Prizren

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Prizren o Prizreni (serbi Призрен, Prizren, turc: Prizren, Pürzeyn, Perzerrin) és una ciutat històrica al sud de Kosovo. És el centre administratiu del municipi i districtes homònims. La població el 2010 s'estimava en 234.978 habitants la municipalitat i 131.247 habitants la ciutat[1] principalment albanesos. El municipi compren tant la ciutat mateixa com altres 76 pobles.[2]

Prizren està situada a les pendents de les muntanyes Šar (albanès Malet e Sharrit) en la part sud de Kosovo, a 42° 14′ N, 20° 44′ E / 42.23°N,20.74°E / 42.23; 20.74.[3] El municipi té frontera amb Albània i la República de Macedònia.

Història[modifica | modifica el codi]

Antiga[modifica | modifica el codi]

La ciutat romana de Theranda.[4] a la Geografia de Claudi Ptolemeu és esmentada al segle II. Al segle V és esmentada per Procopi de Cesarea que diu que fou restaurada i era part de Dardània; apareix llavors el nom de Petrizên.[5] A vegades és esmentada en la relació a la província de Justiniana Prima. Es pensa que el seu nom modern ve del serbi antic, i vol dir fortalesa.[6][7]

Medieval[modifica | modifica el codi]

Des de 830 la ciutat i la regió sencera foren incloses al Primer Imperi Búlgar. El 1018, després de la caiguda de l'Imperi búlgar sota el tsar Samuel, el Bizantins crearen un Tema de Bulgària, i formaren un episcopat búlgar a Prizren.

Una revolta búlgara va esclatar el 1072 dirigida per Georgi Voiteh. Constantí Bodin de la casa de Vojislavljević que era també fill del rei serbi de Duklja Mihailo Vojislav, fou enviat pel seu pare i pel duc Petrilo amb els 300 millors soldats serbis per unir-se amb les forces de Voiteh a Prizren. Allà, Bodin fou coronat com Pere III, tsar dels búlgars de la casa de Comitopuli. La rebel·lió fou aplanada en pocs mesos el 1073 i el govern bizantí restaurat.

En una guerra dels croats contra l'Imperi Bizantí, el duc serbi Stefan Nemanja va conquerir Prizren el 1189, però després de la derrota de 1191, va haver de retornar la ciutat als bizantins. La ciutat fou ocupada pel Segon Imperi Búlgar el 1204, encara que finalment va acabar en mans del gran príncep Stefan Prvovenčani (Stefan II Nemanjić) de Sèrbia el 1208 durant un període d'inestabilitat interna a Bulgària sota Boril.

Restes de Sagrada Església Ortodoxa Sèrbia de la Salvació del segle XIV.

EL rei de Sèrbia Esteve Milutin va construir l'església de la Mare de Déu de Ljeviš a Prizren que es convertia en la seu del bisbat de Prizren de l'Església Ortodoxa Sèrbia. Durant el regnat de l'emperador Esteve Dushan durant el segle XIV, Prizren era la seu de la cort imperial establerta a la fortalesa a coneguda com Kaljaja, que era el centre polític de l'Imperi serbi. L'emperador serbi va construir el gran monestir del Sant Arcàngel, proper a la ciutat, el 1343-1352. A la proximitat de Prizren i havia Ribnik, ciutat on dos emperadors de Sèrbia van tenir la seva cort. La ciutat de Prizren va passar a ser coneguda com la Constantinoble sèrbia a causa del seu comerç i importància industrial. Era el centre de producció de seda, comerços fins i una colònia de comerciants de Kotor i Ragusa (moderna Dubrovnik). Al segle XIV Prizren era seu del cònsol de Ragusan per a tota la monarquia Sèrbia.

La ciutat va esdevenir part del domini de la dinastia de Mrnjavčević en el regnat del rei de Sèrbia Vukasin durant els anys 1360. Amb la desintegració final de l'Imperi Serbi, el sobirà de Zeta Đurađ I de la dinastia dels Balšić prengué la ciutat i els voltants el 1372. La dinastia de Branković dirigida per Vuk Branković va esdevenir llavors sobirana de la ciutat, sota vassallatge de la dinastia Lazarević, que aconseguí reunificar les anteriors terres sèrbies. El fundador de la dinastia Lazarević, el príncep heroi Lazar es va educar a Prizren. La dinastia canviaria la seva submissió cap a l'Imperi Otomà abans de retornar sota el Dèspota de Sèrbia Stefan Lazarević, fill de Lazar.

