Protestes del 2013 a Turquia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentProtestes del 2013 a Turquia
Map
 39° N, 36° E / 39°N,36°E / 39; 36
Text del lemaTaksim her yerde, direnç her yerde! Modifica el valor a Wikidata
Tipusdesordre civil
protesta Modifica el valor a Wikidata
EpònimParc Taksim Gezi Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps28 maig 2013 Modifica el valor a Wikidata - 
LocalitzacióTurquia Modifica el valor a Wikidata, Istanbul (Turquia)
Ankara (Turquia)
Antalya (Turquia)
Eskişehir (Turquia)
Esmirna (Turquia)
Mersin (Turquia)
Adana (Turquia)
İzmit (Turquia)
Konya (Turquia)
Samsun (Turquia)
Tekirdağ (Turquia)
Bodrum (Turquia)
Mardin (Turquia)
Bursa (Turquia)
Muğla (Turquia)
Çorum (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
EstatTurquia Modifica el valor a Wikidata
Morts11 Modifica el valor a Wikidata
Format per

Les protestes a Turquia del 2013 es van iniciar a la ciutat turca d'Istanbul el 28 de maig de 2013, després que al voltant de 50 ecologistes es manifestessin per salvar el Parc Taksim Gezi, el qual havia de desaparèixer i ser transformat en un centre comercial.[1] No obstant això, després de ser violentament reprimits per la policia[2][3] mitjançant canons d'aigua i gasos[4][5] es van guanyar l'atenció de les xarxes socials i la societat turca en general,[6] que es va unir a les manifestacions, amb la qual cosa ha sorgit un moviment social i antigovernamental que s'ha expandit a altres ciutats.

Escenari[modifica]

Protestes a Turquia contra la censura a Internet (2011).

Situació política[modifica]

Recep Tayyip Erdoğan, primer ministre de Turquia.

El Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) liderat per Recep Tayyip Erdoğan porta en el poder des de 2002, i ha estat reelegit en tres ocasions amb una gran majoria, l'última d'elles en 2011. Mentre que en el terreny de l'economia el govern d'Erdoğan ha aconseguit treure el país d'una recessió econòmica el 2001, en el pla social i polític ha iniciat un procés per donar més protagonisme a l'islam en el país, mitjançant el debilitament dels sectors ultraliberals turcs de l'Exèrcit, la retallada d'alguns drets humans, la censura de la premsa, etc.

Al parc Taksim Gazi s'espera construir un centre comercial inspirat en unes casernes del segle xix.

Des de 2011, l'AKP ha incrementat les restriccions sobre la llibertat d'expressió, la llibertat de premsa, el contingut de la televisió,[7] l'ús d'Internet[8] i el dret de reunió.[9] També ha pres mesures legals contra els mitjans crítics al govern, com per exemple una multa de 2.500 milions de dòlars a un mitjà de comunicació. Per això el govern ha estat vist cada cop més com a islamista i autoritari.[10] Entre les mesures regressives destaquen: l'aprovació d'una reforma educativa a favor de la introducció d'elements islàmics en l'ensenyament,[11] la limitació del consum de l'alcohol,[12][13][14] la prohibició total de l'avortament en la pràctica,[15] l'oposició a la comunitat LGTB,[16] la detenció d'algunes persones acusades de blasfèmia,[17][18] la prohibició de besar-se en llocs públics i la construcció d'un pont en honor del controvertit sultà otomà Selim I, un fet força criticat per la comunitat alevi de Turquia, que representa entre un 15 i un 30% de la població total del país, atès que els alevis consideren el Sultà responsable de les morts de desenes de milers d'alevis durant la Batalla de Çaldiran.[19]

El Parc Taksim Gezi[modifica]

La Plaça de Taksim amb el Monument a la República al mig.
Article principal: Parc Taksim Gezi

La causa inicial de les protestes fou el projecte d'eliminar el Parc Taksim Gezi, una de les poques illes verdes que queden al centre de la part europea d'Istanbul. El pla incloïa la conversió en illa de vianants de la Plaça de Taksim i la reconstrucció de la Caserna Taksim, un edifici de l'època otomana que havia estat enderrocat el 1940.[20] El desenvolupament de projectes a Turquia inclou «comissions de preservació cultural», que se suposa que són independents del govern, i al gener una comissió va rebutjar el projecte, en no considerar-lo d'interès general. No obstant això, una comissió superior revocà aquesta decisió l'1 de maig, en un gest on els activistes del parc van veure la influència subreptícia del govern.[21]

S'esperava que la planta baixa de la reconstruïda caserna tingués un centre comercial, i a les plantes superiors hi hauria apartaments de luxe, tot i que en resposta a les protestes, la probabilitat d'un centre comercial va perdre pes enfront de la construcció d'un museu.[22][23][24][25][26] El principal contractista del projecte és el Grup Kalyon, descrit el 2013 per la BBC com «una companyia que té estrets lligams amb el governamental Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP)».[27]

Les protestes del Parc de Gezi començaren a l'abril, però s'havien endegat amb una petició el desembre del 2012.[28] Les protestes es renovaren el 27 de maig, i culminaren amb la creació d'un campament que ocupà el parc. Una incursió en aquest campament el 29 de maig va causar indignació i protestes més àmplies.[29][30] Tot i que Turquia té un llarg historial de brutalitat policial, l'atac als ecologistes que estaven acampats pacíficament a la plaça, era prou diferent com per estimular una major indignació que aquests tipus d'incidents anteriors, i va esdevenir la major protestaa Turquia de les últimes dècades[31][32][33][34]

Cronologia de les protestes[modifica]

Vista aèria de la Plaça de Taksim a Istanbul.
Hashtag # OccupyGezi (ocupa Gezi) usat a Twitter
Protestes a l'Avinguda d'Istiklâl.
Foc a Taksim després dels aldarulls nocturns.
Xocs nocturns amb la policia.

Maig[modifica]

Al matí del dia 28 de maig uns 50 ecologistes van acampar al Parc Gezi per prevenir la seva destrucció.[35] Inicialment, la seva idea era quedar-s'hi fins que els buldòzers se n'anessin.[35][36] No obstant això, la policia va utilitzar gasos lacrimògens i va calar foc a les tendes de campanya perquè les màquines continuessin amb la seva feina. Les imatges d'aquest dia (entre elles la de l'anomenada "dama de vermell" Arxivat 2013-06-15 at Archive.is, que roman en peu tot i ser agredida amb un esprai per un policia) van fer la volta al món i es van difondre pels mitjans de comunicació.[37]

El 29 de maig el nombre de manifestants va créixer com a conseqüència d'una campanya en les xarxes socials. Així, van arribar més persones al parc Gezi per instal·lar-hi les seves tendes. A més, diverses persones conegudes es van unir al moviment, incloses el vicepresident del Partit Republicà del Poble Gürsel Tekin, el cantant Can Bonomo, els actors i actrius Gonca Vuslateri, Memet Ali Alabora, Okan Bayülgen i Şebnem Sönmez.[38][39]

El 30 de maig la policia va assaltar els campaments instal·lats pels manifestants[40] però, lluny de disminuir en nombre, van sortir més protestes al carrer, motivades per les xarxes socials.[41]

El 31 de maig la policia va tornar al campament, i aquesta vegada va recórrer a canons d'aigua, gasos lacrimògens i esprais de pebre per expulsar la gent, la qual cosa va provocar més de 100 ferits. A més, van posar barricades al voltant del parc per evitar que entressin més persones en ell.[42]

Paral·lelament, aquest mateix dia es van estendre les protestes a Ankara i Esmirna.[43][44] A Ankara la policia va recórrer a porres elèctriques i va llançar gas lacrimogen des d'un helicòpter per dispersar els manifestants.[45] Es van produir xocs entre manifestants i agents de l'ordre que van durar fins a la nit.[46] A Esmirna es va convocar una marxa a la qual van assistir més de 10.000 persones sota el lema "Taksim està a tot arreu, la resistència està a tot arreu" i "Erdoğan el químic" que va ser reduïda amb canons d'aigua, bales de plàstic i gasos lacrimògens.[47][48]

Juny[modifica]

1 de juny[modifica]

L'1 de juny els manifestants de la part asiàtica d'Istanbul van creuar en una gran marxa el Pont del Bòsfor per unir-se als manifestants de Taksim. També a Antalya i a Ankara es van aplegar milers de manifestants, que de nou van ser reprimits amb violència. No obstant això, a les 15:45 la policia va abandonar la plaça, i va deixar via lliure per als manifestants.[49] El primer ministre turc, Recep Tayyip Erdoğan va exigir als manifestants que cessessin les seves accions immediatament, mentre poc després el ministre de l'Interior, Muammer Güler, informava de la detenció de 939 persones en les manifestacions, i xifrava en 79 el nombre de ferits[50]

2 de juny[modifica]

El 2 de juny la policia va prendre els ponts d'Istanbul per impedir la mobilització ciutadana, i de nou hi va haver manifestacions per tot el país que van ser reprimides. Durant aquests aldarulls es va produir el primer mort de les protestes: una dona que va morir quan un pot de gas de la policia li va impactar al cap.

3 de juny[modifica]

El 3 de juny es van produir violents xocs nocturns, i suposadament membres de la policia acompanyats de militants del partit AKP al poder van apallissar diversos manifestants.[51][52] A la ciutat d'Esmirna, els opositors van calar foc a l'oficina del partit d'Erdoğan. Paral·lelament, la Confederació de Sindicats de Treballadors Públics de Turquia, amb uns 240.000 afiliats, va convocar una vaga de dos dies en protesta per la repressió policial[53] Tot i la situació del país, el president va abandonar Turquia per fer una gira pels països del Magrib.[54][55] Mentrestant, un jove va ser envestit per un vehicle particular quan intentava col·locar una barricada per tallar el trànsit. A conseqüència d'això el jove, de dinou anys, va morir. Fou la primera víctima mortal reconeguda des del començament de les protestes.[56]

4 de juny[modifica]

El 4 de juny les protestes van continuar estenent-se per tot el país, especialment a la tarda.[57] El grup Anonymous va piratejar més de 150 pàgines del Govern en suport als manifestants,[58] que van sortir a parcs i places.

