llatí i traducció alemanya del llibre XIV sobre la preposició).
  • A. Schönberger: Priscians Darstellung der lateinischen Konjunktionen: lateinischer Text und kommentierte deutsche Übersetzung des 16. Buches der Institutiones Grammaticae, Frankfurt am Main: Valentia, 2010, ISBN 978-3-936132-09-0 (text llatí i traducció alemanya del llibre XVI sobre la conjunció).
  • A. Schönberger: Priscians Darstellung der lateinischen Syntax (I): lateinischer Text und kommentierte deutsche Übersetzung des 17. Buches der Institutiones Grammaticae, Frankfurt am Main: Valentia, 2010, ISBN 978-3-936132-10-6 (text llatí i traducció alemanya del llibre XVII sobre la sintaxi llatina; primera part del Priscianus minor).
  • A. Schönberger: Priscians Darstellung des silbisch gebundenen Tonhöhenmorenakzents des Lateinischen: lateinischer Text und kommentierte deutsche Übersetzung des Buches über den lateinischen Akzent, Frankfurt am Main: Valentia, 2010, ISBN 978-3-936132-11-3 (text llatí i traducció alemanya del llibre "De accentibus").