Prolactina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La prolactina (PRL) és una hormona polipeptídica constituïda per 198 aminoàcids que s’encarrega principalment d’estimular i mantenir la producció làctica. La seva síntesi té lloc a les cèl·lules lactòtropes del lòbul anterior de la hipòfisi, la placenta i altres àrees del cervell. Es pot localitzar a la sang, al líquid amniòtic, a la llet, al líquid cefaloraquidi, al líquid fol·licular ovàric i al líquid seminal. El contingut d’aquesta hormona és més important en dones que en homes i cal dir que també està implicada en processos metabòlics, de regulació del sistema immunitari i en el desenvolupament pancreàtic.

Fou descoberta al voltant de l’any 1928 a la hipòfisi de vaca per Oscar Riddle i és considerada la hormona més antiga del regne animal. A més d’humans, la proteïna ha estat també trobada en insectes, amfibis, peixos i mamífers. La seva vida mitjana és de 10 minuts aproximadament.

Estructura[modifica | modifica el codi]

La seva estructura molecular consta de 198 aminoàcids, la seqüència dels quals no és del tot coneguda. Comparteix semblances amb la hormona del creixement i la somatotrofina coriònica humana i pot presentar tres formes diferents:

Prolactina petita (“Little prolactin”): És la forma més abundant i activa. El seu pes molecular s’aproxima a 25.000 daltons i es tracta d’una única cadena peptídica de 198 aminoàcids.

Prolactina gran (“Big prolactin”): És el resultat de la unió de diverses molècules de prolactina. A diferència de la prolactina petita, el seu pes molecular gira entorn els 50.000 daltons i la seva activitat és lleugerament inferior.

Prolactina gran-gran (“Big-big prolactin”): És una forma dimèrica de la “Big Prolactin”. No té activitat biològica i el seu pes molecular mitjà és de 150.000 daltons.

Funcions[modifica | modifica el codi]

El paper principal de la prolactina a l’ésser humà adult és lactogènic. En combinació amb l’estradiol i la progesterona (i també la insulina, la tiroxina i el cortisol), la prolactina prepara les mames per a la lactància mitjançant l’estimulació del desenvolupament dels alveols. A més a més, el lactògen placentari incrementa aquest efecte.

A les mames, l’estradiol antagonitza la producció de llet mediada per la prolactina, de manera que, quan es dóna a llum la placenta, els nivells elevats de prolactina indueixen la secreció de llet. L’estímul proporcionat per la succió envia una senyal per incrementar la secreció de prolactina centralment mediada. La reducció de la secreció de prolactina per part dels antagonistes de la dopamina impedeix o inhibeix ràpidament la secreció de llet després del part, és a dir, si no hi ha succió, la mare deixa de tenir llet. [1]

Per altra banda, al mateix temps la prolactina estimula la formació i la secreció de les proteïnes de la llet, la caseïna i la lactalbúmina, i incrementa tant la secreció d’àcids grassos i glucosa com el volum de la llet secretada.[2]

Per altra banda, la prolactina proveeix al cos la gratificació sexual després de l'acte sexual: L'hormona contraresta l'efecte de la dopamina, que és responsable de l'excitació sexual. Això es creu que causa el període refractari sexual. La quantitat de prolactina pot ser un indicador de la quantitat de satisfacció sexual i relaxació. Inusualment altes quantitats són sospitoses de ser responsables de la impotència i la pèrdua de la libido.

Suposadament, la prolactina present al líquid amniòtic realitza una funció fisiològica en el desenvolupament fetal. Pot tenir un paper a la osmorregulació fetoplacentària mitjançant la reducció del transport d’aigua a través de l’amnios desde el costat fetal. Pot contribuir a la maduració dels pulmons fetals i pot exercir un paper a l’estimulació del creixement fetal. La producció de prolactina per part del teixit decidual no està afectada per la dopamina o per els seus antagonistes farmacològics.

La secreció de prolactina per part de la hipòfisi fetal pot intervenir en la conservació d’aigua i sal i a l’osmorregulació quan l’embaràs finalitza. La prolactina sèrica fetal pot estar estimulada per un augment d’osmolaritat i el sodi al sèrum del cordó, i actúa com un antidiürètic.

Patologies associades a la prolactina[modifica | modifica el codi]

Els valors normals en els quals es troba normalment la prolactina són:

Homes: 2 a 18 ng/mL

Dones que no estan embarassades : 2 a 29 ng/mL

Dones embarassades: 10 a 209 ng/mL

Tanmateix, aquests exemples estan formulats en base a uns valors establerts però evidentment permeten modificacions encara que no gaire substancials.

Hiperprolactinemia (hipersecreció de la hormona): És un trastorn que es caracteritza per un augment en els nivells normals de prolactina. Pot ser produïda per diversos factors:

- Factors fisiològics: Degut a l’embaràs, la lactància, i la manipulació de les mames, però en aquest cas, és d’origen natural i per tant està associada a situacions normals.

- Factors patològics: Els prolactinomes són tumors benignes de la glàndula hipòfisis o pituïtària.

- Factors medicamentosos: Tractaments amb alguns fàrmacs tranquil·litzants, estrògens, antidepressius i alguns antihipertensius

- Factors psicològics: l’estrès elevat pot ser una causa freqüent de hiperprolactinemia.

D’aquesta manera, una desviació molt exagerada d’aquests valors, permet veure que existeix alguna alteració o patologia associada.

== Referències==

{{reflist}}

  1. J. Copeland, Larry. Ginecología. 2a edició (en español). Editorial Medica Panamericana. 
  2. «Prolactin» (en anglès). [Consulta: 20/10/14].