Segons va informar la televisió privada NTV, un jove de 22 va morir per l'impacte d'un tret de bala.[59]

Aquell mateix dia, el viceprimer ministre turc (i temporalment primer ministre en funcions a causa del viatge d'Erdoğan), Bülent Arınç, en una roda de premsa a Ankara, va demanar disculpes pels excessos policials[60]

5 de juny[modifica]

El 5 de juny la policia va detenir 25 persones per "incitar" a manifestar-se via Twitter."[61][62] Les protestes van seguir congregant a milers de persones, moltes de les quals van ser detingudes. A més, amb motiu de la vaga, es van congregar molts professors, advocats i treballadors municipals per protestar contra el govern en ciutats com Ankara, Istanbul, Bafra, Kocaeli, Antalya, Giresun, Hopa i Siirt entre d'altres. El nombre de manifestants a Taksim fou el més alt des del començament de les protestes, just el dia abans de la tornada d'Erdoğan a Turquia, procedent de la seva gira pel Magrib.[63][64]

6 de juny[modifica]

El 6 de juny Erdoğan va tornar al país, i va pronunciar un incendiari discurs a l'Aeroport Internacional Atatürk, davant milers de seguidors. Va reclamar la fi de les protestes tot afirmant que havien degenerat en actes vandàlics. Anteriorment havia afirmat que entre els manifestants hi havia persones fitxades per activitats terroristes.[65][66][67]

Aquest dia les manifestacions no van ser reprimides amb violència, ja que el 6 de juny és un dia festiu per a l'islam.[68]

7 de juny[modifica]

El 7 de juny es van unir a les protestes diversos grups musulmans, i van convocar una gran pregària pels morts durant els altercats.[69][70]

8 de juny[modifica]

Les protestes continuen a la Plaça Taksim amb el suport dels seguidors dels clubs de futbol més importants d'İstanbul. Aquests van col·laborar amb la col·locació de bengales al capdamunt del Centre Cultural Atatürk.[71]

L'AKP va decidir celebrar dues concentracions de la "unitat i la solidaritat", a Ankara el 15 de juny i a Istanbul el 16 de juny.[72] Erdoğan va dir "No farem el que fan els saquejadors: ells cremen i destrueixen propietats públiques; 'saquejadors' (çapulcu) és la definició exacta"[73][74][75]

Un article publicat a Reuters assenyalà que "fonts properes a l'AKP parlen d'una sensació de setge dins de la direcció del partit, amb influència si les forces dispars volen trencar files públicament però encara preocupats per l'abast del poder d'Erdoğan i la seva resposta sense concessions a les protestes."[76]

Es va dur a terme una reunió executiva privada de l'AKP que va durar més de 4 hores. Damunt la taula hi havia, entre d'altres, l'exigència d'alguns partits de l'oposició (Devlet Bahceli, del Partit del Moviment Nacionalista) que es convoquessin eleccions anticipades.[77] No obstant això, després de la reunió, el vicepresident de l'AKP, Hüseyin Çelik, va manifestar que "el govern està funcionant com un rellotge. No hi ha res que exigeixi eleccions anticipades".[78][79]

9 de juny[modifica]

Erdoğan diu en un discurs a Adana que "fins i tot la paciència té un límit". Es va observar com alguns simpatitzants de l'AKP llançaven pedres contra els manifestants.[80][81]

Segons Faruk Sezer, cap del sindicat de policia Emniyet-Sen, almenys 6 policies s'haurien suïcidat a Istanbul, a causa de les dures condicions de treball a conseqüència de la seva feina. Va ser citat dient: "La violència que es veu al final és el reflex de la violència soferta pels policies. No només estan sotmesos a la violència dels manifestants, sinó que a més han de suportar períodes de 120 hores consecutives de treball, pa i menjar rancis. La policia ja és objecte de violència a dins mateix de la mateixa organització".[82][83] Si bé el departament de policia va acceptar que s'havien produït els suïcidis, va negar tanmateix qualsevol relació amb les protestes, per bé que tot havia passat en les dues últimes setmanes.[84]

10 de juny[modifica]

Kemal Kilicdaroglu, líder del principal partit de l'oposició, el Partit Republicà del Poble (CHP), acusà Erdoğan de fer escalar la tensió de manera deliberada i de dur Turquia "al foc".[85]

L'agència d'avaluació de crèdit Moody's advertí Turquia que les protestes que s'estaven duent a terme podrien comportar riscos de crèdit significatius[86]

El viceprimer ministre Arinç va afimar que Erdoğan estava d'acord a reunir-se amb els organitzadors de la protesta el dimecres 13 de juny.[87] Va advertir també que el govern "a partir d'ara no permetrà actes il·legals i el que cal fer d'acord amb la llei es durà a terme", i va assegurar també que "s'han adoptat totes les mesures necessàries contra els actes il·legals. Tot plegat ho veurem pel cap de setmana", en una clara referència a un més que probable desallotjament forçós de la Plaça Taksim.[88]

El President de Turquia, Abdullah Gül, aprova formalment el controvertit projecte de llei que limita les vendes d'alcohol entre les deu de la nit i les sis del matí, un fet que, en gran manera, és considerat com una de les gotes que fa vessar el got de la indignació dels manifestants sobre la intervenció governamental sense precedents en el seu estil de vida i la "islamització progressiva".[89][90]

11 de juny[modifica]

La policia havia deixat la plaça lliure des de l'1 de juny. Però a les 4 de la matinada, les barricades construïdes pels manifestants a la plaça de Taksim es van trencar per la força de la policia i centenars de policies van entrar de nou a la plaça per expulsar-hi la població civil. Van continuar disparant gasos lacrimògens amb el resultat de, com a mínim, dues persones greument ferides. La policia va començar a tornar a prendre part de la plaça al voltant de les 7.30 del matí, amb una força sense precedents de gasos lacrimògens, bales de goma i canons d'aigua, el que va forçar la majoria dels manifestants a retirar-se al Parc Gezi. L'oficina del governador va dir que l'objectiu era "netejar de banderes el Centre Cultural Atatürk i l'estàtua d'Atatürk".[91][92]

Al voltant de les dues de la tarda, la policia antiavalots va entrar al Parc Gezi, però en va sortir al cap d'uns deu minuts.[93]

L'Associació Mèdica Turca va dir que hi havia hagut centenars de ferits els esdeveniments del dia, incloses desenes de persones amb traumatismes cranials causats per les càpsules de gas lacrimogen, i cinc ferits en estat crític.[94] Erdoğan va elogiar l'operació policial i el governador d'Istanbul Mutlu va dir que la plaça s'havia netejat d'"elements marginals".[95]

Durant l'intent de reprendre la plaça per part de la policia, es va veure com diverses persones llançaven còctels molotov mentre els manifestants estaven construint una zona d'amortiment entre el Parc Gezi i la policia en direcció al Centre Cultural Atatürk. Els manifestants van dir que no reconeixien aquesta gent.[91][96] Posteriorment, el governador d'Istanbul va declarar que els llançadors de còctels molotov duien grans banderes del Partit de la Democràcia Socialista (SDP), però la direcció d'aquest partit va negar en fossin membres.[97] Els fotògrafs van suggerir que els que van llançar còctels molotov duien la mateixa mena de sofisticades màscares anti-gas que feia servir la policia.[98] El periodista de The Guardian Luke Harding va observar que "els seus intents són sospitosament teatrals i ineptes - amb els 'manifestants' que en un moment avancen en un assalt d'estil romà sense esperança.", I va afegir que "els 'manifestants' eren de fet, policies encoberts d'edat madura, organitzant un "atac" no gaire plausible pel seu compte, per treure profit de la presència de les càmeres." [99]

Al voltant de les 20:20, la policia carregà de nou amb canons d'aigua i gas lacrimogen contra les desenes de milers de persones que s'havien congregat altre cop a la Plaça de Taksim. Una furgoneta per impulsar la recepció del telèfon mòbil va ser vista en flames. Els manifestants havien fet un gran ús de telèfons mòbils per a l'ús de Twitter i altres xarxes socials.[100][101][102] El governador d'Istanbul, Hussein Avni Mutlu, va anunciar que les càrregues policíaques continuarien 'nit i dia' fins que els manifestants ja no hi tornessin.[103]

Un funcionari de seguretat de Turquia va dir que la policia havia utilitzat tant gas lacrimogen en els tres primers dies de les protestes, com el que utilitzen normalment en un any.[104]

12 de juny[modifica]

Els enfrontaments van continuar entre la policia i milers de manifestants a la plaça de Taksim tot i la promesa d'Erdoğan just el dia anterior que se celebraria un referèndum sobre el futur del parc.[105][106][107]

Els manifestants del Parc Gezi van donar els primers auxilis a un oficial de policia que va ser colpejat al cap per una fusta que havia caigut de més amunt.[108]

El Consell Suprem de la Ràdio i la Televisió (RTÜK) va multar diversos canals, inclosos Halk TV, Ulusal TV, Cem TV i EM TV; se'ls acusava de "perjudicar el desenvolupament físic, moral i mental dels infants i els joves" mitjançant la difusió de la cobertura de les protestes del Parc Gezi.[109] Com a resposta, Anonymous va piratejar el web del RTÜK.[110]

Dos reporters de CBC/Radio-Canada van ser detinguts,[111] però van ser alliberats al cap de poques hores.[112] Reporters Sense Fronteres va afirmar que els periodistes s'estaven convertint en bocs expiatoris de la crisi.[113][114]

L'agència estatal de notícies Anadolu Ajansı va proporcionar àmplia informació de les protestes a Londres sobre el G8, i va tractar de crear una campanya de Twitter amb el hashtag #occupylondon, que va ser repiulat pels seguidors de l'AKP.[115]

14 de juny[modifica]

El govern, després que Erdoğan es reunís amb representants dels manifestants, va dir que respectaria les decisions judicials que aturen el projecte del Parc Gezi.[116]

El Ministeri de Salut va preguntar al Col·legi de Metges d'Istanbul sobre l'organització dels primers auxilis durant les protestes.[117]

15 de juny[modifica]

Actuacions de la policia amb gas lacrimogen durant les protestes del Parc de Gezi. Esdeveniments del 15 de juny del 2013

1000 efectius addicionals de la policia anti-avalots, procedents d'un lloc tan llunyà com Diyarbakır, al sud-est de Turquia, van ser enviats per reforçar els efectius que ja actuaven a la zona,[118] i també es va cridar la Jandarma perquè aportés canons d'aigua addicionals[119] i efectius humans.[120]

Cap al tard, la policia es va desplaçar al Parc Gezi, en va fer fora els manifestants i va començar a desmuntar amb un buldòzer tota la infraestructura (tendes de campanya, carpes i casetes) que aquells havien anat muntant durant els divuit dies anteriors. [114][121][122] Un testimoni va dir: "Hi havia un concert, d'un músic ben conegut amb centenars de persones i famílies en un ambient de festial a la plaça quan, de sobte, la policia va venir per ambdues bandes amb canons d'aigua i gasos lacrimògens."[123] La policia va intentar trencar les portes de la rodalia de l'hotel Divan İstanbul, que estaven sent usades com a centre primers auxilis pels manifestants, i va llançar repetidament gasos lacrimògens a dins.[124][125]Claudia Roth, co-líder del Partit Verd d'Alemanya, es trobava a l'Hotel Divan d'Istanbul, i va ser víctima del gas lacrimogen.[126][127] Roth va dir: "Això és com una guerra. Van caçant la gent pels carrers i s'engresquen apuntant la gent amb granades de gas lacrimogen."[128] El líder del CHP, Kemal Kılıçdaroğlu, descrigué l'operació com un "crim contra la humanitat".[129]Ramis Topal, un diputat a la Gran Assemblea Nacional de Turquia per Amasya, va dir que li havien trencat el nas quan es trobava amb la gent que va escapar a l'entrada de l'Hotel Divan. Va assenyalar que un policia li va donar un cop de casc directe a la cara i de manera intencionada.[130] El Ministre per a la Unió Europea, Egemen Bağış, va dir que després que el parc i la plaça haguessin estat netejats, tothom que entrés a la Plaça Taksim seria tractat com un terrorista.[131] La policia va utilitzar gas lacrimogen contra la multitud que tractava de creuar pel Pont del Bòsfor a darreres hores de la nit.[132]

