Promisqüitat
Promisqüitat és la pràctica de relacions sexuals amb diverses persones, parelles o grups sexuals, en contraposició amb la monogàmia, tant en el regne animal com entre els éssers humans. La OMS defineix promiscuïtat com més de 2 parelles sexuals en menys de 6 mesos.[1] Si no es practica un sexe segur, l'augment de la quantitat de parelles sexuals amb les que no s'utilitza preservatiu s'incrementa considerablement la possibilitat de contagiar-i propagar alguna malaltia de transmissió sexual o embaràss no desitjats. Si no es practica un sexe segur, l'augment de la quantitat de parelles sexuals amb les que no s'utilitza preservatiu s'incrementa considerablement la possibilitat de contagiar-se i propagar alguna malaltia de transmissió sexual o embarassos no desitjats.
Història i religió [modifica]
Per a la majoria de les religions, la promiscuïtat és el contrari a la castedat. En l'àmbit social es considera el contrari a la monogàmia, encara que també existeix el terme bigàmia, que especifica l'activitat sentimental i per tant sexual amb dues persones. Per això podria assumir que una persona promíscua manté relacions sexuals amb més de tres parelles, encara que en realitat no hi ha un nombre "mínim" de companys sexuals per definir la promiscuïtat.
Promiscuïtat és un terme que pot variar entre cultures i que ha variat també en la història. Per a religions com el cristianisme, islam o judaisme, la promiscuïtat és un acte escandalós, ja que aquestes valoren el matrimoni i la monogàmia. No totes les religions comparteixen aquesta opinió: el budisme té una visió diferent al sexe i fins i tot a la prostitució. L'islam en el seu moment permetia, d'acord l'Alcorà, que els homes poguessin tenir diverses esposes, encara que això no es considera com promiscuïtat, perquè totes les seves esposes han d'estar d'acord amb aquest fet, i l'home ha de complaure per igual a totes, tant en el material com en l'afectiu.
En la cultura popular occidental l'actitud és variable. La psicologia i l'alliberament sexual han influït en la visió i tolerància social davant la promiscuïtat. En programes televisius com la sèrie nord-americana Sex and the City, es presenta la promiscuïtat com una cosa normal en la vida diària.
La companyia de condons Durex va dur a terme una enquesta en la que donaven dades sobre el comportament i la vida sexual de gent de diferents països. Entre els seus moltes dades es poden esmentar:
- Els turcs tenen el major nombre de parelles sexuals (14/05) i els qui tenen menys són els habitants de Índia (3.0).
- Els noruecs són els que practiquen menys sexe segur, mentre que a l'Índia és on es practica més.
- Els grecs tenen sexe la major quantitat de vegades anualment (138 vegades), mentre que segons aquesta enquesta els japonesos en tenen menys que altres països (45 vegades l'any).
- El 70% dels noruecs han tingut sexe ocasional, en comparació amb els habitants de l'Índia, on només el 13% ha practicat sexe casual.
Vegeu també [modifica]
Nota [modifica]
- ↑ Kedarnath Dash. Invitation to social and cultural anthropology. Atlantic Publishers & Dist, 1 January 2004, p. 49–. ISBN 9788126903238 [Consulta: 21 maig 2011].
