Producció integrada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La producció integrada és, segons la definició del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, el conjunt de «sistemes agrícoles d'obtenció de vegetals que utilitzen al màxim els recursos i els mecanismes de producció naturals i asseguren a llarg termini una agricultura sostenible, i introdueixen mètodes biològics de control, químics i d'altres tècniques que compatibilitzen les exigències de la societat, la protecció del medi ambient i la productivitat agrícola, així com les operacions realitzades per manipular, envasar, transformar i etiquetar productes vegetals acollits al sistema.»[1][2]

A diferència de l'agricultura ecològica la producció integrada utilitza, junt a mètodes biològics de control, productes agroquímics (adob, plaguicides) amb certes restriccions. Els objectius són el respecte al medi ambient la sostenibilitat i oferir certes garantíes de qualitat i sanitàries als consumidors.

Fonament[modifica | modifica el codi]

El fonament de la producció integrada és l'aplicació òptima dels coneixements científics, especialment agronòmics, i també dels econòmics. En un principi es va desenvolupar el concepte de lluita integrada que significava tenir en compte tots els factors biològics (depredadors naturals, susceptibilitat varietal...) i no biològics (temperatura, humitat...) per combatre plagues i malalties. A partir d'aquesta base s'ha anat estructurant el de producció integrada. Aquest sistema de producció s'ha estès en conreus llenyosos especialment en els cítrics, olives i fruiters i en els d'hivernacle.

Per tal d'afavorir a la fauna i flora autòctona les normatives preveuen mesures de foment de la biodiversitat, en crear àrees de compensació ecològica, en les quals no s'apliquin plaguicides o fertilitzants, establir refugis artificials per als ocells insectívors i rapinyaires, així com per als insectes que afvoreixin la pol·linització, respectar el biòtop d'espècies protegides, plantar tallavents o tanques vegetals amb espècies autòctones ecc.[1][3]

Regulació oficial[modifica | modifica el codi]

Chrysoperla carnea, larva, enemic natural utilitzat per a combatre la mosca blanca del tabac en la cultura d'olives, raïm, fruita seca i de llavors

A la Unió Europea està oficialment regulada i cada país aplica la seva normativa (Catalunya,[4][1][5][6][7] País Valencià[8]i Illes Balears[9] tenen cadascun la seva) que pot ser diferent encara que el concepte bàsic sigui el mateix.

L'adscripció oficial a aquest sistema és voluntària i comporta tot un seguit d'obligacions per part de l'agricultor i de controls per part de l'administració. En conseqüència està prohibida, per exemple, la utilització dels anomenats calendaris de tractaments als quals, de forma rutinària segons l'època de l'any, estan fixats unes aplicacions de productes agroquímics tant si la plaga o malaltia efectivament es presenta o no. L'ús de mitjans químics autoritzats s'ha de fer amb parsimònia, en respectar escrupulosament les instruccions i en eliminar de manera controlada els residus.

Els productes obtinguts sota aquest sistema porten una etiqueta identificativa, que en el cas de Catalunya, a més d'indicar Producció integrada porta dibuixada una marieta (Coccinella septempunctata).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]