Producció de carxofes a Itàlia
La producció de carxofes a Itàlia ha tingut una llarga història al |país. Itàlia és el més gran productor del món [1] junt amb Espanya i França, els tres països en produeixen més del 80% del total del món.[2]
Història[modifica]
Hi ha dues teories pel que fa al seu origen: pot haver vingut de Xam, derivat del card, a través d'un procés de fertilització encreuat, mentre que d'altres l'ho atribueixen a la feina dels horticultors italians.[3]
Tanmateix, la primera documentació del conreu de la carxofa a Itàlia va ser durant el segle xv, a Nàpols, on es va considerar una nova espècie d'aliment.[4] El 1466, el banquer Filippo Strozzi la va portar a Florència. Per 1473, ja havia arribat a Venècia. Durant la collita de l'any 1915, es van produir 64.000 tones.[5] El país produeix dotzenes de varietats.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Boriss, Hayley. «Commodity Profile: Artichokes» (en anglès) p. 2, desembre 2005. [Consulta: 15 octubre 2014].[Enllaç no actiu]
- ↑ Ensminger, Audrey H.; Ensminger, Marion Eugene; Konlande, James E. The Concise Encyclopedia of Foods & Nutrition (en anglès). CRC Press, 21 d'abril de 1995, p. 58. ISBN 978-0-8493-4455-8 [Consulta: 15 octubre 2014].
- ↑ Capatti, Alberto; Montanari, Massimo; O'Healy, Áine. (en anglès). Columbia University Press, 2003, p. 41. ISBN 978-0-231-12232-0.
- ↑ Farm. The farm and the garden: an account of every vegetable production cultivated for the table, by the plough and the spade (en anglès), 1841, p. 36 [Consulta: 15 octubre 2014].
- ↑ International Society for Horticultural Science. Working Group on Artichoke. Proceedings of the IVth International Congress on Artichoke: Valenzano (Bari), Italy, October 17-21, 2000 (en anglès). International Society for Horticultural Science, 2005, p. 40. ISBN 978-90-6605-638-1 [Consulta: 15 octubre 2014].
- ↑ Joachim, David; Vetri, Marc. II Viaggio Di Vetri: A Culinary Journey (en italià). Random House Digital, Inc., 1 d'octubre de 2008, p. 74. ISBN 978-1-58008-888-6 [Consulta: 15 octubre 2014].