Programa Constellation

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Logo del Programa Constellation.

Programa Constellation o Projecte Constellation (abreujat com CxP) és un programa de vol tripulat de la NASA, l'agència espacial dels Estats Units. Els objectius del programa són guanyar experiència significativa en actuar fora del medi ambient terrestre, desenvolupar les tecnologies necessàries per obrir les fronteres de l'espai i fer experiments científics.[1]

La NASA va crear aquest programa quan, l'aleshores president dels Estats Units George W. Bush, decidí que els Estats Units havien de tornar a la Lluna per a construir-hi una base d'operacions permanent i també explorar Mart a la primera meitat del segle XXI. El programa s'anomena Visió per a l'Exploració Lunar, i va ser llançat oficialment el 15 de gener del 2004.

A diferència del que passava en els projectes Saturn V i Transbordador espacial , on la tripulació i la càrrega eren llançades juntes en el mateix coet, el programa Constellation programa que tripulació i càrrega es llancin en coets separats — L' Ares I per la tripulació i l'Ares V per a la càrrega. Això permetrà transportar més càrrega per a cada missió.

Com a part del Programa Constellation la NASA fa plans per desenvolupar naus espacials i vehicles que reemplacin el Transbordador espacial i enviar astronautes una altra vegada a la Lluna i potser a Mart. La NASA està en procés de dissenyar dos coets Ares I i Ares V. Ares I tindrà l'única funció de llançar les tripulacions de la missió a l’òrbita. Ares V serà projectada per llançar altres tipus de material per a ser usat en missions i tindrà més capacitat de càrrega que l' Ares I. A més d'aquests dos coets la NASA projecta un conjunt d'altres naus espacials com el mòdul d'exploració i serveis Orion, la fase de sortida de la Terra, i la nau d'allunatge Altair.[2]

Hi ha un debat sobre la continuació o la rectificació d’aquest programa que va ser impulsat per George W. Bush.[3] La nova Administració Obama ha de decidir-ho després de la recepció d'un informe del Congrés dels Estats Units al respecte, el setembre de 2009.

Mòdul d'exploració i serveis Orion[modifica | modifica el codi]

Article principal: Orion (nau espacial)
Mòdul Orion

Està dissenyada per a ésser el compartiment de la tripulació. Consta de dues parts principals: El mòdul de la tripulació (similars als dels tipus Apollo ) però amb capacitat per a de 4 a 6 tripulants i el mòdul de servei cilíndric amb el sistema de propulsió i subministres, a més de dos panells solars. El mòdul de tripulació es pot reutilitzar unes 10 vegades.

Com a novetat de l’Orión respecte a l'Apollo destaca l'ús combinat de paracaigudes i airbags el que permetrà que pugui acabar la seva missió a terra en comptes i no al mar com passava amb els Apollo amb un estalvi econòmic considerable..

Està previst a més una versió no tripulada de l'Orion en missió de càrrega i amb possibilitat de fer experiments científics automatitzats i altres finalitats.

La companyia Lockheed Martin va ser la seleccionada com la principal per a construir les naus Orion el 31 d'agost de 2006.[4] La companyia Boeing va ser seleccionada per al vehicle d'exploració Orion el 15 de setembre de 2006.

Vehicles de llançament[modifica | modifica el codi]

Articles principals: Ares I i Ares V
Il·lustració de l' Ares I deixant l'atmosfera terrestre.

L'Ares posarà en òrbita les càpsules Orion. L'Ares I deriva del transbordador espacial. La primera etapa del coet disposa de combustible sòlid. Sobre els dos trams de l'Ares I s'hi disposa la càpsula Orion i la torre d'escapament d’emergència. El conjunt farà 93 metres de llargada. Està previst que les primeres proves tripulades de l'Ares I es facin cap l'inici de la dècada de 2010.

L'Ares V també deriva del transbordador espacial o Space Shuttle. L'Ares V serà un vehicle de càrrega que transportarà el mòdul d'allunatge, aquest mòdul s'acoblaarà en òrbita al mòdul de comandament Orion que seria llançat posteriorment en l’Ares I.

DIRECT és una proposta d'arquitectura alternativa de vehicle de llançament derivat del transbordador (SDLV, de l'anglès Shuttle-Derived Launch Vehicle) per ser utilitzada dins el marc de la Vision for Space Exploration de la NASA, que substituiria els coets planejats per l'agència espacial, l'Ares I i l'Ares V, amb una altra família de vehicles de llançament anomenats "Júpiter".

Nau Altair[modifica | modifica el codi]

Article principal: Altair (nau espacial)
Nau d’allunatge Altair

Altair serà el principal vehicle de transport a la Lluna, és molt més gran, fins a 5 vegades, que la del Projecte Apollo. Com la dels Apollo consta de dues parts: un estatge superior per a quatre persones i un estatge inferior amb les potes per al descens i també amb oxigen, aigua i equipament científic. Està previst que es situï en una zona de la lluna on posteriorment s'hi facin construccions.[5] l'Altair no es podrà reutilitzar.

Fase de llançament des de la Terra[modifica | modifica el codi]

Article principal: Earth Departure Stage
Lafase de llançament des de la Terra (Earth Departure Stage)

La fase de llançament des de la Terra (Earth Departure Stage ,EDS) és el principal sistema de propulsió que enviarà els Ares V Orion/Altair cap a la Lluna. La nau Orion serà llançada de forma separada en l’Ares I, i s’acoblarà amb la combinació Ares V EDS/Altair.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Programa Constellation