Protectorat de Betxuanalàndia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Protectorat el 1885
Colònia, separada del protectorat el 1885; va existir fins al 1895

El Protectorat de Betxuanalàndia (Bechuanaland Protectorate, BP) fou un protectorat establert pels britànics sobre els territoris dels caps tswana (anomenats pels britànics betxuanes) al sud del riu Molopo en abril de 1884 que es va estendre al nord del riu en març de 1885.[1] Fou la base de la República de Botswana creada el 30 de setembre de 1966.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Betxuanalàndia vol dir país dels betxuanes (modernament batswana o tswana).

Ja el segle XIX, es trencaren les hostilitats entre els batswana i els colons bòer de Transvaal. Després d'apel·lacions d'ajuda dels batswana, els britànics van establir un protectorat al sud del riu Molopo en abril de 1884[1] i el 27 de gener de 1885 els britànics van ampliar-lo al nord del riu[3] fins als 22º de latitud sud ocupant el territori de les tribus bakwena, bangwaketse i bangwato[1] i van enviar una expedició militar (Bechuanaland Expeditionary Force) dirigida pel general Sir Charles Warren,[4] per fer efectiva la protecció britànica sobre Betxuanalàndia i el Kalahari el gener de 1885[5] i aconseguint l'annexió dels Estats Units de Stellaland[6] que bloquejaven l'expansió i el trànsit de mercaderies britànic amb l'Àfrica central i per impedir la possibilitat de l'establiment d'una continuïtat territorial entre l'Àfrica Sud-occidental Alemanya i la República de Transvaal.[7]

Els territoris del protectorat britànic de Betxuanalàndia situats al sud del riu Molopo van formar la colònia de Betxuanalàndia, constituïda formalment el 30 de setembre de 1885[3] i que tingué per capital a Mafeking, mentre que els territoris situats al nord del riu van formar el Protectorat de Betxuanalàndia.[5]

El protectorat es va estendre al nord el 30 de juny de 1890 amb la incorporació del territori anomenat Ngamilàndia territori dominat pels caps dels tawana; aquesta ampliació fou reconeguda per Alemanya l'endemà en el Tractat de Helgoland-Zanzíbar que regulava la situació de Zanzíbar i Helgoland i fixava els límits entre l'Àfrica Sud-occidental Alemanya i el protectorat de Betxuanalàndia establint l'anomenada franja de Caprivi.[8] De fet els britànics no es van establir a Ngamilàndia fins al 1894. Segons les estadístiques del 1904 la seva superfície era de 647500 km² i la població d'uns 120.000 habitants. El territori estava previst que passaria sota administració de Rhodèsia o de Sud-àfrica però els caps tswana s'hi van oposar i el protectorat britànic va continuar fins al 1966; els caps tribals continuaren al poder durant el període de domini britànic mentre aquestos només s'ocupaven de la policia i de la vigilància de fronteres.

L'administració de la colònia fou transferida a la colònia del Cap de Bona Esperança el 1895[9] mentre el protectorat quedava sota administració d'un Alt Comissionat britànic a Sud-àfrica pels protectorats de Bechuanalàndia, Basutolàndia i Swazilàndia (l'administració li fou subordinada després del 9 de maig de 1891)

La capital del protectorat era Mafeking situada a la colònia britànica de Betxuanalàndia (1885-1895) i després a la colònia del Cap de Bona Esperança[10] (després de 1895) creant un dels casos excepcionals en que la capital d'un territori es trobava fora del mateix. Dins el territori i havia un ajudant del resident comissionat a Francistown, a partir de 1923. El 1921 estava dividit administrativament en onze districtes (cadascun amb un magistrat resident). La policia eren 32 oficials i suboficials europeus, 51 membres de la policia muntada i 215 policies de peu.

Des del 1893 s'havia incorporat al territori, a efectes administratius, unes regions orientals conegudes com les concessions de Tati, dins el regne de Matabelàndia, que existien teòricament dins dels límits d'aquest regne des de 1872 i en foren separades per ser administrades des del protectorat. El 1895 la Companyia Britànica de Sud-àfrica va intentar comprar els drets d'aquestes terres, però l'oposició de tres caps tswanes ho va impedir. Aquestes terres foren annexionades formalment al protectorat el 21 de gener de 1911.