Un grup de diputats del principal partit de l'oposició, el Partit Republicà del Poble (CHP) va organitzar una asseguda per evitar una intervenció policial contra milers de manifestants aplegats a Ankara.[133] El Col·legi de Metges d'Istanbul va afirmar que hi havia "un alt, però indeterminat nombre, de cremades de primer i segon grau a causa d'alguna substància barrejada en els canons d'aigua a pressió";[134] El Corriere della Sera va informar que la policia havia afegit esprai de pebre Jenix als canons d'aigua.[135]

16 de juny[modifica]

La policia va acordonar la plaça Taksim. Es va informar que no es va permetre a ningú entrar a la plaça i el parc.[136] Es va informar que els arbres al parc Gezi estaven sent trets pels treballadors de la municipalitat d'Istanbul.[137]

A Ankara, Hürriyet Daily News va informar que "La policia ha començat a utilitzar canons d'aigua i gasos lacrimògens contra els periodistes i també contra la gent al voltant dels periodistes.".[138] El funeral d'Ethem Sarısülük, que va ser declarat mort l'endemà que rebés un tret al cap per part d'un policia a Ankara, fou bloquejat per la policia turca. La policia va envoltar el cotxe fúnebre. La seva família, amics, advocats i els seus companys manifestants es disposaren a deixar Ethem Sarısülük, després d'un aplec commemoratiu, a la Plaça Kızılay d'Ankara.[139] La concentració prevista a Kızılay pretenia commemorar Sarısülük en el lloc exacte on va ser presumptament assassinat per un oficial de policia, amb les persones que volguessin deixar clavells vermells al lloc. No obstant això, els disturbis a Ankara encara estaven en curs, i la policia estava utilitzant gas lacrimogen i canons d'aigua contra els manifestants.

Algunes fonts van dir que els partidaris de l'AKP estaven treballant braç a braç amb la policia per vèncer els manifestants.[140] Un grup de 35 a 40 persones armades amb pals va atacar la seu del CHP a Şişhane, i va trencar les finestres. Alguns manifestants s'havien refugiat a l'immoble.[141] De la mateixa manera, la policia va detenir els metges, encara amb les seves bates blanques, a l'interior de l'Hotel Ramada, on s'atenien els manifestants ferits.[142][143] Igualment, membres dels Çarşı, la coneguda branca radical d'afeccionats del Beşiktaş, havien estat detinguts als seus respectius domicilis.[142] Berkin Elvan, un nen de 14 anys, va rebre un tret al cap durant les protestes per un oficial de policia a Okmeydanı, İstanbul. Va ser greument ferit i portat a l'hospital immediatament. Els metges van informar que el crani estava fracturat per un projectil de gas i que patia d'una hemorràgia cerebral i que el seu estat era crític.[144]

L'Associació d'Advocats Turcs va llançar una crida al Consell d'Europa perquè fes ús de l'article 52 de la Convenció Europea de Drets Humans per demanar Turquia que expliqués l'excessiu ús de la força en la repressió de les protestes[145] Cinc associacions professionals, incloses la KESK, DISK, la Unió de Cambres d'Enginyers i Arquitectes de Turquia i Associació Mèdica Turca, van fer una crida a una jornada de vaga per al dia 17 juny.[146][147] El Ministre de l'Interior, Muammer Güler, advertí de les "conseqüències" d'una vaga que ell qualificava d'il·legal.[148] El viceprimer ministre, Bülent Arınç, va dir que si calgués es cridaria l'exèrcit perquè aturés les protestes.[149]

L'AKP va organitzar un míting a Istanbul, on parlaria Erdoğan, alhora que evitava la manifestació prevista a la Plaça Taksim. Els organitzadors de la protesta havien demanat un milió de persones en una forta manifestació a la plaça Taksim, però tota la zona va ser acordonada, la qual cosa va fer impossible l'accés. Diversos trams de les autopistes que envolten Istanbul també van ser tancats per la policia per tractar d'evitar que els manifestants arribessin al centre de la ciutat. Tot just el contrari del que es van trobar els partidaris del govern que es dirigien en massa a escoltar el primer ministre: el municipi d'Istanbul i l'AKP estableriren un servei d'autobusos i altres mitjans de transport per ajudar a augmentar el nombre d'assistents. [150] [151] A la concentració, Erdoğan acusà la BBC, la CNN i l'agència Reuters de "fabricar" notícies, i relacionà les protestes al Parc Gezi amb un recent atemptat amb bomba a Reyhanli: "Em pregunto què estaven fent aquests estrangers que van arribar a la plaça de Taksim de tots els racons del món ... hem vist les mateixes conspiracions a Reyhanli."[114][152] L'AKP va contractar autobusos municipals i ferris per transportar els seus partidaris. La Municipalitat d'Istanbul després va publicar algunes factures, inclosa una de gairebé 200,000 lires turques.[153]

17 de juny[modifica]

La policia utilitzà la violència a Istanbul, i impedí que la gent pogués entrar al Parc Taksim Gezi i a la Plaça de Taksim. A més dels manifestants, alguns periodistes també van ser víctimes de la indiscriminada brutalitat policial i l'ús de la violència.[154]

Funcionaris del govern van dir que ara el parc ja podia ser utilitzar per part de la gent, després del tempestuós desallotjament que havia tingut lloc el 15 de juny. Però el cert era que des d'aquest violent desallotjament, ningú no havia pogut entrar al parc i la plaça principal, excepte la policia. I abans del desallotjament, el parc i la plaça eren d'ús públic. Aquest discurs va ser criticat a les xarxes socials per il·lògic.

Desenes de milers de persones reunides, van caminar i van protestar sobretot a Istanbul, Ankara, Esmirna, Antalya, Mersin, Sinope, İzmit, Adapazarı, Samsun, Niğde, Manisa, Antioquia, Tunceli (Dersim), Sivas i Eskişehir, incloent a milers de treballadors de totes les classes, que havien declarat una vaga general. Les protestes i la vaga van continuar durant tot el dia.[155]

Al vespre, els Çarşı, un grup d'afeccionats radicals del Beşiktaş J.K., van anunciar que el Parc Abbasağa a Beşiktaş, era el nou Parc Taksim Gezi fins que aquest últim no fos reobert per a ús públic. Milers de persones s'hi van aplegar per protestar.

#duranadam

Un home, en concret un coreògraf, de nom Erdem Gündüz, va començar un nou tipus de protesta.[156] Pels volts de les 19:00, va posar la seva motxilla als peus i va començar a mirar les banderes turques i el pòster d'Atatürk que hi havia al Centre Cultural Atatürk (AKM). Va romandre en aquesta postura, immòbil i amb les mans a les butxaques, durant diverses hores. Pels volts de les 23:00, la gent va començar a adonar-se'n, i després que les seves fotos s'haguessin penjat a Internet, milions van començar a donar-li suport. Els hashtags #duranadam (duran adam, "L'home dempeus", "l'home dret") i #direnduranadam (diren duran adam, "La resistència de l'home dret") van ser usats i ràpidament es van convertir en trending topics mundials. Centenars de persones, convocades per Twitter, es van aplegar a Taksim, per posar-se al costat de l'Home Dret. També gent d'altres ciutats, com Ankara, Esmirna, Zonguldak, Eskişehir, Adana, Antioquia, etc. van començar a imitar la seva protesta. A Ankara, una dona es va mantenir dempeus a la plaça on la policia havia disparat Ethem Sarısülük. Per a ella es va fer servir el hashtag #durankadin (duran kadin "La Dona Dreta"). A Antioquia, un home es va estar dempeus al lloc on la policia va disparar Abdullah Cömert. Algunes celebritats restaren dempeus a diferents parts d'Istanbul. A Taksim, centenars de persones uniren les seves mans i formaren una rotllana al voltant de l'original Home Dret.[157] El periodista Levent Uzumcu va escriure a Twitter que, si el govern ataca un home que simplement està dempeus, està patològicament malalt.[158][159]

Poc després la policia va ordenar als centenars que s'havien reunit que abandonessin la zona i els va donar 20 minuts per anar-se'n a casa. Van advertir que, en cas contrari, hi hauria un atac. No obstant això, les persones romanien a la plaça. Halk TV, Ulusal Kanal i +1 TV, emetien els avisos i les protestes dempeus en viu. Tot i que la gent no se'n va anar, l'home que estava dret va acabar a les 02:06. Va dir que havia de marxar perquè la policia es disposava a atacar una vegada més les persones que estaven simplement aturades. Un home continuà dempeus a Beşiktaş, prop del Parc Abbasağa i el Basar Beşiktaş fins al matí.

Finalment, la policia va dissoldre la concentració pacífica de la Plaça Taksim, i va detenir una dotzena de persones.[160]

18 de juny[modifica]

Les protestes dels "Homes i Dones Drets" es van reproduir a tots els racons de Turquia, començant per la policialment blocada Plaça de Taksim (davant de l'edifici del Centre Cultural Atatürk, on l'Home Dret Erdem Gündüz va començar primer), i especialment en alguns indrets específics:

Les manifestacions de persones dempeus van tenir lloc fins i tot en moltes parts religioses de Turquia, per exemple el centre de la ciutat de Konya, etc.[163]

Començant des del primer dia, les protestes d'aturar-se i restar dempeus també es van estendre a tot el món, i es va rebre el suport des de molts països, la majoria des de punts específics com la Torre de Pisa, Catedral de Colònia, Times Square, etc.[161][164]

El diari pro-governamental Takvim, va crear una notícia falsa i la va posar com a titular. En ella es deia que un periodista del diari, Mevlüt Yüksel, havia fet una entrevista a la periodista de la CNN Christiane Amanpour i que aquesta li havia dit que la CNN va fer totes aquelles transmissions de protesta en directe per diners. A dins del diari, Takvim hi posà una petita nota a una pàgina on es deia que s'havien inventat la història per donar una lliçó a la CNN i van confessar que l'entrevista de Mevlüt Yüksel no era real.[165] Aquests esdeveniments van rebre fortes crítiques a les xarxes socials. Christiane Amanpour va tuitejar "Quina vergonya, Takvim, que hagis publicat una entrevist fals amb mi !"[166] els periodistes estrangers avaluaren les notícies com un nou exemple de la parcialitat i la censura dels mitjans de comunicació turcs.[167]

Un periodista que treballava per al pro-governamental diari Sabah (de qui es va parlar molt per raó de les seves informacions falses), anomenat Alper Bahçekapılı, es va posar dempeus davant de la seu del diari durant 6 hores i després va renunciar. Gaudeix d'un gran suport a les xarxes socials.[168]

Les protestes van continuar durant tot el dia a la major part de Turquia.

