Programari intermediari

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Esquema de la ubicació del programari intermediari

Programari intermediari (middleware, en anglès) es defineix com la capa de programari que es troba entre el sistema operatiu i les aplicacions del sistema. El principal objectiu del programari intermediari és ajudar a resoldre els problemes de conectivitat i interoperabilitat entre aplicacions, servint de traductor entre diferents tecnologies i protocols. És a dir, que qualsevol aplicació (independentment del seu origen) es pugui executar sota qualsevol sistema operatiu o maquinari, facilitant així el desenvolupament de la mateixa i amagant detalls de programació de baix nivell.

Estrictament parlant el programari intermediari no és imprescindible pel correcte desenvolupament d'un procés d'integració però sí que és cert que la seva utilització simplifica molt aquests processos.

Una aplicació comú per a un programari intermediari és permetre que programes desenvolupats per accedir a determinades bases de dades puguin accedir a altres bases de dades. També és comú el seu ús com a servei de missatgeria, permeten així que diferents aplicacions es puguin comunicar fàcilment.

Adaptat al món de la televisió, el programari intermediari serveix de plataforma d'enllaç entre els diferents proveïdors de serveis interactius i els diferents suports físics de descodificació (receptor de televisió). Els programaris intermediaris amb més implantació a són el MHP i el MediaHighway.

Funcions del programari intermediari[modifica | modifica el codi]

El programari intermediari proporciona les següents funcions:

  • Homogeneïtzar els diferents components del maquinari, sistemes operatius i protocols de comunicació.
  • En sistemes distribuïts, ocultar el fet que normalment una aplicació està formada per diferents parts interconnectades que s'executen en diferents localitzacions.
  • Proporcionar interfícies uniformes d'alt nivell pels desenvolupadors i integradors d'aplicacions, facilitant la composició, reutilització, portabilitat i interoperabilitat d'aquestes aplicacions.
  • Proveir un sistema de serveis comuns per realitzar diverses funcions de finalitats generals, per tal d'evitar el duplicat d'esforços i facilitar la col·laboració entre les aplicacions.

Tipus de programari intermediari[modifica | modifica el codi]

Estacions de missatgeria[modifica | modifica el codi]

Les estacions de missatgeria (EM) proporcionen assistència als sistemes en referència a la gestió del medi de comunicació. Concretament alliberen a las aplicacions de la tasca que suposa mantenir els paràmetres de la connexió i gestionen directament amb elles l'enviament i recepció de missatges. Amb una EM l'únic que precisen saber las aplicacions és com intercanviar missatges amb ella.

La EM assumeix el compromís de fer arribar els missatges al seu destí d'una manera ràpida i segura aparti de paràmetres de qualitat i acords de nivell de servei. Aquests acords s'expressen en termes d'un temps màxim d'entrega, reenviament fins a un número determinat de vegades o si el sistema remot no està disponible, etc. Les EM acostumen ocupar el centre d'una topologia en estrella.

Motors d'integració[modifica | modifica el codi]

Els motors o brokers d'integració (MInt) van aparèixer como una evolució de les EM. Els MInt hereten totes las característiques de les EM i incorporen un nou tipus de funcionalitats basades en la interpretació i tractament dels missatges (recordem que les EM no intervenien en el contingut dels missatges).

Entre els nous serveis cal destacar la traducció de missatges i l'enrutament basat en el contingut. També utilitzen topologia en estrella.

Busos d'integració[modifica | modifica el codi]

Es un tipus de programari intermediari dissenyat per a superar les limitacions dels MInt i respondre a les necessitats d'integració a una escala superior a la considerada fins aquell moment.

La mesura d'aquesta nova escala la proporciona el concepte d'organització estesa, es dir aquella amb diverses seus, fins i tot repartides per diferents continents i que a la vegada estableixen processos amb altes organitzacions sobre les quals no té cap control del seu sistema d'informació o comunicació.

Els ESB poden estar físicament distribuïts en diferents segments però constitueixen una unitat lògica mitjançant topologia bus.

Enllaços relacionats[modifica | modifica el codi]