El 24 de novembre de 1914 li fou incorporada adminsitrativament la franja de Caprivi arrabassada als alemanys (ocupada el setembre de 1914); el 31 de desembre de 1919 la franja va quedar dividida en dos parts: Caprivi Oriental (capital Kasane) i Caprivi Occidental (capital Maun); el 1922, amb efectes retroatius de 1 de gener de 1921 es va declarar territori sota el govern de Alt Comissionat Britànic de Sud-àfrica (per Betxuanalàndia, Basutolàndia i Swazilàndia) pero el 1 de setembre de 1929 fou reincorporada a l'Àfrica Sud-occidental ex alemanya. El 1921 es donava com a superficie 712.000 km² i població 152.983 habitants dels que 1743 eren europeus. Les tribus principals eren els bamangwato (capital Serowe), bakhatla, bakwena, bangwaketse, batawana i bamalete. El cap dels bamangwato Khama va morir el feber de 1923 amb 93 anys.

El desembre del 1924 i el 1927 hi va haver pressions molt fortes per part del primer ministre de la Unió Sud-africana Hertzog per incorporar el protectorat a la Unió, peticions refusades pels britànics.

Administració[modifica | modifica el codi]

L'Alt Comisionat exercia el poder de forma equivalent a un governador. L'alt Comissionat fou el governador de la colònia del Cap (9 de maig de 1891 a 31 de maig de 1910) i després el governador general de la Unió Sud-africana (31 de maig de 1910 a 6 d'abril de 1931) i després alts comissionats específics fins a l'1 d'agost de 1964 (Betxuanalàndia va deixar de dependre de l'alt comissionat el 3 d'octubre de 1963).

Sobre el terreny i van haver vice comissionats (abril de 1884 a setembre de 1884), comissionats especials (23 de gener de 1885 a 30 de setembre de 1885), vice comissionats (30 de setembre de 1885 a 9 de maig de 1891), residents comissionats dependents de l'alt comissionat entre el 9 de maig de 1891 i el 3 d'octubre de 1963; residents comissionat no dependents (3 d'octubre de 1963 a 1 d'agost de 1964), comissionats (1 d'agost de 1964 a 30 de setembre de 1966)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Moneda de la policia

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Arellano-Lopez, Fanny Sonia. The Social Construction of Trade in the Bechuanaland Protectorate (en anglès). ProQuest, 2008, p.103. ISBN 0549981306. 
  2. Murray, Rachel; Evans, Malcolm David. Documents of the African Commission on Human and Peoples' Rights (en anglès). Hart Publishing, 2001, p. vol.1, p.569. ISBN 1841130923. 
  3. 3,0 3,1 Akweenda, Sacky. International Law and Protection of Namibia's Territorial Integrity: Boundaries and Territorial Claims. Martinus Nijhoff Publishers, 1997, p.130. ISBN 9041104127. 
  4. Galbraith, John S. Crown and Charter: The Early Years of the British South Africa Company (en anglès). University of California Press, 1974, p.12. ISBN 0520026934. 
  5. 5,0 5,1 Parsons, Neil. King Khama, Emperor Joe, and the Great White Queen: Victorian Britain Through African Eyes (en anglès). University of Chicago Press, 1998, p.32. ISBN 0226647447. 
  6. Miller, Stephen M. Lord Methuen and the British Army: Failure and Redemption in South Africa (en anglès). Routledge, 1999, p.46-48. ISBN 071464904X. 
  7. Giliomee, Hermann. The Afrikaners: Biography of a People (en anglès). C. Hurst & Co. Publishers, 2003, p.241. ISBN 1850657149. 
  8. Diener, Alexander C. Borderlines and Borderlands: Political Oddities at the Edge of the Nation-State (en anglès). Rowman & Littlefield, 2010, p. 76. ISBN 0742556352. 
  9. Brownlie, Ian R.; Burns, Ian. African Boundaries: A Legal and Diplomatic Encyclopaedia (en anglès). C. Hurst & Co. Publishers, 1979, p.1095. ISBN 0903983877. 
  10. worldstatesmen.org, British Bechuanaland

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Thomas Tlou i Alec Campbell History of Botswana
  • Neil Parsons New History of Southern Africa
  • Fred Morton and Jeff Ramsay (eds) The birth of Botswana : a history of the Bechuanaland Protectorate from 1910 to 1966.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]