19-21 de juny[modifica]

La Policia Nacional de Turquia va anunciar una oferta planificada de 100.000 cartutxos de gas lacrimogen i 60 vehicles amb canons d'aigua.[169]

Kadir Topbaş, alcalde d'Istanbul, va dir que en el futur tots els grans projectes de la ciutat tindrien una consulta pública. També va dir que set treballadors municipals van ser suspesos, ja que van ser acusats de cremar tendes dels manifestants el 30 de maig.[170]

Es va anunciar el 20 de juny que si un tribunal es pronunciava a favor de la reurbanització del Parc Gezi, hi hauria un referèndum, en el qual tots els residents de l'àrea metropolitana d'Istanbul participarien. Donat el fort suport de l'AKP en alguns dels suburbis d'Istanbul, un referèndum a aquesta escala, en comptes de fer-lo només a nivell local, en el districte de Beyoğlu, és molt més fàcil que doni suport a la reconstrucció.[171]

El Ministre per a la Unió Europea, Egemen Bağış, advertí la cancellera alemanya Merkel que no hauria de jugar amb la candidatura de Turquia a la Unió Europea. En concret va declarar que "si la senyora Merkel està buscant qüestions de política interna, llavors no hauria de fixar-se en Turquia". En declaracions recollides per l'agència de notícies Reuters assegurà: "Si la senyora Merkel es fixa en la qüestió, veurà que el que es fiqui en els assumptes de Turquia accepta un munt de promeses sense fi"[172]

El Ministre d'Afers Exteriors d'Alemanya, Guido Westerwelle comentà el mateix dia si les declaracions de Bağış s'havien reproduït correctament. En dir-li que ho podia comprovar, Westerwelle es va declarar "sorprès i pertorbat". "Aquest és un llenguatge que no s'ha d'associar entre si. Un govern no hauria de tenir por del sorgiment de la societat civil, sinó que més aviat se n'hauria d'alegrar, especialment aquell que vol entrar a Europa".[173]

Des de la nit del 17 de juny fins a la nit del 20 de juny, l'Assocació Mèdica Turca (TTB) va arribar a compatibilitzar nou ferits més a Ankara, quatre a Eskişehir i quatre ferits greus a Istanbul.[174][175]

Divuit membres del Partit Socialista dels Oprimits (ESP Arxivat 2013-06-21 a Wayback Machine.) van ser detinguts per la seva presumpta pertinença a una organització terrorista.[176]

22 de juny[modifica]

Tot i que la nit anterior hi havia hagut persones protestant en silenci a la Plaça de Taksim la nit anterior i no havien arribat als enfrontaments amb la policia, la situació es va agreujar de nou el 22 de juny.[177] Segons va especificar un periodista de l'agència de notícies AFP, milers d'opositors al govern s'han reunit a la plaça.[177][178] Segons els testimonis, la manifestació va ser pacífica fins a l'ús de canons d'aigua.[177] Durant el nou desallotjament de la plaça per part de la policia, els manifestants cridaren consignes com Taksim és a tot arreu i Això és només el començament i ocasionalment llançaren ampolles. Molts dels manifestants "es llançaren" a la policia i als canons d'aigua amb flors. Anteriorment s'havia fet una crida via Twitter per portar clavells vermells a la plaça, considerats un símbol del moviment obrer.[179]

Manifestants per ciutat[modifica]

Les protestes més importants fora d'Istanbul han tingut lloc a Ankara;[180] Altres ciutats a Turquia on s”han produït protestes són (Entre l”1–5 juny del 2013):

Participants en les protestes[modifica]

Fins al moment, la informació disponible per part d'organitzacions turques que recolzen les protestes és de signe variat; des del Partit Republicà del Poble, el Partit Comunista de Turquia, conjuntament amb diversos col·lectius laics, anarquistes i de caràcter progressista.[215]

Reaccions internacionals[modifica]

Institucions internacionals[modifica]

Estats[modifica]

  • Alemanya Alemanya: En un primer moment, el ministre alemany d'Afers Estrangers, Guido Westerwelle, va dir: "Esperem que el primer ministre tranquil·litzi la situació d'acord amb l'esperit dels valors europeus i mitjançant un intercanvi constructiu d'opinions constructiu i el diàleg pacífic"[219] Amb posterioritat, la cancellera alemanya Angela Merkel va qualificar la repressió de les autoritats turques de "massa dura", i el ministre d'afers europeus de Turquia, Egemen Bagis, va respondre que els conservadors alemanys estaven utilitzant la situació turca amb finalitats electorals. Les rèpliques i contrarèpliques següents van conduir a una escalada de tensió verbal entre el govern turc i l'alemany, fins al punt que aquest últim va convocar formalment l'ambaixador turc a Berlín per demanar-li explicacions sobre el dur llenguatge utilitzat per les autoritats turques en parlar del govern alemany. Cal tenir en compte que a Alemanya hi viu una important comunitat d'origen turc.[220]
  • Itàlia Itàlia: La ministra de Relacions Exteriors d'Itàlia, Emma Bonino, va dir que la policia havia utilitzat força excessiva contra els manifestants. també va dir que és la primera prova per a l'estructura democràtica del país, el qual intenta ingressar a la Unió Europea.[221]
  •  Espanya – El Ministre d'Afers Exteriors José Manuel García-Margallo y Marfil va demanar a la Unió Europea que no "intenti donar lliçons" sobre el que ha de fer per resoldre la situació i va oferir l'"entesa" i "ajuda" d'Espanya al "país amic".[222]

Persones conegudes que han donat suport a la protesta[modifica]

Can Bonomo, Demet Evgar, Ayşegül Aldinç, Gonca Vuslateri, Zülâl Kalkandelen, Gürsel Tekin, Memet Ali Alabora, Okan Bayülgen i Şebnem Sönmez, Devrim Evin,[38] Halit Ergenç i la seva dona, Bergüzar Korel,[223] Cem Yılmaz[224] i Gülse Birsel han expressat el seu suport a les protestes.,[225]Şebnem Ferah,[226][227] Tarkan,[228] i Sezen Aksu han fet declaracions.[229]

Els esportistes Didier Drogba,[230] Manuel Fernandes,[231] Gökhan Gönül, Selçuk İnan, Salih Uçan, Burak Yılmaz, Juan Pablo Pino, Wesley Sneijder, Colin Kâzım Richards, Yekta Kurtuluş, Dany Nounkeu, Sercan Yıldırım, Recep Niyaz, Felipe Melo, Deron Williams, Ersan Gülüm, Tomáš Ujfaluši i Pascal Nouma han manifestat el seu suport a l'acció a través de les xarxes socials.[232]

Els basquetbolistes Mehmet Okur,[233][234] Işıl Alben,[235] Carlos Arroyo, Deron Williams, Jaka Lakovič, Josh Shipp, İbrahim Kutluay, İlkan Karaman, Jamon Gordon, Angel McCoughtry, Doğuş Balbay, Ufuk Sarıca, Cappie Pondexter, Eda Erdem i Sinan Güler han compartit els seus punts de vista sobre el tema a les xarxes socials.[236][237]

Mehmet Ali Alabora,[238] Ahmet Şık,[239] Nasuh Mahruki,[240] Okan Bayülgen,[241] Erdal Beşikçioğlu,[242] Halit Ergenç,[243] Bergüzar Korel,[243] Can Bonomo,[244] Cem Adrian,[245] Fazıl Say,[246] Sezen Aksu,[247] Levent Üzümcü,[248] Nejat İşler,[249] Duman,[250] Hayko Cepkin a través de les xarxes, són alguns dels personatges famosos que han donat el seu suport.

L'historiador İlber Ortaylı va dir; "Cap home que estigués bé del cap, d'aquí a quatre o cinc segles, quan del centre comercial només en quedin les restes, no faria aquesta construcció." Va indicar que estava en contra de la destrucció del Parc Gezi.[251]

Galeria[modifica]

