Problemes d'escacs humorístics

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Els problemes d'escacs humorístics són puzles d'escacs en què s'usa l'humor com a primera o segona característica. Tot i que molts del problemes d'escacs, com altres formes creatives, són apreciats pel seu nivell artístic (Grimshaw, Novotny, i Lacny), els problemes d'escacs humorístics són divertits per ser una mica com ventiladors. En alguns casos, el compositor juga amb trucs per evitar que es resolgui satisfactòriament amb l'anàlisi típic d'un escaquista normal. En altres casos, l'humor en aquests problemes deriva d'una posició final inusual. A diferència dels puzles ordinaris, els problemes d'escacs humorístics poden implicar una solució que viola la lògica interna o les regles del joc.

Problemes auto-resolubles[modifica | modifica el codi]

V. Ropke, Skakbladet 1942
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 kl b8 c8 kd d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 pl b7 c7 pl d7 pd e7 f7 g7 h7
a6 b6 pd c6 d6 pl e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 pd b4 c4 d4 e4 f4 g4 h4
a3 pl b3 c3 d3 pl e3 f3 g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Mouen les blanques i fan escacs i mat en 6 jugades. Es pot parar?

Alguns problemes d'escacs no són realment puzles del tot. En el diagrama de la dreta, es pregunta a les blanques sobre l'escac i mat a les negres en sis moviments. La broma en aquest cas és que, amb les regles dels escacs, les blanques no tenen cap més remei que fer escac i mat en sis moviments: els únics moviments permesos porten directament a la "solució". La solució és 1.d4 b5 2.d5 b4 3.axb4 a3 4.b5 a2 5.b6 a1=qualsevol 6.b7 i escac i mat. Tim Krabbé proporciona altres exemples a la seva pàgina web d'escacs.[1]


Interpretacions poc convencionals de les regles dels escacs[modifica | modifica el codi]

Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 kd b7 pl c7 rl d7 e7 f7 g7 h7
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 kl b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Escac i mat en 1
Tim Krabbé, 1972
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 e7 f7 g7 h7
a6 b6 c6 d6 e6 pl f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 pd e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 pd d4 e4 f4 g4 pd h4
a3 b3 pd c3 pl d3 e3 kd f3 pl g3 pl h3 pd
a2 b2 pl c2 d2 e2 f2 g2 h2 pl
a1 rl b1 c1 d1 e1 kl f1 g1 h1 rl
Chess zhor 26.png
Escac i mat en 3

Les regles dels escacs són força simples i clarament definides. A despit d'això, alguns compositors de problemes s'han basat en les ambigüitats en les normes per crear els puzles humorístics. Un exemple típic seria la posició que es mostra en el diagrama de l'esquerra. Segons una llegenda d'escacs, un compositor va dir "les blanques fan mat en un moviment". Però sembla que és impossible (i actualment ho és, ja que les actuals regles de la FIDE requereixen que quan un peó promou, ha de promocionar en una peça del mateix color), però que abans no s'havia especificat el color de la peça promocionada, i la "solució" va ser per les blanques fer promoure un cavall negre a b8, cosa que priva el rei negre de l'única casella d'escapament.

Un exemple més sofisticat compost per Tim Krabbé es basa en un buit legal que existia en la definició de l'enroc. En el diagrama de la dreta, les blanques han de fer escac i mat en tres jugades. La variant principal és 1.e7 Rxf3 2.e8=T! (una promoció menor) Tg2 3.0-0-0-0-0-0! i mat. L'enroc de les blanques amb la seva torre acabada de promocionar, mou el rei a e3 i la torre a e2. Amb les regles d'escacs del moment, aquest moviment era legal perquè la torre no s'havia mogut encara. Posteriorment, la FIDE va modificar el reglament exigint que la torre de l'enroc ha d'ocupar la mateixa fila que el rei.


