Prospero Colonna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Prospero Colonna
1452 Civita Lavinia, LaciMilà, 30 de desembre de 1523
Gravat de Prospero Colonna
Gravat de Prospero Colonna
Lleialtat: Estats Pontificis
Anys de servei: 1484 - 1523
Batalles/guerres: Guerres d'Itàlia

Prospero Colonna (1452 - Milà, 30 de desembre de 1523), algunes vegades anomenat Prosper Colonna , va ser un condottiero italià al servei successivament de França, els Estats Pontificis, Espanya i el Sacre Imperi Romanogermànic durant les Guerres Italianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Membre de l'antiga família noble dels Colonna, va néixer a Civita Lavinia, prop de Velletri (Laci) el 1452 i era cosí de Fabrizio Colonna.

La seva primera acció notable com a líder militar va tenir lloc el 1484, quan va defensar el castell familiar de Paliano contra un atac de les famílies rivals Orsini i Riario. Després d'haver participat en algunes batalles més, Prospero, que s'havia unit al partit del cardenal Giuliano della Rovere, va ser tancat en el castell de Sant'Angelo (Roma) pel Papa Alexandre VI. Un cop alliberat, va ser tancat de nou per la seva aliança amb Carles VIII de França durant la seva invasió d'Itàlia. Al final, el rei de França va resultar victoriós contra el Papa i va entrar a Roma, seguit per Prospero i Fabrizio Colonna el 1495.

Durant el breu domini francès sobre el Regne de Nàpols, Prospero va obtenir el Ducat de Trasetto, i el Comtat de Forli. No obstant això, quan Carles retornar després dels Alps, Prospero va ajudar al rei Ferran II de Nàpols a expulsar el virrei francès de Nàpols.

La situació va canviar de nou amb la nova invasió de Lluís XII de França. Mentre Frederic III de Nàpols fugia cap a l'illa d'Ischia, Fabrizio i Prospero van intentar defensar el regne. Van ser derrotats i tancats al Castell Nou de Nàpols, alhora que eren excomunicats per Alexandre VI, que va confiscar els seus castells al Lacio. Amb el temps van ser rescatats i tots dos cosins van entrar al servei de Gonzalo Fernández de Córdoba, cap de l'exèrcit espanyol a Nàpols.[1]

Prospero Colonna va tenir un destacat paper en la victòria espanyola de la batalla de Cerinyola el 1503, que va obrir als espanyols les portes de Nàpols. Després de la mort d'Alexandre VI també va recuperar les seves possessions al Laci. Va comandar la cavalleria lleugera a la batalla de Garellano.

Prospero va afegir llavors Itri, Sperlonga, Ceccano i Sonnino als seus dominis, arribant a ser de nou un gran senyor feudal al sud d'Itàlia. Es va casar amb Isabella Carafa qui li va donar un hereu, Vespasià. Continuant al servei de la monarquia hispànica, Colonna va obtenir més victòries contra França al nord d'Itàlia el 1522 (Batalla de Bicoca).

No obstant això la seva salut estava decaient i va morir el 1523 a l'Hôtel Clemenceau de Milà.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Hernán Pérez del Pulgar, Cronica llamada las dos conquistas del reino de Nápoles, inclosa en les Crónicas del Gran Capitán, pàg. 97-98 (castellà)