Progress

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Progress (vila).
Nau Progress M acoblant-se a la ISS

Progress (progrés en rus) és una família de naus no tripulades russes utilitzada per a portar queviures i combustible a les estacions espacials. En un principi es van utilitzar amb les estacions Saliut 6, Saliut 7 i Mir, permetent que les tripulacions soviètiques i després russes estiguessin a l'espai de forma indefinida. Posteriorment es va usar a l'Estació Espacial Internacional. A més de subministraments i equips, la Progress utilitza motors per a elevar de forma regular l'òrbita de rotació de l'estació. El seu disseny està basat en la nau Soiuz, car utilitza quasi tots els mateixos components, exceptuant la càpsula per a la tripulació, què resta substituïda per un compartiment per a transportar combustible. En desacoblar-se d'una estació, les Progress són carregades amb desfetes i escombraries que es cremen juntament amb la nau en l'atmosfera terrestre. Les Progress van ser dissenyades per l'oficina de disseny soviètica TsKBEM, fundada per Serguei Koroliov. Actualment són construïdes per l'empresa russa RKK Energia. Les Progress són llançades pel coet Soiuz.

Disseny[modifica | modifica el codi]

El seu disseny és molt similar al de la Soiuz i consta de tres parts:

  • Mòdul orbital pressuritzat o mòdul de càrrega (en rus Gruzovoi Otsek, GO): similar al de la Soiuz, però s'utilitza per a transportar menjar, roba i equips varis. També incorpora el sistema d'acoblament automàtic. A diferència de la Soiuz, porta un seguit de canonades per portar combustible, hidrazina (UDMH) i el comburent, àcid nítric (N<sub>2sub>O<sub>4sub>) des del mòdul de càrrega fins a l'estació espacial, per a omplir així, els tancs de l'estació.
  • Mòdul del combustible (en rus Otsek Komponentov Dozapravki, OKD): l'única part diferent de les Soiuz. El mòdul de descens de la versió tripulada és substituït en la Progress per aquest mòdul no pressuritzat (per a impedir fugues en l'atmosfera de l'estació) que transporta el combustible i el comburent necessaris per a l'estació.
  • Mòdul de servei o propulsió (en rus Priborno-agregatniy Otsek, PAO): similar al de les Soiuz, porta un motor principal per a maniobres orbitals.

Versions[modifica | modifica el codi]

Progress[modifica | modifica el codi]

Versió inicial basada en la Soiuz 7k-T, un total de 42 naus Progress van ser llençades entre 1978 i 1990 a les estacions espacials Saliut 6, Saliut 7 i Mir.

Característiques tècniques

  • Massa: 7020-7249 kg
  • Càrrega transportada (Progress 1-24): ~2300 kg
  • Càrrega transportada (Progress 24-42): ~2500 kg
  • Longitud: 7,94 m
  • Diàmetre del mòdul de càrrega: 2,2 m
  • Diàmetre màxim: 2,72 m
  • Volum del mòdul de càrrega: 6,6 m³

Progress M[modifica | modifica el codi]

Versió basada en la Soiuz T i la Soiuz TM. Incorpora panells solars i un nou mecanisme d'acoblament automàtic. Entre 1989 i 2003 van ser llançades 48 Progress M a l'estació Mir i a l'Estació Espacial Internacional. Pot romandre a l'espai acoblada a una estació espacial un màxim de sis mesos, igual que les Soiuz. Aquesta limitació ve donada pels petits coets de posició que utilitzen d'hidrogen com a propulsant.

Progress M1[modifica | modifica el codi]

Lleugera modificació de la Progress M introduïda el 2000 per a l'Estació Espacial Internacional. Té una major capacitat de transport de combustible, 1950 kg. A més, pot transportar 1800 kg d'equips i queviures. Malgrat haver sigut introduïda la Progress M1, Rússia ha seguit llançant la Progress M.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Progress Modifica l'enllaç a Wikidata