Procle de Constantinoble
 El sant en una pintura de Piotr Mikhailovitx Xamxin, 1847 (S. Petersburg, Museu Estatal Rus) |
|
| bisbe; Pare de l'Església | |
|---|---|
| Nom secular | Πρόκλος, Próklos, Proclus |
| Naixement | Últim quart del segle IV Constantinoble? |
| Defunció | juliol de 446 Constantinoble |
| Commemoració en | Església catòlica, Església Ortodoxa |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 24 d'octubre |
| Fets destacables | Patriarca de Constantinoble (434) |
| Iconografia | Com a bisbe |
Procle de Constantinoble (Proclus, Πρόκλος) fou un eclesiàstic grec, patriarca de Constantinoble. És venerat com a sant per les esglésies catòlica i ortodoxa.
Biografia [modifica]
Nomenat molt jove lector a l'església de Constantinoble fou amanuense (secretari) de Sant Joan Crisòstom i després d'Àtic, successor d'Arsaci de Tars (404-405) com a patriarca de Constantinoble; aquest darrer el va ordenar diaca i després prevere i Sisini I (Sisinnius 426-427), successor d'Àtic de Constantinoble (406-425), el va nomenar bisbe de Cízic, però com que no va anar a la ciutat, el poble va elegir un nou bisbe.
A la mort de Sisini (427) hi havia una general predisposició a elevar-lo al patriarcat, però finalment fou nomenat Nestori; Procle va lluitar contra les suposades heretgies del nou patriarca; deposat Nestori (431) fou altre cop candidat, i altre cop no fou escollit encara que els motius no són clars, i fou elegit Maximià de Constantinoble; però mort aquest, finalment Procle fou nomenat (434).
El 438 va portar les restes i va fer enterrar a Sant Joan Crisòstom a Constantinoble. Va morir el 446 i el va succeir Flavià de Constantinoble.
Va deixar diverses cartes i escrits, enumerat per Fabricius, destacant la carta περὶ πίστεως (datada el 435) i dirigida als bisbes d'Armènia sobre les opinions de Teodor de Mopsuèstia.
La seva memòria es commemora per l'església grega el 24 d'octubre.
| Precedit per: Maximià |
Patriarca de Constantinoble 434-446 |
Succeït per: Flavià |
