Prolecitòfors
Prolecithophora  | |
|---|---|
 Plagiostomum vittatum | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Eumetazoa |
| Fílum | Platyhelminthes |
| Classe | Turbellaria |
| Ordre | Prolecithophora Karling, 1940 |
Els prolecitòfors (Prolecithophora) constitueixen un ordre de turbel·laris petits, actius i aquàtics. Se'n coneixen unes 300 espècies. La majoria presenten una forma de goteta allargada i estilitzada, i són blancs o grocs opacs; sovint tenen bandes o taques de colors com el porpra, groc, vermell, o marró. Presenten des de cap a tres (normalment dos) parells d'ulls constituïts per copes de pigment, i sentits tàctils i quimioreceptors ben desenvolupats. Amb poques excepcions, les espècies són hermafrodites proteràndrics amb fecundació interna. Les càpsules d'ous, segons l'espècie, s'enganxen a diverses superfícies dures; els nounats són còpies en miniatura dels pares.[1]
Ecologia[modifica]
Tots els prolecitòfors són aquàtics, la majoria viuen als oceans. Algunes espècies, en concret les que viuen a l'aigua dolça, són predadors o carronyaires, però moltes espècies marines es troben associades amb animals colonials com els briozous o viuen com a simbionts sobre animals més grossos com les garotes; poques espècies carreguen algues simbiòntiques. Tot i que són bons nedadors, rarament s'allunyen del terra; els espècimens joves es poden trobar en el plàncton. Moltes espècies mostren fototaxi positiva o negativa. (Norén, 2002)
Distribució[modifica]
La majoria de prolecitòfors viuen als oceans. També hi ha espècies a aigües salobres o dolces; al llac Baikal una radiació adapativa ha dut a un elevat nombre d'espècies endèmiques. L'ordre té una distribució cosmopolita: la majoria d'espècies descrites són d'aigües temperades, mentre que es coneix poc d'espècies tropicals o d'aigües profundes. Això probablement és degut a un artefacte de mostreig, ja que se sap que els prolecitòfors són comuns als tropics; quan Norén & Jodnelius (2004) van mostrejar la costa adjacent a Phuket Marine Biological Center, Phuket, Tailàndia, van trobar 14 espècies de prolecitòfors, tots nous per a la ciència.[2]
Classificació[modifica]
No hi ha consens pel que fa a l'afinitat i classificació dels prolecitòfors. La classificació que es presenta aquí segueix la de Noren (2002), i es basa principalment en dades moleculars.
- Platyhelminthes
- Rhabditophora
- Neoophora
- Adiaphanida
- Fecampiida
- Tricladida
- Prolecithophora
- Protomonotresidae - espècies exclusives del llac Baikal, amb una excepció.
- Plagiostomidae - principalment marins, poques espècies d'aigua dolça.
- Pseudostomidae - espècies exclusivament marines.
- Adiaphanida
- Neoophora
- Rhabditophora
Filogènia[modifica]
Posició filogenètica dels prolecitòfors dins el grup dels platihelmints segons el treball de Laumer i col·laboradors publicat l'any 2015:[3]
| Platyhelminthes |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Prolecitòfors |
- ↑ Karling, T. G. 1940. "Zur Morphologie und Systematik der Alloeocoela Cumulata und Rhabdocoela Lecithophora (Turbellaria)". Acta Zoologica Fennica, 26, 1–260.
- ↑ Noren M, Jondelius U. 2004. "Four new species of the family Plagiostomidae Graff, 1882, (Prolecithophora, "Platyhelminthes") from Phuket, Thailand". Phuket Marine Biological Center Research Bulletin 65:2
- ↑ Christopher E Laumer, Andreas Hejnol, Gonzalo Giribet, 2015. Nuclear genomic signals of the 'microturbellarian' roots of platyhelminth evolutionary innovation. eLife 2015;10.7554/eLife.05503.
- Noren M. 2002. Phylogeny and classification of prolecithophoran flatworms. Doctoral thesis at Stockholm University. ISBN 917265478-3.
- Noren M, Jondelius U. 2002. "Phylogenetic position of the Prolecithophora (Rhabditophora, "Platyhelminthes")". Zoologica Scripta. 31:4