  • Imatges del moviment de protesta turc de 2013
  • İstiklal Caddesi (Avinguda d'Istiklal), 31 de maig
    İstiklal Caddesi (Avinguda d'Istiklal), 31 de maig
  • 1 de juny, la policia llança gasos lacrimògens sobre l'Istiklal Caddesi.
    1 de juny, la policia llança gasos lacrimògens sobre l'Istiklal Caddesi.
  • 1 de juny: manifestants a la Istiklal Caddesi.
    1 de juny: manifestants a la Istiklal Caddesi.
  • 1 de juny: manifestants al Parc Gezi.
    1 de juny: manifestants al Parc Gezi.
  • Les manifestacions a Ankara, 1 de juny
    Les manifestacions a Ankara, 1 de juny
  • Manifestants al pont del Bòsfor des de Kadıköy, 1 de juny
    Manifestants al pont del Bòsfor des de Kadıköy, 1 de juny
  • Vidres trencats a una marquesina. Tramvia nostàlgic aturat a la Plaça Taksim, 1 de juny
    Vidres trencats a una marquesina. Tramvia nostàlgic aturat a la Plaça Taksim, 1 de juny
  • Greus danys a un autobús de la ciutat d'Ankara, 1 de juny
    Greus danys a un autobús de la ciutat d'Ankara, 1 de juny
  • 1 de juny: La policia utilitza canons d'aigua i gasos lacrimògens.
    1 de juny: La policia utilitza canons d'aigua i gasos lacrimògens.
  • Actuació policial contra els activistes a Ankara, 2 de juny
    Actuació policial contra els activistes a Ankara, 2 de juny
  • Manifestants a la plaça de Taksim, del 2 al 4 de juny del 2013
    Manifestants a la plaça de Taksim, del 2 al 4 de juny del 2013
  • Ziya Azazi balla a l'estil derix, mentre rep el suport dels manifestants, 3 de juny
    Ziya Azazi balla a l'estil derix, mentre rep el suport dels manifestants, 3 de juny
  • Durant les manifestacions a Taksim, 3 de juny
    Durant les manifestacions a Taksim, 3 de juny
  • Un edifici ocupat a Taksim, 3 de juny
    Un edifici ocupat a Taksim, 3 de juny
  • Manifestants a Taksim, 3 de juny
    Manifestants a Taksim, 3 de juny
  • Manifestants a Taksim, 3 de juny
    Manifestants a Taksim, 3 de juny
  • Taksim, un vehicle en flames el 3 de juny
    Taksim, un vehicle en flames el 3 de juny
  • Autobús de la policia destrossat el 3 de juny
    Autobús de la policia destrossat el 3 de juny
  • 3 de juny: civils ajuden un home ferit.
    3 de juny: civils ajuden un home ferit.
  • Una plaça a İzmit durant les protestes del Parc de Gezi.
    Una plaça a İzmit durant les protestes del Parc de Gezi.
  • 3 de juny: una dona agita una bandera d'Atatürk al parc Gezi.
    3 de juny: una dona agita una bandera d'Atatürk al parc Gezi.
  • 3 de juny: un voluntari que ofereix assistència mèdica, plaça Taksim.
    3 de juny: un voluntari que ofereix assistència mèdica, plaça Taksim.
  • Un dels eslògans escrits pels manifestants de la plaça de Taksim. S'hi pot llegir: "vianants ja", 4 de juny
    Un dels eslògans escrits pels manifestants de la plaça de Taksim. S'hi pot llegir: "vianants ja", 4 de juny
  • 4 de juny: màscares de Guy Fawkes, mascareta i ulleres a la venda al Parc Gezi.
    4 de juny: màscares de Guy Fawkes, mascareta i ulleres a la venda al Parc Gezi.
  • 6 de juny: els manifestants mantenen al seu lloc les barricades.
    6 de juny: els manifestants mantenen al seu lloc les barricades.
  • 7 de juny: manifestants kurds agiten pòsters d'Öcalan.
    7 de juny: manifestants kurds agiten pòsters d'Öcalan.
  • 7 de juny: vista dels cartells gegants que cobreixen el Museu Atatürk a la plaça de Taksim.
    7 de juny: vista dels cartells gegants que cobreixen el Museu Atatürk a la plaça de Taksim.
  • Fundada pels insurgents de la plaça del poble, una foto de la Comuna Txapulista Mersin.
    Fundada pels insurgents de la plaça del poble, una foto de la Comuna Txapulista Mersin.
  • Venda de màscares antigàs i ulleres protectores a la plaça de Taksim, 4 de juny
    Venda de màscares antigàs i ulleres protectores a la plaça de Taksim, 4 de juny
  • Una furgoneta vandalitzada a la rodalia de la plaça de Taksim, 4 de juny
    Una furgoneta vandalitzada a la rodalia de la plaça de Taksim, 4 de juny
  • 5 de juny: els manifestants ocupen els edificis que hi ha al voltant de la Plaça Taksim.
    5 de juny: els manifestants ocupen els edificis que hi ha al voltant de la Plaça Taksim.
  • Gent asseguda a la plaça de Taksim, 5 de juny
    Gent asseguda a la plaça de Taksim, 5 de juny
  • Manifestants a la Plaça Taksim el 5 de juny
    Manifestants a la Plaça Taksim el 5 de juny
  • 6 de juny: els manifestants mantenen al seu lloc les barricades.
    6 de juny: els manifestants mantenen al seu lloc les barricades.
  • 7 de juny: manifestants kurds agiten pòsters d'Öcalan.
    7 de juny: manifestants kurds agiten pòsters d'Öcalan.
  • 7 de juny: vista dels cartells gegants que cobreixen el Museu Atatürk a la plaça de Taksim.
    7 de juny: vista dels cartells gegants que cobreixen el Museu Atatürk a la plaça de Taksim.
  • Fundada pels insurgents de la plaça del poble, una foto de la Comuna Txapulista Mersin.
    Fundada pels insurgents de la plaça del poble, una foto de la Comuna Txapulista Mersin.
  • Grafit de Turquia. Joc de paraules amb « Every day I’m Shuffling. », lletra de la cançó Party Rock Anthem del grup LMFAO.
    Grafit de Turquia. Joc de paraules amb « Every day I’m Shuffling. », lletra de la cançó Party Rock Anthem del grup LMFAO.
  • Empleats de la cadena d'actualitat NTV que anuncien que ells txapulen.
    Empleats de la cadena d'actualitat NTV que anuncien que ells txapulen.
  • Grafit a l'Avinguda d'İnönü-Taksim amb el famós Çapuling (txapular)
    Grafit a l'Avinguda d'İnönü-Taksim amb el famós Çapuling (txapular)
  • Parc Gezi. Una pancarta durant les manifestacions, amb un text en kurd on es pot llegir: "Ji Bo Hrant, Ji Bo Dade ê (Justícia per a Hrant)"
    Parc Gezi. Una pancarta durant les manifestacions, amb un text en kurd on es pot llegir: "Ji Bo Hrant, Ji Bo Dade ê (Justícia per a Hrant)"
  • Plaça Taksim amb una de les barricades instal·lades per activistes. 7 juny 2013
    Plaça Taksim amb una de les barricades instal·lades per activistes. 7 juny 2013
  • Una secció transversal dels conflictes a Ankara
    Una secció transversal dels conflictes a Ankara
  • Nit després de la intervenció de la policia l'11 de juny de 2013 a una secció transversal en les protestes
    Nit després de la intervenció de la policia l'11 de juny de 2013 a una secció transversal en les protestes
  • Nit després de la intervenció de la policia l'11 de juny de 2013 a un secció addicional en les protestes
    Nit després de la intervenció de la policia l'11 de juny de 2013 a un secció addicional en les protestes
  • Avinduga d'Istiklal la nit de l'11 de juny del 2013, després de la intervenció de la policia en les protestes
    Avinduga d'Istiklal la nit de l'11 de juny del 2013, després de la intervenció de la policia en les protestes
  • Una secció transversal de les protestes el 16 de juny
    Una secció transversal de les protestes el 16 de juny
  • Una secció transversal de les protestes del 16 juny 2013
    Una secció transversal de les protestes del 16 juny 2013
  • 16 juny del 2013. la plaça de Taksim netejada després de la intervenció
    16 juny del 2013. la plaça de Taksim netejada després de la intervenció
  • La intervenció policial a Taksim, 16 de juny de 2013
    La intervenció policial a Taksim, 16 de juny de 2013

Referències[modifica]