Període otomà[modifica | modifica el codi]

Vilayet de Prizren[modifica | modifica el codi]

El 1455 l'exèrcit turc otomà va conquerir Prizren que fou capital del sandjak del mateix nom; sota la nova organització administrativa de l'Imperi Otomà fou convertida en capital del vilayet de Prizren. Això incloïa la ciutat de Tetova. Es va construir una mesquita que fou el primer treball d'arquitectura otomana a Prizren (darrerament ha sofert reparacions serioses i renovació. Marino Bizzi, l'arquebisbe de Bar a Montenegro (Antivari), al seu informe de 1610 manifestava que Prizren tenia 8.600 cases grans i que era regada per moltes fonts d'aigua que fluïen, com fonts.[8] Enregistrava que la població de Prizren parlés la llengua de dàlmata, encara que alguna part del Sanjak de Prizren penetra a Albània, quina població parla la seva pròpia llengua.[9] Més Tard es convertia una part de la província otomana de Rumelia. Era una ciutat de comerç pròspera, beneficiant-se de la seva posició en les rutes comercials cap al nord sud i a l'est occidentals a través de l'Imperi. Prizren es convertia en una de les ciutats més grans de la província (vilaya o vilayet) otomana de Kosovo).

La ciutat fou presa al final del segle XVII (1689) per forces austríaques i els seus aliats locals dirigits per l'arquebisbe d'Skopje, l'albanes Pjetër Bogdani, que va organitzar una milícia de cinc mil albanesos (musulmans i catòlics); a causa d'una epidèmia (en la que ñ'arquebisbe va morir) els austríacs van evacuar la zona i els otomans posteriorment en recuperaren el control; el bisbe serbi va fugir a Sèrbia amb molts fidels albanesos i serbis.[10]

Prizren era el centre cultural i intel·lectual otomà de Kosovo. Era dominat per la seva població musulmana, que formava més d'un 70% de la seva població el 1857. La ciutat fou el centre cultural albanès més gran i la capital política i cultural dels albanesos kosovars. El 1871 es va fer a Prizren un seminari serbi, parlant-se de unir els antics territoris serbis amb el Principat de Sèrbia.

Vilayet de Kosovo[modifica | modifica el codi]

Prizren fou una part important del vilayet de Kosovo entre 1877-1912.

Lliga de Prizren[modifica | modifica el codi]

Durant finals del segle XIX la ciutat es convertia en un punt focal per al nacionalisme albanès i veia la creació el 1878 de la Lliga de Prizren, un moviment format per buscar la unificació nacional i alliberació dels albanesos dins de l'Imperi Otomà.

Revolució dels Joves Turcs[modifica | modifica el codi]

La revolució dels Joves Turcs fou un pas en el desenvolupament de l'Imperi Otomà que va conduir a la Guerra dels Balcans. El tercer exèrcit imperial otomà tenia una divisió a Prizren (també anomenat aleshores Pirzerin), la 30a Divisió d'Infanteria de Reserva Pirzerin (Otuzuncu Pirzerin Redif Frkas).

Guerres Balcàniques[modifica | modifica el codi]

La fortalesa de Prizren el 1905.

La guarnició de Prizren era part del destacament d'İpek en l'ordre de Batalla, el 19 d'octubre de 1912 en la Primera Guerra Balcànica.

