Procel·làrid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Procel·làrids
Petrell del Cap (Daption capense)
Petrell del Cap (Daption capense)
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Procellariiformes
Família: Procellariidae
(Leach, 1820)[1]
Genera

Macronectes
Fulmarus
Thalassoica
Daption
Pagodroma
Halobaena
Pachyptila
Procellaria
Bulweria
Calonectris
Puffinus
Pseudobulweria
Lugensa
Pterodroma

Els procel·làrids (Procellariidae) són una família d'ocells de vida pelàgica que pertany a l'ordre dels procel·lariformes (Procellariiformes).

Descripció[modifica | modifica el codi]

Totes les espècies tenen unes foses nasals tubulars situades sobre el bec. De grandària variable, fan 26 – 87 cm de llargària (segons l'espècie) i un pes de 130 g – 4 kg. Llargues ales, amb una envergadura màxima de 2 metres. El plomatge de moltes espècies pot ser negre, bru o gris amb blanc. Unes poques són completament clares o fosques.

La veu es limita sovint a una cacofonia nocturna a les colònies.

Hàbitat i distribució[modifica | modifica el codi]

Viuen en alta mar i exploten una gran varietat de recursos alimentaris arreu dels oceans de tot el món, amb una major diversitat a l'hemisferi meridional.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

S'alimenten de peixos, calamars, plàncton i deixalles dels pesquers. Totes les espècies es desplacen llargues distàncies.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Els procel·làrids es reprodueixen en colònies, a les que tornen tots els anys per a pondre els ous a la mateixa illa, formant parelles normalment monògames per vida. Les femelles ponen un únic ou cada temporada, que coven per 43 – 60 dies, molt més temps que altres aus.

Algunes espècies tenen poblacions de milions de parelles reproductores, mentre altres ajunten només 200 individus. Algunes espècies, com els fulmars s'han explotat per segles per a obtenir oli o menjar la seva carn. Les espècies que tenen unes àrees de nidificació restringides a unes poques illes, es poden veure amenaçades per la introducció de depredadors que maten els adults o els pollets. També es veuen amenaçats pels palangres.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment les espècies d'aquesta família s'han inclòs a l'ordre dels Procel·lariformes, però en la taxonomia de Sibley-Ahlquist (1990, 1993), que basada en les tècniques d'hibridació d'ADN, es van incloure a l'ordre dels ciconiformes, quedant aquestes famílies reduïdes a subfamílies.

Segon els estudis de Sibley i Ahlquist la separació de les quatre famílies dels Procel·lariformes es va produir fa 30 milions d'anys. Els procel·làrids contenen clàssicament les espècies d'aus amb noms vulgars com els de fulmars, petrells, prions o baldrigues. En la classificació de Sibley-Ahlquist, s'inclouen de vegades els membres de les altres famílies de l'ordre, diomedeids, hidrobàtids i pelecanòidids. Avui, en general, s'ha tornat a la classificació tradicional. Es descriuen 14 gèneres:

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Procel·làrid
  1. Brands, Sheila. «Systema Naturae 2000 / Classification - Superfamily Procellarioidea». Project: The Taxonomicon, Aug 14 2008. [Consulta: 12 Feb 2009].