  1. ↑ Violentos enfrentamientos entre policía y manifestantes en el centro de Estambul, diari El País, 31/05/2013.
  2. ↑ «La protesta contra la tala d'uns arbres deriva en enfrontaments entre la policia i manifestants laïcistes a Istanbul». 324.cat, 01-06-2013. [Consulta: 20 juny 2013].
  3. ↑ Erdogan advierte de que no cederá a las presiones de “grupos extremistas”, diari El País, 01/06/2013.
  4. ↑ Turquía se rebela contra Erdogan, diari El País, 03/06/2013.
  5. ↑ «Erdogan promet no parar fins a aturar els manifestants que han encès Istanbul i altres ciutats turques». 324.cat, 01-06-2013. [Consulta: 20 juny 2013].
  6. ↑ «Com podeu seguir la revolta turca per internet». Vilaweb, 04-06-2013. [Consulta: 20 juny 2013].
  7. ↑ «In Erdogan's Turkey, Censorship Finds Fertile Ground». Al-Monitor, 13-01-2013.
  8. ↑ «Charges Against Journalists Dim the Democratic Glow in Turkey». The New York Times, 04-01-2012.
  9. ↑ «Erdogan Visit to Berlin Betrays Tensions». Der Spiegel.
  10. ↑ «Fresh anti-government clashes hit Turkey». Al Jazeera, 01-06-2013 [Consulta: 1r juny 2013].
  11. ↑ «Turkish protesters have long list of complaints». Daily Star, 03-06-2013. Arxivat de l'original el 2018-12-30. [Consulta: 3 juny 2013].
  12. ↑ Hacaoglu, Selcan «Erdogan Denies Turkey's New Alcohol Curbs Encroach on Lifestyle». Bloomberg BusinessWeek, 28-05-2013 [Consulta: 2 juny 2013].
  13. ↑ «On Turkey's proposed alcohol restrictions». Yahoo news, 24-05-2013. [Consulta: 10 juny 2013].
  14. ↑ «Alcohol in Turkey: Not so good for you». The Economist, 30-05-2013.
  15. ↑ «Turkish law will make legal abortion impossible, say campaigners». The Guardian, 01-02-2013.
  16. ↑ «Main opposition urges protection of LGBT's, ruling party calls them 'immoral'». Hürriyet Daily News, 29-05-2013.
  17. ↑ «Turkish composer and pianist convicted of blasphemy on Twitter». The Guardian, 16-04-2013.
  18. ↑ «Turkish-Armenian blogger sentenced to Turkish prison for blasphemy». CNN, 23-05-2013.
  19. ↑ Today's Zaman, 30 May 2013, Name of third bridge causes outrage among Alevis Arxivat 2013-11-02 a Wayback Machine.
  20. ↑ «Taksim Gezi Parkı'nın Tarihçesi» (en turc). , 01-06-2013 [Consulta: 20 juny 2013].
  21. ↑ Alexander Christie-Miller, The Christian Science Monitor, 10 de juny del 2013, In Turkey, echoes of US-style clashes over glitzy redevelopment
  22. ↑ Reuters, 3 de juny del 2013, Simmering anger at Erdogan's authoritarianism boils over in Turkey
  23. ↑ New York Times, 31 de maig del 2013, Police Attack Protesters in Istanbul's Taksim Square
  24. ↑ «POLITICS – Turkish PM Erdoğan retires mall project, vows mosque in Taksim». Hürriyet Daily News. [Consulta: 2 juny 2013].
  25. ↑ «"TAKSİM'E CAMİ DE YAPACAĞIZ" Recep Tayyip Erdoğan». Hurriyet, 02-06-2013 [Consulta: 3 juny 2013].
  26. ↑ «Erdoğan açıkladı: Taksim'e cami yapılacak!». Yeni Şafak, 30-05-2013 [Consulta: 3 juny 2013].
  27. ↑ BBC, 5 de juny 2013, Turkey clashes: Why are Gezi Park and Taksim Square so important?
  28. ↑ Hürriyet Daily News, 5 de juny del 2013, Istanbul Gezi Park
  29. ↑ globalvoicesonline.org, 4 de juny del 2013, Turkey: A Social Media Chronology of Occupy Gezi
  30. ↑ Jay Cassano, Global Research, 4 de juny del 2013, The Right to the City Movement and the Turkish Summer
  31. ↑ Agence France-Presse «Clashes rage for second day in Istanbul». The Gulf News. Agence France-Presse, 01-06-2013 [Consulta: 1r juny 2013].
  32. ↑ «Turkish protests: view from the ground». Euronews, 01-06-2013 [Consulta: 1r juny 2013].
  33. ↑ Letsch, Constanze «Turkey prime minister faces fury as Istanbul erupts into mass protest». The Guardian, 01-06-2013 [Consulta: 1r juny 2013].
  34. ↑ «Police use tear gas early in morning, Taksim park protesters again halt demolition». Good Morning Turkey, 31-05-2013 [Consulta: 3 juny 2013].
  35. ↑ 35,0 35,1 «Gezi Parkı'ndaki nöbete biber gazı» (en turc). NTV, 28-05-2013 [Consulta: 1r juny 2013].
  36. ↑ «Raid on 'Occupy Taksim Park' demonstrators triggers outcry». Hürriyet Daily News, 30-05-2013.
  37. ↑ «La Dama de Vermell esdevé el símbol de la revolta turca». Vilaweb, 06-06-2013. [Consulta: 20 juny 2013].
  38. ↑ 38,0 38,1 «Fetih Günü Gezi Parkı'nda eylemdeyim» (en turc). NTV, 29-05-2013. [Consulta: 1r juny 2013].
  39. ↑ «Eylemciler Gezi Parkı'nda sabahladı» (en turc). Sabah, 29-05-2013 [Consulta: 1r juny 2013].
  40. ↑ «Raiding the Dawn». Hürriyet Daily News, 31-05-2013 [Consulta: 2 juny 2013].
  41. ↑ «From Taksim to everywhere». Hürriyet Daily News, 31-05-2013 [Consulta: 2 juny 2013].
  42. ↑ Turkish Weekly, 1 de juny del 2013, ‘Occupy Taksim’ grows in spite of crackdown Arxivat 2013-10-16 a Wayback Machine.
  43. ↑ «Turkey arrests anti-government protesters». Al Jazeera, 31-05-2013 [Consulta: 1r juny 2013].
  44. ↑ Tattersall, Nick «Turkish PM calls for immediate end to protests as clashes flare». Reuters, 01-06-2013 [Consulta: 1r juny 2013]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 20 juny 2013].
  45. ↑ «Turkish PM Erdogan calls for end to protests as clashes flare». , 01-06-2013 [Consulta: 1r juny 2013]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 20 juny 2013].
  46. ↑ «Anti-government protests continue in Ankara». ITV, 01-06-2013 [Consulta: 1r juny 2013].
  47. ↑ «Solidarity protests with Gezi Park held across Turkey». Hürriyet Daily News, 31-05-2013.
  48. ↑ «Ankara ve İzmir'deki Gezi Parkı eylemlerine gazlı müdahale». Radikal, 01-06-2013 [Consulta: 1r juny 2013].
  49. ↑ «Calma tensa a Turquia després de l'esclat d'una onada de protestes contra el govern islamista d'Erdogan». 324.cat, 02-06-2013. [Consulta: 20 juny 2013].
  50. ↑ Los manifestantes turcos echan un pulso al Gobierno de Erdogan, diari El País, 02/06/2013.
  51. ↑ «Increasing police brutality». CNN, 03-06-2013. Arxivat de l'original el 2017-03-24. [Consulta: 20 juny 2013].
  52. ↑ Log in om een reactie te plaatsen. «Polisin Arkasından Halka Saldıran Elleri Sopalı İnsanlar(!)». YouTube. [Consulta: 3 juny 2013].
  53. ↑ Las protestas abren una brecha en el partido que acapara todo el poder, diari El País, 03/06/2013.
  54. ↑ TRT World, 2 de juny del 2013, ERDOĞAN TO VISIT MOROCCO, ALGERIA AND TUNISIA
  55. ↑ Hürriyet, 3 de juny del 2013, Reuters muhabiri Birsen Altaylı'nın sorusu Erdoğan'ı sinirlendirdi
  56. ↑ «Primera víctima mortal a Turquia durant les protestes contra el govern». 324.cat, 03-06-2013. [Consulta: 20 juny 2013].
  57. ↑ Al-Jazeera 4 de juny del 2013, c 9.30pm, Turkey Protests Live Blog Arxivat 2015-02-14 a Wayback Machine.
  58. ↑ «#OpTurkey: Anonymous Hacks 145 Turkish Websites And Shares Free Internet Access To Protestors In Turkey». , 04-06-2013 [Consulta: 5 juny 2013].
  59. ↑ «Mor un jove de 22 anys per un tret de bala durant els aldarulls a Turquia». 324.cat, 04-06-2013. [Consulta: 20 juny 2013].
  60. ↑ La protesta arrecia pese a las disculpas del Gobierno de Turquía, diari El País, 04/06/2013.
  61. ↑ «Protests in Turkey - 24 Arrested for Social Media Crimes». Daily Kos, 04-06-2013 [Consulta: 5 juny 2013].
  62. ↑ «İzmir’de sosyal medya operasyonu: 24 kişi gözaltında». Milliyet [Consulta: 5 juny 2013].
  63. ↑ «Crowd attacks supporters of Gezi Park protests in Turkish PM Erdoğan's homeland». Hürriyet Daily News, 05-06-2013 [Consulta: 6 juny 2013].
  64. ↑ «Turkey government 'welcome' political challenges». , 05-06-2013 [Consulta: 6 juny 2013].
  65. ↑ «Erdogan reclama que s'acabin les protestes davant milers de seguidors a l'aeroport d'Istanbul». 324.cat, 07-06-2013. [Consulta: 20 juny 2013].
  66. ↑ «Erdogan afirma que entre els manifestants hi ha persones fitxades per actes terroristes». 324.cat, 06-06-2013. [Consulta: 20 juny 2013].
  67. ↑ BBC, 6 de juny del 2013, Istanbul Gezi Park plan to proceed - Turkish PM Erdogan
  68. ↑ «Live from ‘Occupied' Gezi Park: In Istanbul, a New Turkish Protest Movement Is Born». Time, 05-06-2013 [Consulta: 6 juny 2013].
  69. ↑ Sit-In Protest At Gezi Park Continues Without Incident Haberler, 7 de juny del 2013,
  70. ↑ Gezi'de cuma namazı kılanları böyle korudular, Milliyet, 7 de juny del 2013
  71. ↑ Hürriyet Daily News, 8 de juny del 2013, Team work of united ultras set Taksim ‘on fire’
  72. ↑ Hürriyet Daily News, 8 de juny del 2013, Ruling AKP to hold two mass rallies in Istanbul and Ankara next week
  73. ↑ Radikal, 9 de juny del 2013, Başbakan Erdoğan: Biz birkaç çapulcunun yaptıklarını yapmayız
  74. ↑ «Erdogan manté la línia dura i diu que no es deixarà intimidar per "uns quants saquejadors"». 324.cat, 09-06-2013. [Consulta: 20 juny 2013].
  75. ↑ Posteriorment, del mot çapulcu (pronunciat txapulju en va sorgir el neologisme Çapuling, que en català es pot traduir com a txapular
  76. ↑ Nick Tattersall; Ece Toksabay «Turkey rules out early polls, thousands defy call to end protest». Reuters, 08-06-2013 [Consulta: 12 juny 2013]. Arxivat 2015-02-15 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-02-15. [Consulta: 20 juny 2013].
  77. ↑ Elena Becatoros «Turkish prime minister convenes party leadership». Yahoo! News, 8 muny 2013 [Consulta: 12 juny 2013].
  78. ↑ Redacció de The Guardian «Erdoğan's party rules out early elections as thousands defy call to end protest». The Guardian, 08-06-2013 [Consulta: 12 juny 2013].
  79. ↑ «El partit d'Erdogan descarta eleccions mentre els manifestants de la plaça Taksim segueixen clamant pel canvi». 324.cat, 09-06-2013. [Consulta: 21 juny 2013].
  80. ↑ Gul Tuysuz; Dana Ford «Turkey's Erdogan to protesters: 'Even patience has an end'». KWKT-TV, 10-06-2013 [Consulta: 12 juny 2013].
  81. ↑ «Erdogan manté la línia dura i diu que no es deixarà intimidar per "uns quants saquejadors"». 324.cat, 09-06-2013. [Consulta: 21 juny 2013].
  82. ↑ Redacció «Six Turkish policemen commit suicide during Gezi protests, union head says». Hürriyet Daily News, 09-06-2013 [Consulta: 12 juny 2013].
  83. ↑ En aquest mateix sentit es pot llegir al [https://web.archive.org/web/20130618083916/http://emniyetsen.org.tr/emniyet-sen-platformda-polisin-sesi-olmaya-devam-ediyor/ Arxivat 2013-06-18 a Wayback Machine. Arxivat 2013-06-18 a Wayback Machine. Arxivat 2013-06-18 a Wayback Machine. Arxivat 2013-06-18 a Wayback Machine. web del sindicat (turc)] un interessant escrit sobre les condicions de treball i els suïcidis (un policia se suïcida cada 13 dies, segons s'afirma en aquest escrit).