Durant la Primera Guerra Balcànica la ciutat fou capturada per l'exèrcit serbi i s'incorporava al Regne de Sèrbia. Després que l'exèrcit serbi aconseguís control sobre la ciutat de Prizren, es van imposar unes mesures repressives en contra de la població civil. Destacaments serbis destruïen les cases, robaven, i feien actes de violència manant indiscriminadament.[11] Al voltant de 400 persones foren eliminats durant els primers dies d'administració militar sèrbia.[11] Els cossos eren pertot arreu als carrers. Segons testimonis, aquests dies a la ciutat i al voltant i havia uns 1.500 cadàvers d'albanesos.[12]

Als periodistes estrangers no se'ls permetia anar a Prizren.[12] El viatger britànic Edith Durham intentà visitar la ciutat pero en breu fou expulsat per les autoritats, com ho foren la majoria dels altres estrangers, i les forces montenegrines temporalment tancaren la ciutat abans que es restaurés ple control. Uns quants visitants hi van poder arribar incloent a Lleó Trotsky, llavors treballant com a corresponsal de guerra, i finalment emergien les notícies dels assassinats d'albanesos. Un dels relats més vívids era proporcionat per l'arquebisbe catòlic de Skopje, que escrivia una carta apassionada al Papa sobre les condicions espantoses a Prizren immediatament després de la seva captura per Sèrbia:

"La ciutat s'assembla al regne de mort. Truquen a les portes de cases albaneses, agafen els homes i els disparen de seguida, simplement perquè són albanesos.".[12]

Es calcula que 5.000 albanesos foren massacrats a l'àrea de Prizren.[12]

període iugoslau[modifica | modifica el codi]

Amb la invasió del Regne de Sèrbia per forces d'austrohongareses el 1915 durant el Primera Guerra Mundial, la ciutat fou ocupada pels Poders Centrals. L'Exèrcit de Sèrbia va expulsar a les forces centrals de la ciutat l'octubre de 1918. Al final de 1918 Prizren va quedar dins el Regne del Serbis, Croats i Eslovens format en part per la entitat territorial històrica de Serbia. El regne fou rebatejat el 1929 com a Regne de Iugoslàvia i Prizren quedava dins el Banate de Vardar, una de les seves divisions administratives.

Segona LLega de Prizren[modifica | modifica el codi]

Les forces de l'Eix, en concret les italianes, conquerien la ciutat el 1941 durant la Segona Guerra Mundial; fou annexionada a l'estat titella italià d'Albània. El 1943 amb l'ajuda de la Wehrmacht alemanya, Bedri Pejani creava la Segona Lliga de Prizren.[13]

Iugoslàvia Federal Democràtica[modifica | modifica el codi]

Vista de la ciutat vers 1940

Els Comunistes de Iugoslàvia l'alliberaven el 1944. Va quedar com a part de Kosovo i Metohija, dins la República Socialista de Sèrbia com a part de la República Federal Socialista de Iugoslàvia. La Constitució definia la Regió Autònoma de Kososvo-Metohija dins de la República Socialista de Sèrbia que al seu torn era un estat de component de la [[República Federal Socialista de Iugoslàvia. El 9-10 juliol de 1945 l'Assemblea Regional de Kosovo i Metohija celebrada a Prizren adoptava la decisió d'abolir l'autonomia de la regió i aprovava la integració directa a Serbia.

La província fou rebatejada a Província Socialista Autònoma de Kosovo el 1974, romanent part de la República Socialista de Sèrbia, però tenint drets similars a una República Socialista dins de la República Federal Socialista de Iugoslàvia. L'anterior estatus fou restaurat el 1989 per Slobodan Milosevic, i oficialment el 1990.

Molts anys després de la restauració del govern serbi a Prizren, aquesta ciutat i la regió de Dečani a l'oest romanien centres de nacionalisme albanès. El 1956 la policia secreta iugoslava va portar a judici a Prizren, a nou albanesos de Kosovo acusats d'haver estat infiltrats en el país per l'hostil règim comunista albanès d'Enver Hoxha. El "Judici Prizren" es convertia en una mena de causa cèlebre després que es va saber que un cert nombre de comunistes iugoslaus destacats havien tingut presumptament contactes amb els acusats. Els nou acusats es declararen tots culpables i condemnats a llargues penes de presó, però eren alliberats i declarats innocents el 1968 quan l'assemblea de Kosovo declarava que el judici havia estat "dirigit i falsejat."

Guerra de Kosovo[modifica | modifica el codi]

Barri serbi destruït de Prizren

La ciutat de Prizren no va patir gaire durant la Guerra de Kosovo però el seu municipi circumdant fou força afectat el 1998-1999. Abans de la guerra, l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa calculava que la població del municipi era al voltant eran en un 78% albanokosovar, un 5% sèrbia i un 17% des d'altres comunitats nacionals. Durant la guerra gran part de la població albanesa fou obligada amb intimidació a marxar de la ciutat. El barri de Tusus és el que més va patir. Entre 27 i 34 persones foren morts i un centenar de cases cremades.[14]

Al final de la guerra el juny de 1999, gran part de la població albanesa retornava a Prizren. Els serbis i els roma (gitanos proserbis) fugien; l'OSCE calculava que un 97% de serbis i un 60% de romes havien deixat Prizren abans d'octubre. La comunitat és ara predominantment ètnicament albanesa, però unes altres minories com turcs, ashkali (els gitanos proalbanesos constituïts en minoria) i bosniacs (incloent-hi la comunitat torbesh, goranis i pomacs) viuen també a la ciutat, be a la ciutat mateixa o en pobles al voltant; aquestos voltants inclouen Sredska, Mamusa, la regió de Gora, etc.[15]

La guerra i les seves seqüeles provocaven només una quantitat moderada de danys a la ciutat comparada amb altres poblacions a Kosovo.[16] Forces sèrbies van destruir un monument cultural albanès important a Prizren, l'edifici de la Lliga de Prizren.[17][18] El 17 de març, de 2004, durant l'agitació de Kosovo, tots els monuments culturals serbis a Prizren foren damnats, cremats o destruïts, com les antigues esglésies ortodoxes sèrbies:

  • Església de la Mare de Déu de Ljeviš datada de 1307, Patrimoni de la Humanitat.[19]
  • L'església de la Sagrada Salvació[19]
  • L'església de la Saant Jordi de Prizren[19] (L'Església més gran de la ciutat)
  • L'església de la Saant Jordi de Runjevac[19]
  • L'església de Sant Kyriaki]] i L'església de Sant Nicolas (Església Tutić)[19]
  • El monestir del Sant Arcàngel,[19]
  • El seminari ortodox de Sant Ciril i Metodi[19]

També, durant aquells aldarulls, el barri serbi sencer de la ciutat, prop de la fortalesa de Prizren, fou destruït completament, i tota la població sèrbia restant fou desallotjada de Prizren.[20][21]

Prizren ara[modifica | modifica el codi]

La municipalitat de Prizren és encara la més culturalment i ètnicament heterogènia de Kosovo, retenint comunitats de bosnians o eslau musulmans, turcs, i gitanos (roma i ashkali) a més a més a la població albanokosovar majoritària. Només un nombre petit de serbis kosovars roman a Prizren i la seva àrea, residint a pobles petits, enclavaments, o sent protegit en complexos d'apartaments.[1] A més, la comunitat turca de Prizren és socialment prominent i influent, i la Llengua turca és àmpliament parlada fins i tot per persones que no són ètnics turcs.

Vista de la Ciutat des del castell 2009

Llengües oficials[modifica | modifica el codi]

A la municipalitat de Prizren, l'albanès, el serbi i el turc són llengües oficials.[22][23]

Cultura[modifica | modifica el codi]

Prizren és la seu d'un festival de cinema documental d'estiu anomenat Dokufest. La ciutat té nombroses mesquites, esglésies ortodoxes i catòliques i altres monuments. Entre ells:

  • El Monestir del Sant Arcàngel.
  • El Monument de la LLiga de Prizren
  • La fortalesa de Kaljaja
  • L'Església de la Sagrada Salvació
  • Església de la Mare de Déu de Ljeviš
  • Església de Sant Nicolas
  • Mesquita de Sinan Pasha
  • Església de Sant Kyriaki
  • Mesquita de Muderis Ali Efendi
  • Catedral de Sant Jordi
  • Mesquita de Katip Sinan Qelebi
  • Catedral de Nostra Senyora del Perpetu Socors
  • Escola de Música de Lorenc Antoni

Aquests monuments, part del centre històric de la ciutat, han estat últimament amenaçats per les pressions del desenvolupament.[24] A més a més, la guerra, els focs, la dilapidació general i la negligència han cobrat el seu peatge en aquest paisatge arquitectònic únic.[25]

Nom Descripció Imatge
Shadervan
El Shadervan (grec Shadervan, turc Şadırvan), és una àrea turística a la cara sud de ciutat, hi ha nombroses cafeteries i restaurants. La font antiga d'aigua és un monument cultural protegit, hi ha una llegenda que si beus d'aquesta aigua és segur que hi tornaràs.[26][27][28] El Shadirvan
Vell Pont de Pedra
El Vell Pont de Pedra (albanès Ura e gurit, serbi Стари камени мост) és una de les característiques principals de la ciutat; creua fins a Prizrenska Bistrica. Vell Pont de Pedra
Fabrica de Prizren
La fabrica de pells de Prizren (albanès Lagjia e Tabakëve, serbi Призренска табахана Prizrenska Tabahana)[29][30] és un taller antic. Tabakëve és el seu nom en albanès, i la versió sèrbia és табахана, els dos derivats del turc Tabakhane, on "ana" vol dir casa.[31]
Gazi Mehmet Pasha Hammam
Els antics banys turcs (albanès Стари хамам Гази Мехмед-паше) són al centre de Prizren. Antics banys turcs
Mesquita de Kuklibeu
1534 (1543?) Mesquita de Kuklibeu (albanès Xhamia e Kuklibeut, coneguda també com mesquita de Kukli Bej Mesquita de Kuklibeu
Mesquita de Mustafe Pasha Prizreni
Mesquita de Mustafe Pashe Prizrenit (Xhamia e Mustafë Pashë Prizrenit/Xhamia e Mustafa Pashës). 1562-1563 Destruïda el 1950 en una turmenta; situada al lloc del que foren els quarters de l'UNMIK i avui edifici de la muinicipalitat 42° 12′ 36″ N, 20° 44′ 11″ E / 42.210060°N,20.736372°E / 42.210060; 20.736372 (municipality building prizren)
Mesquita de Muderis Ali Efendi
1543-1581 Mesquita de Muderis Ali Efendi Mesquita de Muderis Ali Efendi
Mesquita de Sinan Pasha
La mesquita de Sinan Pasha (albanès Xhamia e Sinan Pashës, serbi Синан Пашина Џамија, turc Sinan Paşa Camii és una antiga mesquita otomana de Prizren construïda el 1615 per Sofi Sinan Pasha, bey de Budim.[32] La mesquita domina el carrer principal de Prizren i es la figura principal en l'horitzó de la ciutat.[33] Mesquita de Sinan Pasha
Minaret de la Mesquita d'Arasta
restes del minaret Minaret de la Mesquita d'Arasta

Economia[modifica | modifica el codi]

Durant molt temps l'economia de Kosovo va estar basada en la indústria al detall ajudada pels ingressos que venien d'un gran nombre de comunitats d'immigrants a Europa Occidental. L'empresa privada, principalment empresa petita, va anar emergint lentament, com el processat d'aliments. Els negocis privats, com en qualsevol altre lloc a Kosovo, afronten dificultats a causa de la manca de capacitat estructural de creixement. L'educació és pobra, manca finançament, i les institucions regulatòries no tenen experiència bàsica. Les legislatures centrals i locals no tenen una comprensió del seu paper que és crear un ambient legal bo per al creixement econòmic i en canvi competeixen en la retòrica patriòtica. La inversió de capital estranger no pot emergir en tal ambient. A causa de dificultats financeres, s'han tancat unes quantes companyies i les fàbriques i altres negocis estan reduint personal. Aquesta caiguda econòmica general contribueix directament a la taxa de desocupació i pobresa, fent més dèbil la viabilitat financera/econòmica a la regió.[34]


Molts restaurants, negocis al detall privats, i els negocis relacionats amb serveis, operen com a botigues petites. Algunes botigues de comestibles més grans i grans magatzems s'han obert darrerament. A la ciutat, hi ha vuit grans mercats, incloent-hi tres mercats de productes alimentaris, un de cotxes, un de bestiar i tres de productes personals, d'higiene i de la llar. Hi ha abundància de quioscos que venen a més petites coses. Prizren sembla estar en plena prosperitat econòmica, però les aparences enganyen ja que amb la retirada de la presència internacional i la repatriació dels refugiats i desplaçats s'espera que l'activitat econòmica es contraurà progressivament. La saturació del mercat, l'alt atur, i la reducció de les remeses dels emigrants són indicadors econòmics ominosos.[34]