Posicions o moviments no usuals de les peces[modifica | modifica el codi]

M. Kirtley, 1r Premi, The Problemist 1986
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 ql e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 pd b7 c7 d7 e7 f7 g7 h7
a6 pl b6 pl c6 d6 e6 f6 pd g6 h6
a5 rl b5 c5 d5 e5 f5 pl g5 h5
a4 b4 pd c4 pl d4 e4 f4 pd g4 h4 pl
a3 nl b3 c3 d3 e3 bl f3 nl g3 h3
a2 kd b2 rd c2 d2 e2 bl f2 kl g2 h2 pl
a1 b1 c1 d1 e1 rl f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Escacs i mat en 8

Alguns problemes es caracteritzen per patrons de la forma de la col·lació de les peces gens usuals. Per exemple, mats directes i especialment mats ajudats han estat compostos amb les peces en forma de lletra o número, o fins i tot un arbre.

La "tasca de retorn a casa"[modifica | modifica el codi]

Un exemple interessant més el tenim en el problema de la dreta, on la posició final es fa ressò d'un patró familiar. Krabbé anomena a aquest problema la "tasca de retorn a casa". Escriu que «l'estratègia i els temes profunds són absents, les negres només tenen jugades forçades, així i tot és un dels problemes d'escacs més divertits que mai he vist».[2] Les blanques tenen automat en vuit moviments, és a dir, forcen a les negres fer escac i mat a les blanques contra la voluntat de les negres. La solució és 1.Cb1+ Tb3 2.Dd1+ Tc2 3.Ac1 axb6 4.Ta1 b5 5.Th1 bxc4 6.Re1 c3 7.Cg1 f3 8.Af1 f2 escac i mat.

El "tema de l'oruga"[modifica | modifica el codi]

G. Bridgewater, Chess 1936
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 kd b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 pl b7 pd c7 d7 e7 f7 g7 h7
a6 b6 pd c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 pd c5 d5 e5 f5 bl g5 h5
a4 b4 pd c4 d4 e4 f4 kl g4 h4
a3 b3 pd c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 rl b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Escac i mat en 6

Krabbé va anomenar com el "tema de l'eruga" als problemes i estudis on els peons doblats o triplicats es mouen un després de l'altre. El diagrama de l'esquerra mostra un exemple particularment ximple, on les blanques forcen mat en sis jugades. La solució és 1.Ab1 b2 b3 2.Ta2 3.Ta3 b4 b5 4.Ta4 5.Ta5 b6 6.Ae4 i mat. Krabbé va escriure un article complet sobre el tema de l'eruga, detallant-ne uns deu exemples.[3]

W. A. Shinkman, 1887
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 kd b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 pl b7 c7 d7 e7 f7 g7 h7
a6 pl b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 pl b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 pl b4 c4 d4 e4 f4 g4 h4
a3 pl b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 rl b1 c1 d1 e1 kl f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Escac i mat en 8

El compositor nord-americà William A. Shinkman (1847-1933) és famós per compondre el problema del diagrama de la dreta, amb els peons sextuplicats a la columna a. Tal com Krabbé escriu a la seva pàgina web, "La solució, com que ha de ser humorística, no és difícil: 1.0-0-0 Rxa7 2.Td8 Rxa6 3.Td7 Rxa5 4.Td6 Rxa4 5.Td5 Rxa3 6.Td4 Rxa2 7.Td3 Ra1 8.Ta3 i mat"[4] No obstant això, el problema és "arruïnat" (cook, en anglès, en l'argot de la composició d'escacs) perquè amb 1.Rd2 també es força el mat en vuit moviments. No obstant això, aquest problema no estava pensat que fos un mat en vuit jugades, sinó que fos un problema d'anàlisi retrospectiu en 34 moviments amb set captures consecutives de les negres.[4]

Humor en els problemes d'escacs tradicionals[modifica | modifica el codi]

L'humor és un component d'alguns dels temes tradicionals, com és el cas dels Escacs grotesc i Excelsior.

L'any 2004, Hans Böhm va patrocinar un torneig d'escacs per compondre estudis de finals humorístics. Les dues millors entrades apareixen amb les solucions a la pàgina web de Krabbe.[5][6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Exemples — vegeu 276, 267 i 265, en anglès.
  2. Open chess diary,en anglès, mireu el problema 289
  3. L'article no està disponible per enllaç directe, però es pot descarregar un arxiu a http://www.chesscafe.com/ (krabbe08.pdf).
  4. 4,0 4,1 «The Kuwait Immortal». Xs4all.nl., en anglès
  5. Open chess diary — veure problema 281, en anglès
  6. Open chess diary — veure problema 276, en anglès