  84. ↑ Redacció «Turkish police admits suicides, denies link to Gezi Park protests». Hürriyet Daily News, 10-06-2013 [Consulta: 12 juny 2013].
  85. ↑ Redacció «Turkish opposition accuses Erdogan of dragging country 'into the fire'». The Daily Telegraph, 10-06-2013 [Consulta: 12 juny 2013].
  86. ↑ Daily Star Lebanon, 11 de juny del 2013, Moody’s warns of risk from Turkey protests
  87. ↑ BBC, 11 de juny del 2013, Turkey's Erdogan to meet protesters
  88. ↑ Redacció «Turkey premier to meet with Istanbul protesters». USA Today, 10-06-2013 [Consulta: 12 juny 2013].
  89. ↑ Redacció «Turkish President Gül approves controversial bill restricting alcohol». Hürriyet Daily News, 10-06-2013 [Consulta: 12 juny 2013].
  90. ↑ Redacció «The new young Turks». The Economist, 08-06-2013 [Consulta: 12 juny 2013].
  91. ↑ 91,0 91,1 Hürriyet Daily News, 11 de juny del 2013, At least two injured as police enter Taksim Square to 'clear banners'
  92. ↑ «Batalla campal a Istanbul». El Periódico de Catalunya, 12-06-2013. [Consulta: 21 juny 2013].
  93. ↑ Hürriyet Daily News, 11 de juny del 2013, Riot police enter Taksim’s Gezi Park
  94. ↑ Hürriyet Daily News, 11 de juny del 2013, Many injured as police enter Taksim Square to 'clear banners'
  95. ↑ Redacció «Turkish police clear Taksim Square after night of clashes». The Jerusalem Post, 12-06-2013 [Consulta: 12 juny 2013].
  96. ↑ Radikal, 11 de juny del 2013, 'Niye bugüne kadar molotof atan olmadı'
  97. ↑ Hürriyet Daily News, 11 de juny del 2013, Molotov-throwing protesters in Taksim not our members, says socialist party
  98. ↑ «Person who throwing molotov through police and using the same gas mask with police is one», 11-06-2013. [Consulta: 12 juny 2013].
  99. ↑ Luke Harding «Erdoğan's reaction to Turkey protests reveals ominous Putin parallels». The Guardian, 11-06-2013 [Consulta: 12 juny 2013].
  100. ↑ Redacció «Police use tear gas and enter Taksim Square for second time in day». Hürriyet Daily News, 11-06-2013 [Consulta: 12 juny 2013].
  101. ↑ «Batalla campal a la plaça de Taksim d'Istanbul». El Periódico de Catalunya, 11-06-2013. [Consulta: 21 juny 2013].
  102. ↑ «La policia torna a carregar a la plaça Taksim d'Istambul». Vilaweb, 11-06-2013. [Consulta: 21 juny 2013].
  103. ↑ «Les càrregues policíaques a la plaça Taksim d'Istambul continuaran 'nit i dia'». Vilaweb, 12-06-2013. [Consulta: 21 juny 2013].
  104. ↑ Redacció «Turkish anti-riot weapons market may boom amid Gezi Park protests». Hürriyet Daily News, 12-06-2013 [Consulta: 12 juny 2013].
  105. ↑ Tim Arango; Sebnem Arsu; Ceylan Yeginsu «Turkish Police and Protesters Clash in Disputed Square». The New York Times, 12-06-2013 [Consulta: 22 juny 2013].
  106. ↑ «Erdogan suggereix ara un referèndum per tancar la crisi». El Punt Avui, 13-06-2013. [Consulta: 21 juny 2013].
  107. ↑ «Erdogan endureix la seva resposta als indignats». El Punt Avui, 12-06-2013. [Consulta: 21 juny 2013].
  108. ↑ Redacció «Gezi Park protesters provide first aid to police officer». Hürriyet Daily News, 12-06-2013 [Consulta: 12 juny 2013].
  109. ↑ Redacció «TV watchdog fines live streaming of Gezi protests for ‘harming development of children, youth’». Journal of Turkish Weekly, 12-06-2013 [Consulta: 12 juny 2013]. Arxivat 2013-06-15 at Archive.is «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-06-15. [Consulta: 21 juny 2013].
  110. ↑ Redacció «Anonymous hacks TV watchdog for fining live streaming of Gezi protests». Hürriyet Daily News, 12-06-2013 [Consulta: 12 juny 2013].
  111. ↑ Redacció «CBC correspondents detained in Turkey say they're OK». CBC News, 12-06-2013 [Consulta: 12 juny 2013].
  112. ↑ Redacció «Canadian journalists detained briefly during the Gezi Park protests released». Hürriyet Daily News, 12-06-2013 [Consulta: 12 juny 2013].
  113. ↑ Redacció «« Occupy Gezi » : Les journalistes boucs émissaires de la crise». Reporters Sense Fronteres, 12-06-2013 [Consulta: 12 juny 2013].
  114. ↑ 114,0 114,1 114,2 «La policia turca desallotja per la força el parc Gezi d'Istanbul». El Punt Avui, 16-06-2013. [Consulta: 22 juny 2013].
  115. ↑ Redacció «Turkish politicians slam foreign media coverage of the Gezi Park protests». Hürriyet Daily News, 12-06-2013 [Consulta: 12 juny 2013].
  116. ↑ Hürriyet Daily News, 14 de juny del 2013, Gov't to comply with court ruling suspending Gezi Park's demolition
  117. ↑ Hürriyet Daily News, 14 de juny del 2013, Turkish Health Ministry opens probe into voluntary health center in Gezi Park
  118. ↑ BBC, 16 de juny del 2013, Turkey unrest: Mass rally for Erdogan amid new clashes
  119. ↑ Hürriyet', 16 de juny del 2013, Jandarma TOMA'sı da müdahalede
  120. ↑ [enllaç sense format] https://twitter.com/RojevAgahi/status/346062324584574976/photo/1
  121. ↑ «Almenys 29 persones resulten ferides en el fulminant desallotjament de la plaça Taksim». El Periódico de Catalunya, 15-06-2013. [Consulta: 22 juny 2013].
  122. ↑ taz.de, Cronologia
  123. ↑ The Observer, 15 de juny del 2013, Turkish police storm protest camp using teargas and rubber bullets
  124. ↑ Hürriyet Daily News, 15 de juny del 2013, Police intervene at Istanbul's Taksim Square, enter Gezi Park
  125. ↑ New York Times, 16 de juny del 2013, Police Storm Turkish Park Occupied by Protesters
  126. ↑ [enllaç sense format] http://www.odatv.com/n.php?n=tamam-mi-devam-mi-1506131200
  127. ↑ Zeit.de, Claudia Roth interview
  128. ↑ «Claudia Roth unter Tränengas-Opfern: "Das ist wie im Krieg"» (en alemany). Augsburger Allgemeine, 16-06-2013. [Consulta: 22 juny 2013].
  129. ↑ Hürriyet Daily News, 15 de juny del 2013, CHP leader: Operation to Gezi Park is a crime against humanity
  130. ↑ «Turkish lawmaker claims his nose was broken in police attack» (en anglès). Hürriyet Daily News, 16-06-2013. [Consulta: 23 juny 2013].
  131. ↑ Hürriyet Daily News, 16 de juny del 2013, Everyone who enters the Taksim Square to be treated as terrorist: Turkish EU minister
  132. ↑ «Police use tear gas against crowd who tries to cross the Bosphorus Bridge» (en anglès). Hürriyet Daily News, 16-06-2013. [Consulta: 23 juny 2013].
  133. ↑ «Main opposition deputies stage sit-in to prevent police intervention in Ankara» (en anglès). Hürriyet Daily News, 16-06-2013. [Consulta: 23 juny 2013].
  134. ↑ New York Times, 17 de juny del 2013, Turkish Leader Said He Had a ‘Duty’ to Clear Istanbul Park
  135. ↑ Corriere della Sera, 16 de juny del 2013, "Negli idranti c'è urticante, ecco le prove"
  136. ↑ «Police intervene at Istanbul's Taksim Square, enter Gezi Park» (en anglès). Hürriyet Daily News, 15-06-2013. [Consulta: 23 juny 2013].
  137. ↑ [enllaç sense format] http://sozcu.com.tr/2013/gunun-icinden/hani-yargi-karari-beklenecekti.html Arxivat 2013-06-16 a Wayback Machine.
  138. ↑ Hürriyet Daily News, 17 juny del 2013, Ankara faces citywide police intervention
  139. ↑ «Turkish police stop convoy of protester’s funeral, raid on waiting crowd in Ankara» (en anglès). Hürriyet Daily News, 16-06-2013. [Consulta: 22 juny 2013].
  140. ↑ taz.de, 16 juny del 2013, Neue Eskalationsstufe in Istanbul: Erdogan-Anhänger greifen an
  141. ↑ Hürriyet Daily News, 16 juny del 2013, Main opposition party building in Istanbul attacked
  142. ↑ 142,0 142,1 Hürriyet Daily News, 16 juny del 2013, Doctors, football fans detained in Istanbul protests
  143. ↑ [enllaç sense format] https://twitter.com/gsolaker/status/346223563033939969/photo/1
  144. ↑ «Berkin'i başından vurdular» (en turc). Hürriyet, 16-06-2013. [Consulta: 22 juny 2013].
  145. ↑ Hürriyet Daily News, 16 juny del 2013, Union of bar associations to appeal to Council of Europe over Gezi violence
  146. ↑ Hürriyet Daily News, 16 juny del 2013, Five Turkish trade unions begin nationwide demonstrations with one-day strike
  147. ↑ «Jornada de vaga a Turquia després d'una altra nit d'enfrontaments». El Periódico de Catalunya, 17-06-2013. [Consulta: 22 juny 2013].
  148. ↑ Hürriyet Daily News, 16 juny del 2013, Turkish minister warns workers of ‘consequences of illegal strike’
  149. ↑ Hürriyet Daily News, 16 juny del 2013, http://www.hurriyetdailynews.com/army-will-step-in-to-stop-protests-if-need-be-deputy-pm-arinc.aspx?pageID=238&nID=48946&NewsCatID=338 Army will step in to stop protests if need be: Deputy PM Arınç]
  150. ↑ «Partidaris i opositors d'Erdoğan es manifesten avui a Istanbul». El Periódico de Catalunya, 16-06-2013. [Consulta: 22 juny 2013].
  151. ↑ «Turkey unrest: violent clashes in Istanbul as Erdoğan holds rally» (en anglès). The Guardian, 16-06-2013. [Consulta: 22 juny 2013].
  152. ↑ New York Times, 16 juny del 2013, Turkey Expands Violent Reaction to Street Unrest
  153. ↑ ntvmsnbc.com, 18 juny del 2013, 'Otobüs ve vapurlar kiralandı'
  154. ↑ «Vatan muhabirine polis şiddeti! (Violència policial sobre periodista de Vatan!)». Vatan, 17-06-2013 [Consulta: 18/19.06.2013]. Arxivat 2013-06-27 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-06-27. [Consulta: 22 juny 2013].
  155. ↑ «İl İl Gelişmeler ve Genel Grev (17 Haziran)». SoL, 17-06-2013 [Consulta: 17/18.06.2013].
  156. ↑ Web personal: http://www.erdemgunduz.org/
  157. ↑ Sözcü, SoL, Vatan, Yurt, Radikal diari del 18 de juny.
  158. ↑ «Adamın durmasından bile rahatsız olabilmek gerçek bir patalojik rahatsızlıktır.» (en turc). Twitter, 17-06-2013. [Consulta: 22 juny 2013].
  159. ↑ «La 'resistència passiva' arriba a la plaça Taksim». El Periódico de Catalunya, 18-06-2013. [Consulta: 22 juny 2013].
  160. ↑ «La policia turca dissol una concentració pacífica a la plaça Taksim i deté una dotzena de persones». El Periódico de Catalunya, 18-06-2013. [Consulta: 22 juny 2013].
  161. ↑ 161,0 161,1 Oda TV, 18/19.06.2013 [Consulta: 19 juny 2013].
  162. ↑ «Duran adam eylemleri durmuyor! (La protesta de l'Home Dret no s'atura !)». Milliyet, 18-06-2013 [Consulta: 20 juny 2013].
  163. ↑ DHA, 19-06-2013 [Consulta: 20 juny 2013]. Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 22 juny 2013].
  164. ↑ «selam.. ben azuth.. italya pisa'dayim.. duran adam yalnız durmasın diye, ben de burada durayim dedim» (en turc). Twitter, 17-06-2013. [Consulta: 22 juny 2013].
  165. ↑ Oda TV, 18-06-2013 [Consulta: 19 juny 2013].
  166. ↑ «Shame on you @Takvim for publishing FAKE interview with me» (en anglès). Twitter, 18-06-2013. [Consulta: 22 juny 2013].
  167. ↑ «CNN'in Ünlü Muhabiri Amanpour Çıldırdı haberi». Haberler.com, 19-06-2013 [Consulta: 19 juny 2013].
