Proserpinus proserpina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Borinot de la matajaia
Proserpinus proserpina.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Lepidoptera
Subordre: Glossata
Infraordre: Heteroneura
Superfamília: Bombycoidea
Família: Sphingidae
Subfamília: Macroglossinae
Tribu: Macroglossini
Gènere: Proserpinus
Espècie: P. proserpina
Nom binomial
Proserpinus proserpina
(Pallas, 1772)
Proserpinus proserpina habitat map.png
Sinònims
  • Sphynx proserpina Pallas, 1772
  • Sphinx schieffermilleri Fuessly, 1779
  • Sphinx oenotherae Denis & Schiffermüller, 1775
  • Sphinx francofurtana Fabricius, 1781
  • Proserpinus aenotheroides Butler, 1876
  • Proserpinus proserpina attenuata Schultz, 1904
  • Proserpinus proserpina brunnea Geest, 1903
  • Proserpinus proserpina grisea Rebel, 1910
  • Proserpinus proserpina infumata Closs, 1911
  • Proserpinus proserpina schmidti Schmidt, 1914
  • Pterogon proserpina gigas Oberthür, 1922
  • Pterogon proserpina japetus Grum-Grshimailo, 1890
  • Pterogon proserpina maxima Grum-Grshimailo, 1887

El borinot de la matajaia (Proserpinus proserpina) és un heteròcer glossat de la família Sphingidae.

Distribució[modifica | modifica el codi]

A Europa es pot trobar a la Península Ibèrica, França, Luxemburg, Europa Central, Suïssa, Itàlia, Sicília, països de l'antiga Iugoslàvia, Albània, Bulgària i Romania. Les poblacions s'estenen de l'est d'Europa fins al Turquestan. També n'hi ha al Marroc amb la subespècie P. p. gigas. Als Països Catalans és una espècie molt rara i local; absent a les Balears.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Imago[modifica | modifica el codi]

Cos robust, envergadura alar dentre 36 i 60 mm.[2] Destaca el seu color verd oliva, clar a l'abdomen, amb una franja horitzontal més fosca a les ales posteriors i una forma triangular clara al tòrax. La forma de les ales, a diferència de Macroglossum stellatarum, és irregular, imitant les fulles. Ales posteriors vistoses, de color taronja, amb una gran franja marginal negra. No presenta cap concentració de pilositat a l'extrem de l'abdomen. Cap també verd oliva, amb antenes negres d'extrem blanc.

Eruga[modifica | modifica el codi]

Pot arribar fins als 70 mm.[2] A diferència de la majoria de membres de la família, no presenta una cua al final de l'abdomen. En comptes d'aquesta, té una protuberància amb un ocel d'anells negre i groc. Presenta dues formes, l'una marró i l'altra verda, seguint els mateixos patrons. Generalment el dors és més fosc i els laterals clars, amb taques obliqües poc pronunciades. Cap verd o marró clars.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Prefereix regions muntanyoses, clars de bosc, prats limítrofs, pendents assollejades, fins a 1500m als Alps i 2000m a la Península Ibèrica. L'eruga s'alimenta d'Epilobium hirsutum, Epilobium angustifolium, Epilobium palustre, Epilobium dodonaei, Epilobium montanum, Oenothera biennis o Lythrum salicaria.

Període de vol i hibernació[modifica | modifica el codi]

Normalment una generació a l'any amb adults entre finals de maig i principis de juny, amb variacions locals.[2] Als llocs més càlids es produeix una segona generació, que vola durant l'agost. Hiverna com a pupa en una cavitat subterrània.

Costums[modifica | modifica el codi]

Hàbits nocturns, tot i que de vegades es pot observar de dia.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Proserpinus proserpina» (en anglès). [Consulta: 12 de gener de 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Proserpinus proserpina» (en anglès). Sphingidae of Western Palaearctic. A.R. Pittaway. [Consulta: 6 de gener de 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Helgard Reichholf-Riehm, 1985. Mariposas. ISBN 84-7031-555-2.
  • P.C. Rougeot & P. Viette. Guía de Campo de las Mariposas Nocturnas de Europa y Norte de África. ISBN 84-282-0567-1.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]