Programa espacial soviètic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estació espacial Mir.

S'engloben sota l'etiqueta de programa espacial soviètic les iniciatives astronàutiques desenvolupades per l'URSS des del 1931[1] fins al moment de la seva dissolució el 1991. Les ambicions espacials russes començaren al segle XIX, tingueren els seus primers estudis teòrics al principi del segle XX i es desenvoluparen principalment durant la Guerra Freda a la Unió Soviètica. Els soviètics foren pioners de la cursa espacial en ser els primers a enviar un satèl·lit (Spútnik 1), una criatura viva (Laika), un home a l'espai (Gagarin) i sondes interplanetàries a Mart (Marsnik 1) i Venus (Venera 1).

El 4 d'octubre del 1957, el satèl·lit Spútnik 1 fou llançat amb èxit per un coet R-7. El primer satèl·lit artificial[2] posat en òrbita sorprengué els estatunidencs, que ràpidament crearen la NASA per desenvolupar el seu programa espacial i intentar atrapar els soviètics.

El principal enginyer encarregat fou Serguei Koroliov. Tingué un gran equip, un altre membre destacat fou Borís Ievseièvitx Txertok, que estigué encarregat del desenvolupament de sistemes de guia i control.[3]

Un mes després, el 3 de novembre del 1957, la gossa Laika fou enviada a l'espai a bord del Spútnik 2. L'objectiu de la missió fou monitoritzar els efectes d'un viatge a l'espai en un ésser viu. Laika fou la primera criatura viva en orbitar la Terra.

El passat 12 de juliol del 2007, Rússia celebrà el 100 aniversari del naixement de Serguei Koroliov, el president Putin li entregà reconeixements i flors a la filla del pare del programa espacial.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Siddiqi, Asif A. Challenge To Apollo: The Soviet Union and the Space Race, 1945-1974 (en anglès). NASA, 2000, p. 4. 
  2. (rus) «Спутник-1 – начало космической эры». Rustrana.ru, 21 July 2005. Arxivat de l'original el 29 September 2007. [Consulta: 4 October 2007].
  3. [1]
  4. [2]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Programa espacial soviètic