  168. ↑ Ulusal Kanal(Canal Nacional), 18-06-2013 [Consulta: 18 juny 2013].
  169. ↑ Hürriyet Daily News, 19 de juny del 2013, Turkish police to buy 100,000 gas bomb cartridges
  170. ↑ Hürriyet Daily News, 20 de juny del 2013, Istanbul mayor to ask residents about all future projects
  171. ↑ Hürriyet Daily News, 20 de juny 2013, Istanbul to vote for Gezi Park if court gives green light
  172. ↑ «Warnung aus der Türkei: "Deutschland sollte nicht mit unserem EU-Beitritt spielen"» (en alemany). Der Spiegel, 20-06-2013. [Consulta: 23 juny 2013].
  173. ↑ «Debatte über EU-Beitritt der Türkei: Westerwelle verwundert über scharfe Reaktion aus Ankara» (en alemany). Der Spiegel, 20-06-2013. [Consulta: 23 juny 2013].
  174. ↑ «Göstericilerin Sağlık Durumları / The Health Status Of The Demonstrators - 20 Haziran 203» (en turc). Associació Mèdica Turca, 20-06-2013. Arxivat de l'original el 4 de desembre 2013. [Consulta: 23 juny 2013].
  175. ↑ «Göstericilerin Sağlık Durumları / The Health Status Of The Demonstrators - 17 Haziran 203» (en turc). Associació Mèdica Turca, 17-06-2013. Arxivat de l'original el 4 de desembre 2013. [Consulta: 23 juny 2013].
  176. ↑ «Mitglieder der linksgerichteten ESP müssen nach Protesten in der Türkei ins Gefängnis» (en alemany). DerWesten, 21-06-2013. Arxivat de l'original el 24 de març 2018. [Consulta: 23 juny 2013].
  177. ↑ 177,0 177,1 177,2 Arxivat 2013-06-24 a Wayback Machine., 20 Minuten, 23 de juny del 2013, arxivat de l'original el 23 de juny del 2013.
  178. ↑ Arxivat 2013-06-27 a Wayback Machine., Der Tagesspiegel, 22 de juny del 2013, arxivat de l'original el 23 de juny del 2013
  179. ↑ «Canons d'aigua i noves càrregues policials tornen a la plaça Taksim d'Istanbul». 324.cat, 23-06-2013. [Consulta: 23 juny 2013].
  180. ↑ «Turkey: Istanbul clashes rage as violence spreads to Ankara». The Guardian, 31-05-2013 [Consulta: 1r juny 2013].
  181. ↑ «Occupy Gezi: Police against Protesters in Istanbul». The New Yorker, 01-06-2013 [Consulta: 4 juny 2013].
  182. ↑ «Burası da Ankara». Hürriyet Daily News, 01-06-2013 [Consulta: 1r juny 2013].
  183. ↑ 183,0 183,1 183,2 183,3 183,4 183,5 183,6 183,7 «Tüm yurtta Gezi protestosu». mynet yurt haber, 02-06-2013 [Consulta: 2 juny 2013].
  184. ↑ «Direniş büyüdü Çorlulular gece gündüz eylemde» (en turc). Ulusal Kanal, 05-06-2013. [Consulta: 8 juny 2013].
  185. ↑ «İzmir'deki gösterilerde korkulan olmadı». Hürriyet Daily News, 01-06-2013 [Consulta: 1r juny 2013].
  186. ↑ «YÜZBİNLER DEMOKRASİ ŞEHİDİNİ UĞURLADI - hatay denge gazetesi» (en turc). [Consulta: 5 juny 2013].
  187. ↑ Burası Eskisehir, 1 juny del 2013. 
  188. ↑ «Gaziantep Böyle Gece Görmedi. Tam 20 Bin Kişi Yürüdü». , 04-06-2013. Arxivat 2019-01-06 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2019-01-06. [Consulta: 22 juny 2013].
  189. ↑ «20 bin kişi sokağa döküldü». denizli haber, 01-06-2013 [Consulta: 7 juny 2013].
  190. ↑ «Adana'da Taksim protestocularına polis müdahalesi». Bugün, 01-06-2013 [Consulta: 1r juny 2013]. Arxivat 2014-05-17 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-05-17. [Consulta: 20 juny 2013].
  191. ↑ «Bodrum"Da Gezi Parkı Eylemine 15 Bin Kişi Katıldı». Haberler, 02-06-2013 [Consulta: 2 juny 2013].
  192. ↑ «Polisin Taksim'den çekilmesi Antalya'da da kutlandı». radikal, 01-06-2013 [Consulta: 2 juny 2013].
  193. ↑ «Çorum’da 3. günde 15 bin kişi». , 04-06-2013 [Consulta: 5 juny 2013].
  194. ↑ «Trabzon, Rize ve Artvin'de 'Gezi Parkı' Protestosu». Son Dakika, 01-06-2013 [Consulta: 1r juny 2013].
  195. ↑ «Kayseri Gezi Parkı Protestosu». , 01-06-2013.
  196. ↑ «Bolu'da 10 Bin Kişi Taksim Gezi Parkı İçin Yürüdü». Son Dakika, 01-06-2013 [Consulta: 1r juny 2013].
  197. ↑ «İzmit'te Yaklaşık 10 Bin Kişi AK Parti İl Binasına Yürüyor». Haberler, 02-06-2013 [Consulta: 2 juny 2013].
  198. ↑ «Tunceli'de Binlerce Kişi Gezi Parkı Protestosu için Sokaklara Döküldü». Bugün, 01-06-2013 [Consulta: 2 juny 2013]. Arxivat 2013-07-16 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-07-16. [Consulta: 20 juny 2013].
  199. ↑ «Tuzla'da 10 bin kişi yürüdü». Evrensel, 04-06-2013 [Consulta: 5 juny 2013].
  200. ↑ (turc) «Isparta Güne Biber Gazı İle Başladı». Ajans 32, 01-06-2013 [Consulta: 2 juny 2013].
  201. ↑ «Protestolar Trakya Geneline Yayıldı». Son Dakika, 02-06-2013 [Consulta: 2 juny 2013].
  202. ↑ «Göstericiler Ak Parti binasına girdi». radikal, 01-06-2013 [Consulta: 2 juny 2013].
  203. ↑ «'GEZİ PARKI' EYLEMİ SABAHA KADAR DEVAM ETTİ». Alanya Adres, 02-06-2013 [Consulta: 2 juny 2013].[Enllaç no actiu]
  204. ↑ «Mersin'de 'Gezi Parkı' Tepkisi». haberexen, 01-06-2013 [Consulta: 3 juny 2013]. Arxivat 2013-10-29 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-10-29. [Consulta: 20 juny 2013].
  205. ↑ «Samsun'da Gezi Parkı Yürüyüşü». , 04-06-2013 [Consulta: 5 juny 2013].
  206. ↑ «Balıkesir'de Gezi Parkı Eylemi». , 05-06-2013 [Consulta: 6 juny 2013].
  207. ↑ 207,0 207,1 207,2 «Erzurum, Erzincan ve Iğdır'da 'Her yer Taksim' yürüyüşü». , 01-06-2013 [Consulta: 4 juny 2013].
  208. ↑ «Çanakkale'de Olaysız Protesto». İşte Çanakkale, 05-06-2013 [Consulta: 5 juny 2013]. Arxivat 2013-06-25 a Wayback Machine.
  209. ↑ «Bartın'da Taksim Gezi Parkı eylemi». , 01-06-2013 [Consulta: 4 juny 2013].[Enllaç no actiu]
  210. ↑ «Gezi Parkı'na Kars'tan destek». , 02-06-2013 [Consulta: 4 juny 2013]. Arxivat 2013-06-07 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-06-07. [Consulta: 22 juny 2013].
  211. ↑ «Mardin'de Gezi Park İçin Toplandılar». , 01-06-2013 [Consulta: 11 juny 2013]. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  212. ↑ «Gezi Parkı Eylemi Adıyaman´a Sıçradı». , 03-06-2013 [Consulta: 4 juny 2013].[Enllaç no actiu]
  213. ↑ «Gezi Park protestosuna Sinop'tan destek». Haber57, 01-06-2013 [Consulta: 22 juny 2013]. Arxivat 2013-06-09 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-06-09. [Consulta: 22 juny 2013].
  214. ↑ «Afyonkarahisar'da Gezi Parkı Eylemleri Devam Ediyor». [Consulta: 11 juny 2013].
  215. ↑ Larepublica.es. «Declaración del Partido Comunista de Turquía (TKP)», 05-06-2013. [Consulta: 5 juny 2013].[Enllaç no actiu]
  216. ↑ «Parlamento Europeo critica el uso "excesivo" de la fuerza en Turquía». , 13-06-2013 [Consulta: 14 juny 2013]. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 20 juny 2013].
  217. ↑ «Human rights office expresses concern over use of excessive force against peaceful protestors in Turkey». . Arxivat 2017-10-20 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-10-20. [Consulta: 22 juny 2013].
  218. ↑ «UN Human Rights: Heavy-handed response to protests in Turkey unacceptable». . Arxivat 2013-11-04 a Wayback Machine.
  219. ↑ «Alemania advierte a Turquía que se está equivocando con sus reacciones contra los manifestantes». , 12-06-2013 [Consulta: 14 juny 2013].
  220. ↑ «La revolta turca enterboleix les negociacions d'adhesió a la UE». El Periódico de Catalunya, 21-06-2013. [Consulta: 22 juny 2013].
  221. ↑ «Países europeos critican respuesta a protestas en Turquía». , 12-06-2013 [Consulta: 14 juny 2013].
  222. ↑ «España apoya a Turquía y pide que la Unión Europea no intente dar lecciones a un "amigo"». 20 Minutos, 12-06-2013 [Consulta: 14 juny 2013]. (castellà)
  223. ↑ «Bergüzar Korel ve Halit Ergenç de Taksim Gezi Parkı'nda». Akşam gazetesi. [Consulta: 31 maig 2013].
  224. ↑ «Cem Yılmaz'dan 'Gezi Parkı' tweeti». Haber7.com. [Consulta: 31 maig 2013].
  225. ↑ «Gezi Parkı'nın tercümesi “Eeeah yetti beaaa!”». Hürriyet gazetesi. [Consulta: 2 juny 2013].
  226. ↑ «Şebnem Ferah, Erdoğan'a mektup yazdı». Milliyet gazetesi. [Consulta: 1r juny 2013].
  227. ↑ «Sayın Başbakanım, az önce konuşmanızı dinledim...». Hürriyet. [Consulta: 2 juny 2013].
  228. ↑ «Tarkan'dan Gezi Parkı açıklaması!». Vatan. Arxivat de l'original el 2013-12-03. [Consulta: 31 maig 2013].
  229. ↑ «Sezen Aksu'dan Gezi Parkı açıklaması». Radikal. [Consulta: 31 maig 2013].
  230. ↑ «Didier Drogba'dan Gezi Parkı mesajı!». sporx.com. [Consulta: 1r juny 2013].
  231. ↑ «Fernandes, Melo ve Recep'ten Gezi Parkı tweeti!». sporx.com. [Consulta: 1r juny 2013].
  232. ↑ «Okur ABD'den Drogba İstanbul'dan destek verdi». Hürriyet. [Consulta: 1r juny 2013].
  233. ↑ «Gezi Parkı eylemine Mehmet Okur desteği». aksam.com.tr. [Consulta: 2 juny 2013].
  234. ↑ «Okur ABD'den Drogba İstanbul'dan destek verdi». hurriyet.com.tr. [Consulta: 2 juny 2013].
  235. ↑ «Işıl Alben'den Gezi Parkı yazısı». sporx.com. [Consulta: 2 juny 2013].
  236. ↑ «Sporculardan Taksim desteği!». turkfutbol.com. Arxivat de l'original el 2014-04-25. [Consulta: 2 juny 2013].
  237. ↑ «Spor dünyası Taksim şiddetine karşı». eurosport.com. [Consulta: 2 juny 2013].
  238. ↑ «Gezi Parkı'na ünlülerden de destek geldi». T24. Arxivat de l'original el 2014-04-25. [Consulta: 1r juny 2013].
  239. ↑ «Gezi Parkı protestocuları pes etmiyor!». CNN Türk. [Consulta: 1r juny 2013].
  240. ↑ «Nasuh Mahruki Gezi Parkı direnişinde yaralandı». Cumhuriyet. [Consulta: 1r juny 2013].
  241. ↑ «Taksim'de kalabalık arttı». Haber Türk. [Consulta: 2 juny 2013].
  242. ↑ «Behzat Ç. de Taksim'de...». Haberdar.com. Arxivat de l'original el 2014-04-25. [Consulta: 2 juny 2013].
  243. ↑ 243,0 243,1 «Sanatçılar Taksim'de». Milliyet. [Consulta: 2 juny 2013].
  244. ↑ «Ünlüler Gezi Parkı ile ilgili Twitter'da neler söyledi?». Radikal gazetesi. [Consulta: 2 juny 2013].
  245. ↑ «' Gezi ' için iptaller başladı». Hürriyet. [Consulta: 2 juny 2013].
  246. ↑ «Fazıl Say'dan Erdoğan'a: Git evinde içme!». T24. Arxivat de l'original el 2014-04-25. [Consulta: 2 juny 2013].
  247. ↑ «Sezen Aksu'dan ' Gezi' açıklaması». Hürriyet. [Consulta: 2 juny 2013].
  248. ↑ «Taksim'de son durum». Haber Türk. [Consulta: 2 juny 2013].
  249. ↑ «[Nejat İşler Bodrum'da direnişe geçti Nejat İşler Bodrum'da direnişe geçti]». Radikal. [Consulta: 3 juny 2013].
  250. ↑ «Gezi Parkı şarkısı Duman'dan: Eyvallah!..». Milliyet gazetesi. [Consulta: 2 juny 2013].
  251. ↑ «İlber Ortaylı da çapulcu çıktı Erdoğan'ı bozacak Gezi Parkı açıklaması» (en turc). haberartiturk.com, 08-06-2013. Arxivat de l'original el 26 de setembre 2013. [Consulta: 23 juny 2013].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Protestes del 2013 a Turquia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Protestes_del_2013_a_Turquia&oldid=32858585»