Hi ha tres cooperatives agrícoles a tres pobles. Molta producció de bestiar i productes agrícoles és privada, informal i a petita escala. Hi ha cinc bancs amb sucursal a Prizren: el Micro Enterprise Bank (MEB), el Raiffeisen Bank, el Nlb Bank, the Teb Bank i el Payment and Banking Authority of Kosovo (BPK).[34]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Demographics
Any Albanesos  % Bosniacs  % Serbis  % Turcs  % Roma  % Altres  % Total
1991 cens. 132.591 35,97 19.423 11,1 100.950 30,98 7.227 4,1 3.963 2,3 1.259 0,7 175.413
1998 n/a n/a 38,500 n/a 8,839 n/a 12,250 n/a 4,500 n/a n/a n/a n/a
Jan. 2000 181.531 76,9 37.500 15,9 258 0,1 12.250 5,2 4.500 1,9 n/a n/a 236.000
March 2001 181.748 81,9 22.000 9,9 252 0,1 12.250 5,5 5.424 2,4 n/a n/a 221.674
May 2002 182.000 79.,6 29.369 12,8 197 0,09 11.965 5,2 4.400 1,9 550 0.25 228.481
Dec. 2002 180.176 81,6 21.266 9,6 221 0,09 14.050 6,4 5,148 2,3 n/a n/a 221.374
Source: For 1991: Census data, Federal Office of Statistics in Serbia (figures to be considered as unreliable). 1998 and 2000 minority figures from UNHCR in Prizren, January 2000. 2000 Kosovo Albanian figure is an unofficial OSCE estimate January–March 2000. 2001 figures come from German KFOR, UNHCR and IOM last update March 2, 2001. May 2002 statistics are joint UN, UNHCR, KFOR, and OSCE approximations. December 2002 figures are based on survey by the Local Community Office. All figures are estimates.
Ref: OSCE .pdf

Segons el cens de 1991 dirigit per les autoritats iugoslaves, el municipi de Prizren tenia una població de 200.584 ciutadans:

Segons el mateix cens, la ciutat de Prizren tenia 92.303 habitants.

Just abans de la Guerra de Kosovo el 1998, l'OSCE estiamava la població del municipi de Prizren:

  • Albanesos 78%
  • Serbis 5%
  • Altres 17%

Segons una estimació de les Nacions Unides el 2003, la ciutat tenia aproximadament 124.000 habitants, molts albanesos ètnics. Segons la World Gazetteer, la ciutat tenia 131.247 el 2010.[1]

