Prospectiva

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Segons el sociòleg francés Gaston Berger, la prospectiva és la disciplina que estudia el futur per comprendre'l i poder-lo influir. Tot i que es fa servir per designar genèricament els estudis de futur a l'Europa continental i Hispanoamèrica, per poder parlar amb propietat de prospectiva cal que es donin un seguit de requisits: la cientificitat, és a dir, el desig d'operar segons els principis del mètode científic de reproductibilitat i falsabilitat; la transversalitat, o la necessitat d'acarar la recerca de l'esdevenidor des d'una perspectiva multidisciplinària; la normativitat, o el convenciment que l'estudi sobre el demà ha de servir per dirigir l'acció en el present sobre la base d'una major responsabilitat vers el futur; l'abast, en prospectiva es treballa a mig o llarg termini i la multiplicitat, que implica treballar per presentar el futur en forma d'opcions alternatives que facin rellevant l'elecció humana.

Cal també evitar l'error de confondre el futur amb l'objecte de la prospectiva ja que, de fet, en prospectiva s'estudia el que pot passar en el futur, no el futur en si mateix. Per tant, l'esdevenidor és l'àmbit de treball, mai l'objecte de la prospectiva.

Existeixen altres denominacions en altres parts del món; així, en l'àmbit anglosaxó la denominació genèrica és Future Studies i, tot i que, comunament es tradueix per prospectiva no té el caràcter marcadament normatiu que s'atribueix a aquesta. Darrerament, també, ha aparegut un nou concepte: foresight, que ha fet fortuna al Regne Unit i en l'àmbit de la Unió Europea, tot i que no és clar quina especificitat presenta respecte de la prospectiva o els future studies.

Autors destacats[modifica | modifica el codi]

Alguns autors han destacats com a futuristes o pensadors reconeguts de prospectiva:

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Entre els principals centres de referència en el tema de la prospectiva i els estudis de futur destacar: