Promptuario Trilingüe
 |
S'ha proposat que «Josep Broc» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió, pendent de concretar). |
 portada | |
| Tipus | diccionari  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Josep Broc |
| Llengua | Català, castellà i francès |
| Editorial | Impremta de Pau Campins |
| Dades i xifres | |
| Gènere | Diccionari plurilingüe |
El Promptuario trilingüe (o Promtuario trilingüe, en algunes impressions) és un diccionari català-castellà-francès, obra del clergue i mestre de francès Josep Broc (o Broch).
Contingut i descripció de l'obra[modifica]
El seu títol complet és Promptuario[1] trilingue, en el que se manifiestan con toda claridad todas las vozes que generalmente sirven pare el Comercio Político, y sociable en los tres Idiomas, Cathalan, Castellano, y Francés, á fin de què los poco instruidos en algunos de los dos primeros, entren con menos dificultad á la inteligencia del tercero. Fou publicat a Barcelona el 1771 per l'impressor Pau Campins.
Es tracta d'una obra breu, de petit format, de butxaca, que constitueix la primera publicació important per a l'aprenentatge del francès a partir català des del diccionari castellà-francès-català de Pere Lacavalleria.
En la seva dedicatòria "Al lector"[2] l'autor indica que la seva finalitat és facilitar a la joventut una obra pràctica que li eviti haver d'acudir als diccionaris o gramàtiques relatives al francès que hi havia a l'època, evitant el dispendi o la dificultat de maneig que li suposarien tals altres obres.
Les paraules són presentades sense ordre alfabètic, a tres columnes (catalanes, castellanes i franceses) seleccionades o agrupades per matèries, com indica, és a dir, pels clàssics grups lògics:
- "Dignitats Espirituals, y altres cosas."
- "Dignitats temporals y altres cosas."
- "Oficials de Justicia."
- "Diversos generos de castichs."
- "Les parts y membres del cos humá, y altres cosas."
- "Vestits per home, y dona, y altres cosas."
- "Las set arts liberals, y algunas ciencias."
- "Graus de Parentela, y altres cosas."
- "La casa y sas parts ab sos mobles."
- "Del menjar, y beurer."
- "De las malaltias del home."
- "De la Guerra, y de la Marina."
- "Noms d'alguns Peixos."
- "Ciutat, Carrers, Plasas, y altres particularitats."
- "Noms de diferents Oficis, y altres cosas."
- "Diferents generos de Cavalls, ab sos adresos."
- "Diferents generos de Arbres, fruitas, plantas, y flors."
- "Metalls minerals, y Pedras preciosas."
- "Dels Elements, y meteoros."
- "Noms de diversos Aucells, y tots per son ordre."
- "Animals domestichs."
- "Animals silvestres, feroces, y amfibios."
- "Animals insectos."
- "Dels temps, y sas parts."
- "Del cel y sos signos."
- "De alguns noms, propris de homes."
Segons els estudis lexicogràfics,[3] es tracta d'una obra d'interès per la gran quantitat de lèxic contrastat que aporta.
Notes[modifica]
- ↑ O "Promtuario", segons les impressions, com s'ha dit.
- ↑ "Luego que tuve idea, Lector amado, de dar a la luz el presente Promptuario, se ocurrió a mi imbecilidad lo que no puede ocultarse a tu discreción, y es que estos mismos nombres se hallan con más extensión en Vocabularios, y Gramaticas, y habiendo de satisfacer à este cargo porque no tengas mi trabajo por ocioso, digo que el fin que he tenido ha sido dar a la Juventud un Promptuario con que tuviera à mano todas las vozes que ocurren en Negocios, y regulares conversaciones políticas, y al mismo tiempo que se hiziera capaz de los nombres de las cosas en las tres lenguas; y como ni todos tienen caudal para comprar Vocabulario, singularmente el que dá mas luz en este assumpto, que es el de D. Francisco Sobrino, ni aunque le téngan pueden llevarle en la faltriquera para buscar lo que ocurra, resolví componer este Promptuario, donde rara es la voz que pueda ocurrir en el Comercio Político, que no se encuentre al prompto. Y aunque en la Gramatica, que ultimamente ha salido de Don Antonio Galmace, se hallan con este orden los nombres, y no por Abecedario como en los Vocabularios; como en la dicha Gramatica no se hallen los terminos mas que en Francés, y Castellano, y la experiencia me enseñe que muchos Catalanes no poseen con perfeccion la lengua Castellana, especialmente en la propriedad de vozes; acá lo encontrarán todo, no solo para instruirse del Catalan al Castellano, sino para imponerse desde estos dos Idiomas al Francés, y al contrario. Este ha sido mi fin en este Promptuario, si te parece mal te costará mui poco el sufrirlo, y menos el comprarlo: si te parece bien, demos las gracias à Dios, de quien como principio depende todo lo bueno. Vale."
- ↑ *Germà Colon i Amadeu-J. Soberanas, Panorama de la lexicografia catalana: de les glosses medievals a Pompeu Fabra; pàg. 121.
Bibliografia[modifica]
- Germà Colon i Amadeu-J. Soberanas, Panorama de la lexicografia catalana: de les glosses medievals a Pompeu Fabra, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1991 (2ª ed.).
- Albert Rico i Joan Solà, Gramàtica i lexicografia catalanes, síntesi històrica. Universitat de València, València 1995.
- Manuel Llanas i Pont, L'edició a Catalunya: segle XVIII. Gremi d'Editors de Catalunya, Barcelona 2003.
- Antoni Ferrando Francès i Miquel Nicolás Amorós, Història de la llengua catalana, Ed. UOC, Barcelona 2005.
Enllaços externs[modifica]
- Vegeu reproducció digital d'aquesta obra a la Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives o a Google Books