Personatges[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 World Gazzetteer. «Kosovo: largest cities and towns and statistics of their population», 2010. Arxivat de l'original el 2012-12-04. [Consulta: 6 August 2010].
  2. . OSCE. «Prizren September 2009», September 2009. [Consulta: 6 August 2010].
  3. . «El Món Gazetteer». Arxivat de l'original el 2012-12-04.
  4. . Theranda (Prizren) Iugoslàvia, The Princeton Encyclopedia of Classical Sites, Una ciutat romana a uns 76 km al sud-oest de Pristina al riu Bistrica a la regió de Kosovo i Metohija. Estava en la ruta directa que anava de Lissos a Macedònia fins a Naissus a Mesia Superior. La ciutat continuà existint durant els segles IV al VI però la seva major importància fou durant el període medieval quan va ser fins i tot la capital de Sèrbia per un temps curt durant el segle XIV
  5. . http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Procopius/Buildings/4B*.html
  6. . Mirjana Deteli, Градови у хришћанској и муслиманској епици, Belgrad, 2004, ISBN 86-7179-039-8.
  7. A comparar amb la txeca Pízenice o mont Ozren)
  8. . Bizzi, Marino. Relatione della visita fatta da me, Marino Bizzi, Arcivescovo d'Antivari, nelle parti della Turchia, Antivari, Albania et Servia alla santità di nostro Signore papa Paolo V (Report of Marino Bizzi, Archbishop of Bar (Antivari), on his visit to Turkey, Bar, Albania and Serbia in the year 1610) http://www.albanianhistory.net/texts16-18/AH1610.html, 1610. «This city contains 8,600 quite large houses,...Prizren is irrigated by fountains and other sources of flowing water,...» 
  9. . Bizzi, Marino. Relatione della visita fatta da me, Marino Bizzi, Arcivescovo d'Antivari, nelle parti della Turchia, Antivari, Albania et Servia alla santità di nostro Signore papa Paolo V (Report of Marino Bizzi, Archbishop of Bar (Antivari), on his visit to Turkey, Bar, Albania and Serbia in the year 1610), 1610 quote = In this region of Serbia they speak the Dalmatian language although the province penetrates partially into Albania, which has its own language.. 
  10. El cos de l'arquebisbe fou tret de la tomba pels otomans i destrossat pels gossos.
  11. 11,0 11,1 . Leo Freundlich: Albania's Golgotha
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 Archbishop Lazër Mjeda: Report on the Serb Invasion of Kosova and Macedonia
  13. . http://www.trend.infopartisan.net/trd0501/t400501.html
  14. Human Rights Watch, 2001 Under orders: war crimes in Kosovo, page 339. ISBN 1-56432-264-5
  15. Prizren.
  16. Human Rights Watch, 2001 Under orders: war crimes in Kosovo, page 338. ISBN 1-56432-264-5
  17. Andras Riedlmayer, Harvard University Kosovo Cultural Heritage Survey
  18. The Human Rights Centre, Law Faculty, University of Pristina, 2009 Ending Mass Atrocities: Echoes in Southern Cultures, page 3
  19. 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 19,5 19,6 . «Reconstruction Implementation Commission». Site on protection list. [Consulta: 9 December 2010].
  20. . Failure to Protect: Anti-Monority Violence in Kosovo, March 2004. Wuman Right Watch, 2004, p. 9. 
  21. . Warrander, Gail. Kosovo. Bradt, 2008, p. 191. 
  22. Observador Diplomàtic de http://www.diplomaticobserver.com/news_read.asp?id=1481 Llengua Oficial
  23. Aplicació de la llei sobre l'ús de les llengües pels municipis de kosovo - OSCE
  24. . «Report of Forum #2, Museum of Kosovo». Government of Kosovo, Ministry of Culture, Youth, and Sports, March 5, 2009.
  25. Cultural Heritage Without Borders, Workshop “Integrated conservation"; preservation and urban Planning” in Prizren November 2002
  26. [enllaç sense format] http://www.setimes.com/cocoon/setimes/xhtml/en_GB/features/setimes/articles/2010/10/25/reportage-01
  27. [enllaç sense format] http://www.esiweb.org/misc/walkablemappristina/pristina.htm
  28. [enllaç sense format] http://www.virtualtourist.com/travel/Europe/Republic_of_Serbia/Prizren-720375/Things_To_Do-Prizren-TG-C-2.html just a mention of the legend
  29. [enllaç sense format] http://www.kosovo.net/kosovo3.html
  30. [enllaç sense format] http://spomenicikulture.mi.sanu.ac.rs/spomenik.php?id=336
  31. [enllaç sense format] http://www.archive.org/stream/grammatikderserb00leskuoft/grammatikderserb00leskuoft_djvu.txt -ana aus türk. hane Haus; aufgenommen sind Wörter wie kahve-hane Kaffeehaus, tabehane (tabahana) = tabak-k. Gerberhaus, skr. kaväna, tabakäna;
  32. Elsie, Robert. Historical dictionary of Kosova. Rowman & Littlefield Publishers, Inc., 2004, p. 145. ISBN 0810853094. 
  33. «Cultural Heritage in Kosovo». UNESCO. [Consulta: August 6, 2010].
  34. 34,0 34,1 34,2 . «BOSNIA AND HERZEGOVINA REPUBLIKA SRPSKA NATIONAL ASSEMBLY ELECTIONS» p. 32. Office for Democratic Institutions and Human Rights, Organization for Security and Co-operation in Europe, 1997-11-22/23. [Consulta: 2008-03-27].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Prizren Modifica l'enllaç a Wikidata